Com ja sabeu de sobres, som uns incondicionals de la Sala FlyHard, dirigida per Jordi Casanovas i evidentment com acostumem a fer sempre en quant ens assabentem de què les entrades es poden reservar, sense saber ni tan sols de què es tracta… les reservem.

A mes a mes en aquest cas es tracta d’una creació del mateix Jordi Casanovas…. impossible dons que ens falli aquest cop.

El dia de l’estrena va ser la nit abans i malauradament rebem comentaris d’amics teatraires a traves del twiter que han assistit a l’estrena i no la deixen massa bé. Per tant ahir varem assistir amb una certa por, influenciats per aquests comentaris.

Abans de continuar la crònica hem de dir que ens ha agradat moltíssim, almenys molt mes del que esparàvem.  Les 3 estrelles (que no 4), de l’encapçalament tenen una explicació que intentaré justificar ara mateix, i que es basen mes en sensacions viscudes durant la representació que en la qualitat d’aquesta producció.

En un lavabo d’una estació de trens, dos homes misteriosos hi tenen retingut un conegut tertulià de la televisió. Sembla que el tertulià va dir alguna cosa que no tocava, ni ell mateix sap quina. Els homes misteriosos es comencen a qüestionar les seves accions quan reben ordres dels seus superiors molt diferents a les que havien rebut fins llavors. Un còctel de metafísica i violència.

En un Teatre que té una capacitat de tan sols 40 butaques, en un espai molt reduït i que a mes a mes d’una manera volguda l’espai es redueix considerablement per tal de donar la sensació de claustrofòbia a l’espectador… ja és mala sort coincidir amb persones que no saben ni entenen el que estan veient i que es passen rient mes de mitja funció a riallades sense to ni so… fins que s’adonen als 50 minuts (l’obra té una durada de 80 minuts), que no es tracta d’una comèdia i si d’un triler angoixant, claustrofòbic, amb escenes de violència psíquica i física… i de cop deixen de riure, però ja han esgarrat el treball dels actors i la paciència dels espectadors.  Les tres persones que varen tenir aquesta actitud, vaig tenir la gran sort de tenir dues a la meva esquerra immediata i una a la dreta de l’Imma.  Manda huevos !!!

Un text d’una qualitat extraordinària, que aconsegueix explicar molt bé un segrest d’una estrella televisiva per dos homes… en realitat dos desgraciats a la vida que per tal de sobreviure executen ordres dels d’ADALT… però que no es queda tan sols en aquesta visió, sinó que d’una manera molt eficaç entra en l’anima dels personatges i fa que l’espectador valori qui dels tres personatges és el pitjor de tots….. els segrestadors o el segrestat ?

El mes important és que pots traslladar el que estàs veient (el segrest i els maltractes), a la teva vida personal i quotidiana, on també existeixen els d’ADALT que manen des d’un despatx sense tacar-se les mans utilitzant als pobres i desgraciats “esbirros” que fan la feina bruta, per tal de continuar menjant com qualsevol esser humà.

La critica a la “imparcialitat” dels mitjans de comunicació i el seu poder sobre la teòrica “democràcia”, queda reflectida molt clarament en aquest extraordinari text.

L’escenografia molt efectiva i real…..  els grafitis també molt reals (especialment un que fa referencia al temps que vivim a Catalunya….. si en voleu saber quin és, no tindreu mes remei que anar-hi).  

La direcció d’en Ferran Utzet molt bona i el text de Jordi Casanovas extraordinari.

En quant a la interpretació un 10 per Jordi Rico i Ramón Vila.

En quant a Norbert Martínez no va aconseguir casi en cap  moment que ens creguéssim el seu personatge; sabem que potser és el paper mes difícil (el del segrestat), però una de dos: el personatge esta poc assajat o l’actor en aquest cas no ha sabut trobar el punt de dramatisme que requereix el seu personatge.

Ens estranya força perquè el tenim considerat un dels millors actors de Catalunya i tenim exemples en els que ens ha agradat i molt…. com per exemple a “Coses que dèiem avui”, com varem fer constar a la nostra crònica en el seu dia… entre molts d’altres.

Recomano de debò que aneu a la Sal FlyHard a veure aquesta producció…. teatre del bo i de ben a prop.  Un altre encert de Jordi Casanovas.

Encara m’animaré a tornar a veure-la en condicions normals (sense riures i també mes rodada),  i de ben segur la viure d’un altre manera molt mes positiva

DRAMATÚRGIA: Jordi Casanovas

DIRECCIÓ: Ferran Utzet

REPARTIMENT:
Norbert Martínez, ALONSO
Jordi Rico, CARRASCO
Ramon Vila, MORENO

ESCENOGRAFIA I VESTUARI: Elisenda Pérez
AJUDANT D’ESCENOGRAFIA: Mònica Gálvez
COL·LABORACIÓ ESPECIAL EN L’ESCENOGRAFIA: Sebastià Brosa
GRAFFITIS: Pau Garcia
DISSENY DE SO: Xavi Gardés
DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Aleix Ramisa

PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Roser Blanch i Blanca Caminal
REGIDORIA: Josep Sánchez-Rico
CAP TÈCNIC DE LA SALA: Xavi Gardés

________________________________________________________________

– Sala FlyHard – Preu 10  o 15 €   – ( preu pagat  10 € )

________________________________________________________________