Arxiu d'etiquetes: LLUÍS SOLER

– 314 – Teatre – AIXÒ JA HO HE VISCUT(🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2019.06.12 (temp. 18/19 – espectacle nº 238)

AIXÒ JA HO HE VISCUT (temp. 18/19 – espectacle nº 238)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Després de l’assistència a l’assaig obert i a la roda de premsa, hem anat amb moltes ganes a l’estrena d’aquesta proposta AIXÒ JA HO HE VISCUT, al Teatre Biblioteca de Catalunya, estrena que va tenir lloc aquest dimecres dia 12.

AIXÒ JA HO HE VISCUT (I Have Been Here Before), és un text del dramaturg anglès John Boynton Priestley (1894 -1984), dirigit per Sergi Belbel. Una misteriosa història sobre el fenómen dels “Déja Vu”, la sensació d’haver viscut amb anterioritat una situació, o descobrir que un lloc nou no és desconegut per nosaltres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta és la tercera de les obres de J.B. Priestley, escrita el 1937,  que componen les anomenades “Time Plays”, juntament amb “Dangerous corner” i la reconeguda “Time and The Conways“. En aquestes tres obres dramàtiques, el dramaturg anglès explora de manera magistral les paradoxes i les teories de John William Dunne sobre el temps no lineal, els “records del futur” i els somnis premonitoris.

La proposta té una base argumental força simple que no volem desvetllar massa, perquè pensem que un dels punts forts d’aquesta peça és justament el misteri que l’envolta. Sis personatges magistralment interpretats per Míriam Alamany, Carles Martínez, Sílvia Bel, Jordi Banacolocha, Lluís Soler i Roc Esquius.

En una casa rural al nord d’Anglaterra, regentada per la Sally Pratt (Míriam Alamany) i el seu pare Sam Shipley (Jordi Banacolocha), el matrimoni Ormund, la Janett (Sílvia Bel) i el Walter (Lluís Soler) coincideixen amb el jove professor Oliver Farrant (Roc Esquius)  i amb el doctor Görlter (Carles Martínez), un erudit alemany, de caire misteriós que trastoca l’harmonia del lloc i de totes les persones que hi fan estada o hi viuen.

Tots els hostes tenen la sensació que allò ja ho han viscut alguna vegada i la neguitosa sensació que s’acosta una tragèdia inevitable. Només el doctor Görlter mirarà d’actuar. Descobrirem que tots ells estan lligats per vincles que interrelacionen les seves vides i els fa interdependents.

Continua llegint

– 305 – Roda de premsa AIXÒ JA HO HE VISCUT – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2019.06.06 (temp. 18/19 – RdP 052)

 AIXÒ JA HO HE VISCUT (temp. 18/19 – RdP nº 052)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dijous una nova roda de premsa a l’espai màgic del teatre situat a la Biblioteca de Catalunya, per presentar l’última proposta de la temporada d’aquest espai, AIXÒ JA HO HE VISCUT (I Have Been Here Before), un text del dramaturg anglès John Boynton Priestley (1894 -1984), dirigit per Sergi Belbel.

Precisament la tarda anterior l’Imma i jo havíem tingut la sort de poder assistir a una mena d’assaig en què vàrem poder veure algunes escenes inconnexes, escollides sense cap ordre pel director, cosa que agraïm profundament perquè d’aquesta manera va evitar fer-nos un espòiler i malmetre la representació que veurem d’aquí a pocs dies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És potser un dels assajos en el que hem gaudit i après més, de l’enorme esforç que representa aixecar un projecte teatral.; Sergi Belbel és molt i molt didàctic i sense adonar-nos ens va oferir una classe magistral, de com interaccionen amb els actors, tots els elements que entre en joc, com són l’espai sonor o el disseny de llums.

Ahir la presentació, mes que una roda de premsa, em va semblar una reunió d’amics, pel bon rotllo que es respirava. Oriol Broggi director de l’espai i de La Perla29, ens va presentar a tot l’equip, començant pel director Sergi Belbel i als 6 actors, tots presents a la presentació: Jordi Banacolocha, Lluís Soler, Carles Martínez, Míriam Alamany, SÍlvia Bel i Roc Esquius…. i tots ells satisfets i força emocionats de poder treballar per fi, entre aquestes parets de pedra de la Biblioteca.

En Sergi Belbel comença a parlar per fer palès que està molt satisfet de treballar amb el mateix equip per tercera vegada; recorda “Vells Temps” a la Sala Beckett l’any 2014 i “Maria Estuard” al Teatre Lliure el 2016.

