Arxiu d'etiquetes: Harold Pinter

– Teatre al cinema (232) – TIERRA DE NADIE (🐌🐌) (National Theatre) – Cinemes Yelmo Icaria – 06.04.2017

TIERRA DE NADIE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

No Man’s Land traduït al castellà com a TIERRA DE NADIE, és una obra de teatre del dramaturg britànic Harold Pinter, escrita el 1974, publicada i estrenada l’any 1975.

L’any 2013 ja vam poder veure la versió catalana d’aquesta obra al Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Xavier Albertí, i ja aleshores vam deixar pales en el blog que era un text amb el qual no havíem connectat i que ens va avorrir sobiranament. El mateix que, malauradament, ens va passar ahir als cinemes Yelmo amb la retransmissió en diferit de la proposta del National Theatre Live.

Protagonitzada per dos grans i reconeguts homes de teatre, Ian McKellen (Spooner) i Patrick Stewart (Hirst), l’obra ens explica la història de Hirst, un escriptor alcoholitzat, de classe alta que viu en una mansió, a Hampstead. Hi viu amb Foster (Damien Molony), el seu secretari, i Briggs (Owen Teale), el seu majordom.

Hirst s’ha trobat amb Spooner en un pub i l’ha convidat a prendre una copa a casa seva. Spooner és un fracassat. Continuen bevent i xerrant tota la nit. Les seves històries deriven a autèntiques paranoies inversemblants on acabem perdent la pista entre el que és real i el que és inventat. L’arribada a la casa de Briggs i Foster acaba de complicar la situació. Spooner acaba tancat amb clau a la gran sala de la que no pot marxar.

Al matí continuen bevent i diuen que es van conèixer a la universitat i que van compartir amistats i relacions tant masculines com femenines.

Continua llegint →

– Roda de premsa – L’AMANT al Teatre Akadèmia – 25/04/2016

Deixa un comentari

He estat convidat per primer cop a una roda de premsa al Teatre Akadèmia i aquest matí he pogut assistir. Es tracta de l’última producció pròpia del Teatre d’aquesta temporada… L’AMANT de Harold Pinter. Aquesta proposta estarà dirigida pel director italià Guido Torlonia i el títol escollit ha estat un suggeriment de la mateixa directora artística, Mercè Managuerra.

A la trobada amb els mitjans de comunicació han estat presents tots els protagonistes i Mercè Managuerra els ha anat presentant… a la foto d’esquerra a dreta… Mercè Managuerra,Guido Torlonia i els actors Alicia Gonzàlez, Pep Planas i Javier López, que a més a més d’actuar en un petit paper, en aquesta ocasió és l’ajudant de direcció.

Guido explica que l’escenografia on es desenvolupa la història l’ha plantejat com una enorme gàbia, on els dos “ocellets” estan tancats a dins, perquè malgrat que s’estimen molt, viuen excessivament tancats en el seu món i necessiten la fantasia de viure també en uns altres personatges, malgrat que torturin d’aquesta manera a la persona que més s’estimen; els elements escenogràfics són en realitat força simbòlics i un clar exemple està en el gronxador que simbolitza el “equilibri” de la parella protagonista.

Continua llegint →

– Teatre – INVERNADERO (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 14/02/2016

Deixa un comentari

Un text “fred” que ens presenta un món hostil, un terror insinuat en una clínica de repòs, que és tot el contrari del que sembla. Un centre on viu el terror, confinat en uns despatxos o en unes habitacions hospitalàries; i diem que és una clínica de repòs però el món que ens presenta Pinter és extrapolable a qualsevol lloc o espai o país on les persones han deixat de ser-ho, han perdut la seva identitat i s’han convertit en números manegats per aquells que ostenten el poder.

fotografia de Ros Ribas

Un dia de Nadal marcat per un naixement i una mort. Roote, el director de la institució és un ex coronel, alcohòlic i una mica alienat, allunyat de les persones de les quals hauria de tenir cura i assistit, vigilat, controlat per la seva mà dreta, en Gibbs, que manté en tot moment un fals somriure tot esperant el seu moment. Dominen un espai on s’ha instal·lat l’horror i l’aniquilació psíquica i total, la negligència i el desemparament i, naturalment, l’assassinat, la desaparició impune i el mutisme institucional. I aquest mecanisme del poder establert és tan ferotge i voraç que s’acabarà autodevorant en aquest indret asèptic, tranquil, fraternal.

