Arxiu d'etiquetes: Xavi Mira

– 116 – Teatre Musical – LA FAMILIA ADDAMS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Coliseum – 2018.12.12 (temp. 18/19 – espectacle nº 088)

LA FAMILIA ADDAMS (temp. 18/19 – espec. nº 088)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Han passat dos mesos des de la roda de premsa de presentació a Barcelona d’aquesta producció musical. El nostre viatge i la priorització d’espectacles de curta durada que no volíem perdre, ens ha fet posposar fins aquest dimecres dia 12 el fet de poder veure aquest musical.

LA FAMILIA ADDAMS, el musical, estrenat a  Broadway el 2010, està basada en el llibret de Marshall Brickmann i Rick Elice i la música d’Andrew Lippa, i ha estat adaptada als nostres escenaris per Esteve Ferrer i Silvia Montesinos, després d’obtenir els drets de la versió de gira del musical. L’argument està basat en els personatges creats per Charles Addams en 1938 en una tira còmica pel diari The New Yorker.

No podem deixar de comentar que aquesta producció va ser estrenada a Madrid i Esteve FerrerSilvia Montesinos han introduït en el text referències locals madrilenyes que grinyolen una mica davant el públic català. Referències al “cocido madrileño”, als polítics d’allà, i als toros; és cert que també fa referència al Brexit o a les xarxes socials per no fan cap referència a casa nostra. Malgrat que en el repartiment hi han forces actors catalans, en general a la producció es respira una manera de fer molt “castiza” que s’allunya força de la manera de fer Teatre a Catalunya i que a nosaltres no ens acaba d’agradar.

Però d’això érem conscients abans de comprar les entrades …. i és que de fet la raó principal per anar a veure aquesta producció era per veure treballar al nostre amic Frank Capdet.

A banda d’aquest comentari hem de reconèixer que la producció ens ha agradat força. Una gran escenografia de Felype De Lima, que abasta més enllà de l’escenari, una magnífica il·luminació de Juanjo Llorens i el disseny de vestuari i maquillatge d’Aarón DomínguezOlaya Brandón, respectivament, complementen a la perfecció tota la posada en escena de l’espectacle. Una proposta a la que s’ha dotat de més elements d’humor i romanticisme que a la versió que recordàvem.

Continua llegint

– Teatre – EL NOM (***) – Teatre Goya – 06/12/2012

Per MIQUEL GASCÓN

El teatre per nosaltres es gairebé un vici del que no ens podem estar.  El dia 6 és encara festiu (esperem que ben aviat ho celebrem en un altre data) i no ens podíem estar sense una bona sessió “teatraire”.

El NOM 123

Ja fa moltes setmanes que “EL NOM” l’havien estrenat al Teatre Goya, però l’Imma i jo no ens posàvem gaire d’acord en anar-hi, ja que creiem que era un producte exclusivament comercial i les critiques llegides no ens aclarien si era una cosa o un altre. Aprofitant una oferta del TresC, ens varem arriscar.

 La sorpresa és que ens ha agradat força als dos, perquè encara que és tracta d’una comèdia al us per passar una bona estona divertida, en aquesta ocasió s’aprofundeix realment amb les relacions humanes on les veritats s’amaguen per tal de no fer mal als altres.  Tots tenim els nostres secrets i davant dels altres, sempre ensenyem la cara mes amable, amagant els nostres defectes, les nostres manies, les nostres dèries….. però arriba el dia que la mascara cau per la causa mes insignificant, i llavors esclata  la veritat crua davant la cara de les persones amb les convivim i això pot fer canviar tot de dalt a baix.

El NOM 124

Continua llegint