Sergi Belbel, ens explica que a la nova sala Beckett (en Sergi és president de la Fundació) ha passat de donar classes, a tenir un laboratori d’investigació, amb 24 actors de diferents àmbits, del professional i del no professional. Treballen en experiments sobre “els límits de la teatralitat” i l’any passat el laboratori es va centrar sobre “el temps en el teatre“. Amb el grup de la Beckett van fer una lectura de tres obres de Priestley, autor on el temps es converteix en una constant a les seves obres: “Dangerous Corner” (encara no representada a Espanya), “El temps i els Conways” i “Jo he estat aquí abans” que ara s’estrena amb el títol d’AIXÒ JA HO HE VISCUT.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre – EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2018.07.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 336)

EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK (temp. 17/18 – espectacle nº 336)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Tornem a trepitjar la plaça Margarida Xirgu, abans d’anar a veure l’espectacle que hem escollit …  Avui toca Teatre Grec, en la que serà la darrera representació de l’espectacle inaugural del Festival Grec, EL POEMA DE GUILGAMESH. Vàrem escollir aquest dia, perquè en el moment de la compra, és la sessió que ens permetia estar més a prop de l’escenari.

Ens asseiem a la plaça una estona per veure el grup IRON SKULLS CO., que fusionen hip-hop, dansa contemporània, acrobàcies i un munt de disciplines més …

Un cop entrem al recinte del Teatre Grec, com de costum fem un mos, per preparar-nos a una representació de “EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK“, que voreja les dues hores de durada.

Les expectatives generades arran de la roda de premsa del passat dia 19 de juny, que ens feia preveure un gran espectacle, havien quedat una mica aigualides per les crítiques negatives que ens van arribar després de la gala inaugural del Festival Grec.

Crítiques que, ara, un cop vist l’espectacle, no podem entendre ni compartir.

Deia Oriol Broggi, director d’aquest muntatge, que ha obert l’edició d’enguany del festival Grec, “posats a explicar històries… expliquem-ne una de les més antigues del món!“. Un text amb més de 4.000 anys d’història que encaixa perfectament amb la narrativa del festival. Versionada per Jeroni Rubió Rodon, que defensa que aquesta història no mereix ser tancada al Museu dels Textos Morts, sinó que cal que sigui treballada, rellegida, repensada i reescrita tantes vegades com calgui.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El poema de Guilgamesh és una de les ficcions humanes més antigues. Més antiga que la Bíblia, que el Mahabarata, que l’Odissea i la Il·líada. Més antiga que els grans textos fundacionals de moltes cultures. Les gestes heroiques del mític rei Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk, cap al 2.700 abans de Crist, inspiren l’epopeia escrita en diverses tauletes de fang trobades a les ruïnes de l’antiga ciutat de Nínive.

Continua llegint

– Teatre (327) – EL COMTE ARNAU amb Lluis Soler (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 06.08.2017

EL COMTE ARNAU amb Lluis Soler

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir diumenge una altra nit màgica al Teatre Grec, dins del 15é San Miguel MASiMAS Festival. Lluís Soler ens va regalar la posada en escena del poema del Comte Arnau de Josep Maria de Sagarra.

L’any 2005 va ser estrenat en el Festival Grec sota la direcció, com ara, d’Antoni Calvo, després de què l’any 2000 Lluís Soler va treballar el poema de Josep Maria de Sagarra per portar-lo al públic. Va fer gira per diverses poblacions de Catalunya i es va presentar al Romea l’any 2007 i a la Biblioteca de Catalunya l’any 2008.

Lluís Soler ha adaptat els 10.000 versos del text original per extreure’n 1.500 versos, en un exercici de síntesi que conté la substància dramàtica del poema.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La tria necessàriament i volgudament elimina molts personatges de la història original per centrar l’acció en els tres protagonistes del poema i el mite: el Comte Arnau, Elvira la seva dona i mare dels seus fills i Adalaisa l’abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses a la que sedueix, i en explicar les relacions que els uneixen. Dota a cada personatge d’un registre diferent i una veu característica per evocar en nosaltres a cada un dels personatges.

En paraules de l’actor “El vers de Sagarra té la culpa de tot: és molt directe, corre com una seda i és a partir d’aquí d’on surten les ganes de portar l’escenari el comte Arnau“.