Memorable l’escena on els tres personatges més inquietants de la institució, Roote, Gibbs i Lush, comparteixen uns whiskys en aparent harmonia i que culmina amb l’arribada de Tubb i el regal de Nadal que fan “els subalterns” al director. Potser el personatge menys aconseguit és el de l’única dona, la Srta. Cutts que interpreta una femme fatale però a la que no acompanya ni la dicció ni la seva impostada gestualitat.

Continua llegint →

– Teatre – LA COL.LECCIÓ (🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 31/10/2015

Deixa un comentari

Hem anul·lat o inclús perdut, entrades prèviament comprades per 5 obres de Teatre i també per un concert de l’OBC, en el període dels últims 8 dies. Ahir dissabte i tot sol, sense gaires ganes, he tornat a veure una representació teatral després de l’accident de l’Imma; ella mateixa em va animar a fer-ho i començar a tornar a fer una vida el més normalitzada possible, després d’aquesta ultima setmana, en la que hem estat literalment clausurats dins d’un Hospital…. a l’espera d’una operació, que per fi s’ha pogut realitzar.

No entenc pas el perquè en una situació com la que estem passant, és tan difícil posar-se en contacte amb segons quins teatres per ajornar o bescanviar entrades, quan realment està realment justificat fer-ho. No és just, crec jo, que després de l’esforç econòmic que els espectadors hem de fer, es posin tantes traves als aficionats a les arts escèniques.

LA COL.LECCIÓ, és una obra que va escriure Harold Pinter per a la televisió l’any 1961 i que es va representar per primera vegada a l’Aldwych Theatre a càrrec de la Royal Shakespeare Company el 1962.

Continua llegint →

– Grec2014 – Teatre – VELLS TEMPS (****) – Sala Beckett – 13/07/2014

Deixa un comentari

Al entrar a la Sala Beckett, sorprèn molt l’escenografia de Max Glaenzel, ja que ha transformat totalment l’espai al que estem acostumats; l’escenari es allargassat, molt alçat i estret, molt estret, gairebé com un passadís d’un pis del eixample; dos sofàs a banda i banda, des de on es parlaran els protagonistes des de la llunyania; grans finestrals a tot el llarg del escenari, per on entra la llum amb molta intensitat.

Espectacular ho es…. i molt, però crec que poc pràctic pels soferts espectadors de les dues primeres fileres que tenen els peus dels actors a la alçada de la cara i es veuen obligats a fer gimnàstica de coll com si estiguessin veient un partit de tenis a dos pams de la cara.

A banda d’aquest entrebanc, al que acabes acostumant-hi a mida que la representació fa el seu recorregut…. es un goig immens, tornar a poder valorar amb 4 estrelles un altre producció, després de la” sequera” que hem patit durant mitja dotzena d’espectacles, que no ens han acabat de satisfer del tot, exceptuant una tesina de dramatúrgia al institut del Teatre. No esperàvem menys d’aquesta producció…. i es que un Pinter, sempre es un Pinter amb totes les garanties d’un text intel·ligent i ben escrit.

imatges de ROS RIBAS

VELLS TEMPS va ser escrita l’any 1970 per Harold Pinter (Hackney, Londres, 10 d’octubre de 1930 – Londres, 2008), un dels grans dramaturgs de la història, però també un insigne poeta, guionista i actor anglès, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2005.

Continua llegint →

– Teatre – L’ENCARREGAT (****) – Espai Lliure – 21/02/2014

2 respostes

El passat divendres 21 de febrer, desprès de visitar de nou l’exposició homenatge a Anna Lizaran, de la que ja varem publicar la nostra crònica fotogràfica, varem assistir a la representació a l’Espai Lliure de L’ENCARREGAT, una obra de Harold Pinter, que va ser premi Nobel de literartura 2005, tres anys abans de la seva mort.

L’encarregat – fotografia de Ros Ribas

El Teatre Lliure l’anuncia com “una comèdia entre el clown i el Thriller, sobre la misèria i la dignitat humana”, però no estic gens d’acord amb aquesta definició, ja que jo exclouria les paraules “comèdia” i “clown”, perquè en realitat, “The Caretaker”, títol original de “l’Encarregat”, és un drama, al 100% que tracta sobre les relacions humanes mes bàsiques i la relació de poder que s’estableix entre els 3 protagonistes. Això no vol dir, que en algun moment Pinter no hagi afegit un polsim d’humor, però l’utilitza per trencar la pressió en les escenes que considera massa dramàtiques, per tal de que l’espectador pugui respirar momentàniament.

