Arxiu d'etiquetes: Mireia Piferrer

– 398 – Teatre – PETER PAN (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2019.08.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 304)

PETER PAN (temp. 18/19 –  espectacle  nº 304)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Creiem erròniament que la temporada 2018/2019 l’havíem acabat el passat 3 d’agost al Versus Glòries, però en tornar de les nostres vacances de “relax” a la platja, veiem que fins a l’1 de setembre encara podrem sumar alguna proposta més.

El dia 31 de juliol va tenir lloc la roda de premsa de presentació de l’espectacle PETER PAN (podeu veure aquí aquella ressenya), … que la companyia l’Excèntrica representa a El Maldà fins al dia 6 de setembre. La nostra estada al Delta de l’Ebre ens ha fet posposar fins ahir, dia 20, poder gaudir d’aquesta deliciosa i particular visió d’un clàssic.

En una sala plena de gom a gom, dominada per un gran teló de color vermell que porta el nom de Peter Pan, i rebuts per una simpàtica amfitriona (excel·lent Clara Moraleda des de bon començament), ens disposem a viatjar al país de Mai Més.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

PETER PAN, de l’escriptor britànic James M. Barrie, va ser estrenada com a peça teatral a Londres, l’any 1904, amb el títol de “Peter Pan i Wendy” amb més de 50 actors a escena.

Peter Pan és un nen que no vol créixer, té deu anys i odia el món dels adults. Sempre acompanyat de la seva fada Campaneta, pot volar. Viu en el país de Mai Més amb els seus amics, els Nens Perduts. Un país on viuen també indis, fades, sirenes i pirates.

En 1924 es va rodar la primera versió cinematogràfica en cinema mut dirigida per Herbert Brenon i l’any 1953 es va popularitzar el personatge amb la pel·lícula animada de Walt Disney. L’any 1954 es va estrenar la primera versió musical a Broadway.

Continua llegint

– 071 – Teatre – ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (🐌🐌🐌) – TNC – Sala Gran – 2018.10.05 (temp. 18/19 – espectacle. nº 052)

ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (temp. 18/19 – espectacle nº 052)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Nacional de Catalunya estrena la temporada amb ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA de Santiago Rusiñol. I ho fa en format musical amb adaptació i direcció de Jordi Prat i Coll.

Es tracta d’un musical en forma de “paròdia esbojarrada” sobre la cultura catalana, amb cançons populars i tradicionals de diferents èpoques.

Segons comenta Jordi Prat, en el programa de mà, quan estava preparant l’adaptació del text de Rusiñol, va llegir un altre text anomenat “Cançons del Poble”, destinat a l’Orfeó Català, on s’hi llegia entre línies que “si nosaltres no cantem les nostres cançons, potser arribarà un dia en què no les tindrem“. I d’aquesta lectura va néixer aquesta proposta, concebuda com un espectacle de varietats que fa servir l’humor i la ironia per riure’ns de nosaltres mateixos, del nostre imaginari i de la nostra simbologia.

Primer de tot hem de dir que valorem positivament la intenció de repescar un text de Santiago Rusiñol, que possiblement no s’hagués pogut representar mai més, a causa dels grans mitjans que es necessiten per fer-ho com cal … i en aquests moments de crisi econòmica solament ho podia fer un Teatre públic.

Una altra cosa és l’oportunitat de ser representada en aquests moments de gravíssima crisi institucional i de persecució política, a tot allò que soni una mica a català i encara més quan tenim als nostres representants polítics legals, empresonats per un estat espanyol que ha embogit, en un intent de “salvar la unidad indisoluble de España“.

La nit del dimarts 29 d’abril de 1902 es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona una comèdia en un acte de Santiago Rusiñol. Una paròdia dels Jocs Florals que va provocar l’escàndol. Va ser estrenada en un context de forta crispació social, marcada per l’empresonament de líders sindicals i de polítics com Prat de la Riba. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana.

Continua llegint

– Teatre (223) – LLIBRÀLEGS (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Biblioteca – 28.03.2017

LLIBRÀLEGS – (Diàlegs Teatrals amb els llibres com a rerefons)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una activitat exclusiva per abonats que hem pogut gaudir a la Biblioteca del Teatre Lliure. Dirigida per Jordi Prat i Coll consisteix en la interpretació de petites peces teatrals encadenades, diàlegs breus entre dos personatges en què els llibres i la paraula hi tenen un paper clau.

La proposta consta de dues sessions diferents de 40 minuts de durada cadascuna, i nosaltres hem assistit a la segona d’elles.

Una idea nascuda de la col·laboració entre la llibreria Nollegiu de Barcelona i el Festival Temporada Alta de Girona, amb la idea de portar els teatres a les biblioteques i accedir a nous públics. Un muntatge minimalista on els llibres, la paraula i les interpretacions són els protagonistes. Unes lectures que, en paraules d’en Lluís Pasqual necessiten forçosament produir-se en una biblioteca, unes paraules que busquen fer-se escoltar en un altre lloc i d’una altra manera.

Han estat 4 textos interpretats per Albert Ausellé i Mireia Piferrer que ens han fet vibrar amb les seves interpretacions dels diàlegs:

Un lloc segur de Victoria Szpunberg

El gra i la palla d’Albert Arribas

Em parlen! De Marc Rosich

Jericó de Llàtzer Garcia

Quatre dramaturgs a qui el director de la proposta va encarregar expressament aquests textos perquè són quatre autors compromesos amb les paraules i saben de la seva capacitat per ferir, fer política, enamorar, commoure, emocionar o fer imaginar nous mons.

Continua llegint

– Teatre – EL NOM (***) – Teatre Goya – 06/12/2012

Per MIQUEL GASCÓN

El teatre per nosaltres es gairebé un vici del que no ens podem estar.  El dia 6 és encara festiu (esperem que ben aviat ho celebrem en un altre data) i no ens podíem estar sense una bona sessió “teatraire”.

El NOM 123

Ja fa moltes setmanes que “EL NOM” l’havien estrenat al Teatre Goya, però l’Imma i jo no ens posàvem gaire d’acord en anar-hi, ja que creiem que era un producte exclusivament comercial i les critiques llegides no ens aclarien si era una cosa o un altre. Aprofitant una oferta del TresC, ens varem arriscar.

 La sorpresa és que ens ha agradat força als dos, perquè encara que és tracta d’una comèdia al us per passar una bona estona divertida, en aquesta ocasió s’aprofundeix realment amb les relacions humanes on les veritats s’amaguen per tal de no fer mal als altres.  Tots tenim els nostres secrets i davant dels altres, sempre ensenyem la cara mes amable, amagant els nostres defectes, les nostres manies, les nostres dèries….. però arriba el dia que la mascara cau per la causa mes insignificant, i llavors esclata  la veritat crua davant la cara de les persones amb les convivim i això pot fer canviar tot de dalt a baix.

El NOM 124

Continua llegint