Lluís Soler i Antonio Calvo presenten el text en vers i en hendecasíl·labs. Un faristol, un llibre i una encertadíssima il·luminació són els únics elements escenogràfics que aconsegueixen, amb la seva sobrietat, destacar la força de la paraula. Un privilegi. Un entorn enorme que s’ha fet íntim i càlid amb les seves paraules.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – EL BON PARE (🐌+ 🐚) – Teatre Borràs – 24/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

EL BON PARE 

Anàvem a veure una comèdia, anàvem a veure una obra de David Plana, autor que ens va impactar en el seu dia amb “La dona incompleta” (i estem parlant de fa 15 anys si fa o no fa), anàvem a veure uns actors que eren una garantia, …. Tot això ho sabíem.

Però el que no sabíem és que no ens agradaria gens ni mica.

El bon pare - Grec2016

Roger Denís (Lluís Soler) és alcalde d’una ciutat petita i es vol presentar a la reelecció, està satisfet de la seva vida i rep a la seva filla adolescent que està fent un màster a Berlín i torna a casa a passar les vacances.

Ada (Georgina Latre) és la filla, aparentment feliç i satisfeta per estar acomplint les expectatives que el seu pare ha dipositat en ella.

Pol (Jaume Madaula) és el nuvi, fill d’un empresari agrícola del poble que està políticament a l’altra banda i per tant confrontat amb l’alcalde.

Fanny (Teresa Vallicrosa) és la ex dona d’en Roger i mare de l’Ada, una dona que té unes cartes amagades i quan les ensenyi guanyarà la partida.

Continua llegint

– Teatre – PER UN SI O PER UN NO (🐌🐌+ 🐚) – Sala Muntaner – 22/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte dia 21 plovia a doxo quan ens vam encaminar a la Sala Muntaner per veure aquesta obra que no vam veure a la temporada 2013/2014, en aquesta mateixa sala, ni en la seva versió de fa 20 anys estrenada al Poliorama i interpretada per Josep Mª Flotats i en Juanjo Puigcorbé. Era per tant una obra pendent i que en la roda de premsa ens va semblar prou atractiva.

I no direm pas que no és una proposta interessant, amb un text potent amagat sota un joc de paraules que volen dir més del que diuen. Però hi ha hagut alguna cosa que no ens ha acabat d’atrapar, potser el mateix text amb masses segones intencions, potser la interpretació que no ens ha sigut del tot creïble, potser o molt segurament la posada en escena, però el resultat  ens ha decebut una mica i ens ha fet pensar que no l’havíem encertada.

L’obra de l’escriptora Nathalie Sarrauté és una conversa que confronta dos amics, un joc dialèctic i un text sobre dues maneres de viure la vida, dues maneres de veure el món.

Continua llegint

– Roda de premsa – PER UN SÍ O PER UN NO – Sala Muntaner – 17/05/2016

Aquest matí, he assistit a la roda de premsa de presentació d’aquesta proposta teatral, PER UN SÍ O PER UN NO, que ja es va poder veure a la mateixa Sala Muntaner a la temporada 2013/2014, quan va ser estrenada.

Ja fa 20 anys que es va poder veure per primera vegada a casa nostre, concretament al teatre Poliorama, aquest text teatral de l’autora francesa d’origen rus Nathalie Sarraute; llavors en una versió protagonitzada per Josep M. Flotats i Juanjo Puigcorbé. Nathalie Sarraute va ser proclamada per Jean Paul Sartre com una de les figures més rellevants de l’Antinovel·la.

Aquesta proposta d’ara, està dirigida per Ramon Simó i com ja he comentat va ser estrenada a la Sala Muntaner el 2013; llavors un dels dos protagonistes en aquella versió inicial, va ser en Xavier Boada, que posteriorment va ser substituït per Manel Barceló, que ara juntament amb Lluís Soler tornen de nou a La Muntaner, després d’una gira pels països catalans que superen les 60 funcions d’aquesta proposta escènica.

Roda de premsa - PER UN SI O PER UN NO - Hotel Internacional - Voltar i Voltar 3 - 1

La roda de premsa s’ha celebrat en un dels menjadors de l’hotel Internacional de les Rambles al voltant d’una taula ovalada; el director artístic de La Muntaner, Josep Mª Coll ha fet una breu presentació tot dient que li agrada reposar de tant en tant alguna obra que li ha satisfet plenament, com és aquest cas; tot seguit ha donat la paraula al director de la proposta, Ramon Simó, que ens ha tornat a recordar l’argument d’aquesta peça breu que té una durada de gairebé una hora…. obra teatral curta, però intensa, escrita en un sol acte.

Continua llegint