Pinter va escriure “The Caretaker”, l’any 1959 i va ser estrenada a l’any següent al l’Arts Theatre de Londres. La producció que podem veure ara al Teatre Lliure l’ha traduït del angles en Ernest Riera i Arbussà, respectant el text en la seva integritat i únicament variant els noms de les poblacions i carrers, per fer-la molt mes propera al nostre entorn. Ha aconseguit que sembli un text escrit abans d’ahir, perquè tracta temes d’absoluta actualitat.

L’encarregat – fotografia de Ros Ribas

Continua llegint →

– Teatre – TERRA DE NINGU (**) – Teatre Nacional Catalunya – 03/11/2013

Deixa un comentari

Estem asseguts de nou a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, per tal de veure ni mes ni menys que un “Pinter”, el gran dramaturg britànic, especialment considerat en el mon del Teatre. El públic esta assegut a dos bandes amb l’escenari al mig; en ell presideix un moble bar immens ple de copes, gots i sobretot ampolles de wisky. Estem a punt de veure la representació de TERRA DE NINGÚ, la obra mes estimada pel seu autor.

Harold Pinter (1930 – 2008 ) , va ser un gran dramaturg , guionista , poeta , actor , director i a mes a mes… activista polític, guanyador del Premi Nobel de Literatura en 2005 . La seva carrera com a escriptor es va estendre al llarg de més de 50 anys i va ser un dels més influents dramaturgs moderns britànics.

Un parell d’anècdotes : el jove Pinter va ser un gran atleta i un molt bon jugador de criquet (a “Terra de ningú” els 4 personatges tenen nom de jugadors de criquet )…. i la segona es que per petició expressa del mateix Harold Pinter, a la seva mort havia deixat escrit que en el seu funeral es llegís un fragment de la seva obra mes estimada… “Terra de ningú”.

Tot aquest preàmbul, és per indicar-vos, que a mi, el text no em va dir res…. o sigui parlant en plata ….NO EM VA AGRADAR o potser, deuria de dir que no el vaig acabar de entendre, que és potser el mes segur, perquè sinó es així, no entenc com pot ser considerat com l’obra mestre de Pinter. Segurament està molt ben escrita, no ho dubto pas…. però un cop traduït …. te el mateix valor ??? El “Quijote” diuen que és un obra mestre de la literatura i jo la trobo un pal.

Continua llegint →

– Teatre – OLEANNA (****) – Teatre Romea – 10/11/2012

6 respostes

Se que el que vaig a dir no te cap sentit, i menys quant ja en fred, ho raones amb tranquil·litat…. però si tinc que ser sincer, és el que vaig sentir fa unes setmanes quant van estrenar OLEANNA; en principi em vaig negar a veure aquesta obra per unes declaracions publiques que va fer el protagonista Ramón Madaula que es va posicionar en contra del dret a decidir del poble de Catalunya. I per deixar-ho encara mes clar, va demanar la militància en el PSC.

Evidentment cada un de nosaltres te la llibertat de pensar el que vulgui, però la meva primera reacció va ser dir-li a l’Imma que no em venia gens de gust anar al Romea a veure treballar a en Ramón Madaula. Val a dir que tot aixó va passar pocs dies desprès de la manifestació multitudinària del 11 de Setembre i l’ambient estava prou escalfat, sobretot per algunes reaccions de la caverna espanyola.

Ara en fred, penso que no paga la pena posar-hi mes llenya al foc i he cedit en aquest cas ja que no es comparable a les declaracions de Albert Boadella (fundador dels Joglars)… i evidentment, en aquest cas si que m’he promes no veure res que faci olor a aquest personatge.

Un cop ja hem vist aquesta producció,puc dir que la sorpresa ha estat majúscula, ja que el text de OLEANNA m’ha semblat molt bo i la interpretació dels 2 únics actors d’aquesta proposta, realment magnifica en tots els sentits, tant el del professor interpretat per Ramón Madaula , com la de la alumne “perversa”, interpretada per Carlota Olcina.

El mateix director d’aquesta producció, David Selvas, en el programa de ma ens intenta explicar de que va tot plegat:

John és un professor universitari de pedagogia una mica atípic. Segons ell, la seva feina consisteix més en provocar, posar en dubte, i qüestionar els alumnes que no pas en transmetre’ls-hi coneixements i dades fàcilment avaluables. Carol és una estudiant molt mes “normal”, vol aprovar. John ha suspès a Carol. Aquest és el punt de partida d’OLEANNA i de tot el teatre de David Mamet: dues persones que discuteixen perquè tenen interessos oposats.

Continua llegint →