Se que el que vaig a dir no te cap sentit, i menys quant ja en fred, ho raones amb tranquil·litat…. però si tinc que ser sincer, és el que vaig sentir fa unes setmanes quant van estrenar OLEANNA; en principi em vaig negar a veure aquesta obra per unes declaracions publiques que va fer el protagonista Ramón Madaula que es va posicionar en contra del dret a decidir del poble de Catalunya. I per deixar-ho encara mes clar, va demanar la militància en el PSC.
Ara en fred, penso que no paga la pena posar-hi mes llenya al foc i he cedit en aquest cas ja que no es comparable a les declaracions de Albert Boadella (fundador dels Joglars)… i evidentment, en aquest cas si que m’he promes no veure res que faci olor a aquest personatge.
Un cop ja hem vist aquesta producció,puc dir que la sorpresa ha estat majúscula, ja que el text de OLEANNA m’ha semblat molt bo i la interpretació dels 2 únics actors d’aquesta proposta, realment magnifica en tots els sentits, tant el del professor interpretat per Ramón Madaula , com la de la alumne “perversa”, interpretada per Carlota Olcina.
El mateix director d’aquesta producció, David Selvas, en el programa de ma ens intenta explicar de que va tot plegat:
John és un professor universitari de pedagogia una mica atípic. Segons ell, la seva feina consisteix més en provocar, posar en dubte, i qüestionar els alumnes que no pas en transmetre’ls-hi coneixements i dades fàcilment avaluables. Carol és una estudiant molt mes “normal”, vol aprovar. John ha suspès a Carol. Aquest és el punt de partida d’OLEANNA i de tot el teatre de David Mamet: dues persones que discuteixen perquè tenen interessos oposats.
Mamet, amb aquesta peça clau de la dramatúrgia contemporània, parla de la crisi del sistema educatiu universitari, i del poder en un sentit molt ampli: tant el que té algú que sap sobre el que no sap – i la responsabilitat amb què aquest poder s’exerceix – com també el joc de poders que s’estableix entre dues persones; el sexual, l’intelectual… i el poder moral.
OLEANNA és una de les obres més intenses i controvertides del repertori de David Mamet. Va ser estrenada l’any 1992 a Cambridge, Massachussets i un any despres la va dirigir Harold Pinter a Londres. L’any 1994 va ser portada també al cinema.
No vaig a descobrir aquí el desenllaç d’aquesta relació que en poc mes d’un hora ens explica l’autor i que meravella al espectador per la claredat del text, que no divaga en absolut i va al gra, passant d’una relació de poder del professor fins arribar a girar la truita, utilitzant una narrativa que te un caire quasi be de thriller.
La direcció de David Selvas crec que es molt encertada i el únic però que li podria posar és l’escenografia que no em va agradar gaire, per no dir gens…. parlo de l’escenografia, que mai és te que confondre amb la posada en escena (que no te res a veure) que em va em va agradar molt…. amb dues vídeo/projeccions que ens deixen respirar una estona i que a mes a mes serveix de canvi d’escena i de tempo. La teatralitat es evident quant un tècnic demana permís al professor per entrar a la “classe” –escenari … i en directe transformar una mica l’escenografia per canviar el despatx per la classe o al inreves. Aquestes pauses, és on tornes a donar-te que estàs assegut en un teatre i que l’argument és únicament “teatre” …. aquesta tornada a la teva realitat, em va agradar molt.
Cal afegir a tot plegat la magnifica traducció al català de Cristina Genebat, però això en ella no es cap novetat, ja que de moltes de les traduccions teatrals a casa nostre, ella és la “culpable”.
Ramón Madaula, interpreta el paper de professor, d’una manera magistral en un dels millors treballs que recordo d’ell. Carlota Olcina sembla que interpreta dos papers ben diferents, encara que és el mateix personatge i passa d’una noia atemorida, amb una fragilitat molt creïble, que atrau al professor, a una noia molt segura de si mateixa capaç de tot el que faci falta per tal d’ensorrar el “mascle” que fins aquell moment havia tingut el poder. Realment ha estat un veritable plaer veure el treball d’aquets dos grans actors.
Selvas sap explicar-nos el mes important de l’obra…. el joc de poder, la prepotència i la humiliació que s’estableix entre els dos personatges interpretats modèlicament pels 2 actors, d’una manera senzilla i natural a la primera part i amb una explosió incontrolada a la segona, que arriba a fer patir al public, que es veu obligat a prendre partit per un d’ells i actui com si es tractes d’un jurat popular. Però també a banda d’aquesta relació mes personal, l’obra entra a qüestionar els sistemes educatius i també les relacions jeràrquiques entre el professorat i l’alumnat en l’època actual…. relació tan qüestionada en el segle XXI d’algunes d’aquestes professions vocacionals, on fa relativament poc temps era molt important una certa autoritat moral, que ara s’ha perdut..
El sector feminista de l’època en la que es va escriure l’obra, consideraven que Mamet s’havia posicionat a favor del bàndol masclista….. i la versió que veiem al Romea, ajuda a pensar que és certa aquesta opinió. Darrera de les nostres butaques, un grup d’amics entre els que que hi havia mes d’un professor, comentaven en veu alta el desenllaç de l’argument, mig terroritzats, amb algunes rialles nervioses…. aneu en compte, deien, no sigui que us passi quelcom semblant!!!
… I és que l’ultima frase de l’alumna, en un crit esfareidor dirigit al professor “no li diguis “nena” a la teva dona !!!“, deixa als espectadors petrificats a la butaca, sense arribar a entendre si es tracta d’una venjança personal, un malentès que s’ha anat de mare o un parany d’un grup feminista liderat per Carol, que meticulosament i milimétricament li han parat al professor i ell ha caigut de 4 potes.
Un muntatge senzillament impecable que no us deuríeu de perdre.
______________________________________________________________
– Teatre Romea – Preu 29,50 € – ( preu pagat 16 € – TresC )
_______________________________________________________________
