Site icon

– Teatre – EL NOM (***) – Teatre Goya – 06/12/2012

Per MIQUEL GASCÓN

El teatre per nosaltres es gairebé un vici del que no ens podem estar.  El dia 6 és encara festiu (esperem que ben aviat ho celebrem en un altre data) i no ens podíem estar sense una bona sessió “teatraire”.

Ja fa moltes setmanes que “EL NOM” l’havien estrenat al Teatre Goya, però l’Imma i jo no ens posàvem gaire d’acord en anar-hi, ja que creiem que era un producte exclusivament comercial i les critiques llegides no ens aclarien si era una cosa o un altre. Aprofitant una oferta del TresC, ens varem arriscar.

 La sorpresa és que ens ha agradat força als dos, perquè encara que és tracta d’una comèdia al us per passar una bona estona divertida, en aquesta ocasió s’aprofundeix realment amb les relacions humanes on les veritats s’amaguen per tal de no fer mal als altres.  Tots tenim els nostres secrets i davant dels altres, sempre ensenyem la cara mes amable, amagant els nostres defectes, les nostres manies, les nostres dèries….. però arriba el dia que la mascara cau per la causa mes insignificant, i llavors esclata  la veritat crua davant la cara de les persones amb les convivim i això pot fer canviar tot de dalt a baix.

En Vicenç és a punt de ser pare per primera vegada als quaranta anys. Quan és convidat a sopar a casa de la Isabel i del Pere, la seva germana i el seu cunyat, es retroba amb en Claudi, un bon amic de la infància. Mentre esperen l’Anna, la companya del Vicenç, que té el costum d’arribar amb retard, li fan tot un seguit de preguntes sobre la seva paternitat i el que això comporta sense mai perdre el sentit de l’humor…Però, quan sobtadament li pregunten, si ja ha escollit un nom pel nen, la seva resposta deixa a tots bocabadats.  A “El nom” les relacions familiars, sentimentals i d’amistat es veuen sacsejades a partir d’un fet en principi tan innocent com triar un nom pel fill.

Els autors del text, Delaporte i de la Patellière és riuen, amb compassió, de certs estereotips: des del clixé d’un home de negocis, de físic agraciat, d’autoestima pels núvols amb consciència de ser graciós, triomfador i de dretes, fins al esnob i pedant, de esquerres i obsessionat amb semblar original i políticament correcte en cadascun dels seus passos.

El Nom”, aconsegueix que tots els personatges caiguin bé, que no semblin tan clixé i sí més humans i complexos, de manera que les seves reaccions es converteixen, en molts moments, en miralls de les vides dels espectadors sobre les seves relacions familiars o d’amistat .

La posada en escena molt realista, ens va agradar força i mes en aquest temps de minimització per tal d’abaratir costos, els actors es belluguen en un espai força ampli, on en el centre, en el sofà “d’Ikea” es desenvolupa tota la trama. La escenografia de Joan Sabaté, simula un espai diàfan d’un pis de ciutat vella o del Raval… un pis vell reconvertit en una mena de loft, on el despatx, la sala d’estar, el menjador i el petit jardí  és converteix en una unitat; a la dreta la cuina on es passarà la meitat de la funció la ama de casa.

La direcció de Joel Joan és de les millors que l’he vist.

La interpretació dels 5 personatges i un sisè que interactua des de el telèfon, és francament bona; una actuació coral on els papers estan ben repartits, encara que en Joel Joan, peca una mica dels seus tics còmics de sempre i en moments mes seriosos no sap adaptar-se amb la mateixa eficiència. De totes maneres el paper que fa li encaixa con anell al dit.  Lluis Villanueva està per sucar-hi pa, amb una actuació en la que requereix molts papers diferents alhora dins del mateix personatge… el millor de la nit, sense cap dubte.

Xavi Mira i Sandra Monclús a una molt bona alçada  i Mireia Piferrer potser una mica per sota, encara que haig de dir que no se pas si es degut al seu personatge que no te tant contingut.

Recomanable per passar una bona estona, però amb un humor intel·ligent que us farà pensar durant la representació i també desprès (cosa no gens habitual en una comèdia).

AUTORS: Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière
VERSIÓ: Jordi Galceran
DIRECCIÓ: Joel Joan

REPARTIMENT: Joel Joan (Vicenç Orteu)  Lluís Villanueva (Claudi Farré)                  Xavi Mira (Pere Galí)  Sandra Monclús (Isabel Orteu)  Mireia Piferrer (Anna Janssen)

ESCENOGRAFIA: Joan Sabaté  VESTUARI: Míriam Compte  IL·LUMINACIÓ: Txema Orriols  SO: Damien Bazin  CARACTERITZACIÓ: Toni Santos
PRODUCCIÓ: Focus  

______________________________________________________________

– Teatre Goya – Preu 32 € – (Preu pagat 12 euros oferta TresC )

_______________________________________________________________

Exit mobile version