Un altre cop aquesta setmana ens apropem al Teatre de nou, el dissabte 21/04/2012 quant gairebé tothom esta pendent del Barça-Madrid, nosaltres ens encaminem al Teatre Lliure de Gràcia per veure ELS JUGADORS, una obra escrita i dirigida per la mateixa persona, en PAU MIRÓ.
Quatre “monstres” de l’escena catalana son els protagonistes d’aquesta historia, ni mes ni menys que ANDREU BENITO, JORDI BOSCH, BORIS RUIZ i JORDI BOIXADERAS. Amb aquest poker de asos crec jo que qualsevol persona que li agradi tan sols una mica el Teatre, sense pensar-s’ho massa reservi entrades el mes ràpidament possible…. i ja us dic que encertarà de ple.
En un pis antic, al voltant d’una taula, sota d’una làmpada, quatre homes, un barber, un enterramorts, un actor i un professor de matemàtiques juguen una partida de cartes. Aquest pis és un refugi on tots els fracassos són acceptats, permesos. El fracàs és la regla, no pas l’excepció. Els diners han desaparegut, també qualsevol possibilitat d’èxit personal. A punt de tocar fons, els quatre personatges decideixen a arriscar-se. En aquest moment el joc es torna perillós.
Però es que a mes a mes l’argument i la manera de explicar-ho es de plena actualitat ja que ens toca molt d’aprop… és teatre contemporani del que marca en el mes profund de les persones… pot passar al costat de casa nostre i de fet personalment em sento força identificat… i com jo crec que forces persones de la meva generació.
Cezanne - Els jugadors
Els personatges son “perdedors” en molts aspectes de la seva vida…. han arribat a una edat, entre els 50 i 60 anys… i tenen que admetre, els hi agradi o no, que ja no son el que eren, han perdut algunes de les seves millors qualitats, tant professionals, mentals, sexuals… i tenen que deixar pas a les noves generacions a la força, vulguin o no,…. que els substitueixin en quasi tot… son persones que han quedat fora de joc, ja no son atractius físicament i no tenen ja èxit personal i professional.
Pau Miró
Aquesta producció ens ensenya la cara mes cruel i amarga de la crisis econòmica en persones d’aquesta edat, que ja no troben feina si es queden a l’atur, els afecta personalment amb les ganes de viure… els obliga a renunciar a moltes coses a les que estan acostumats i això costa molt d’acceptar. Es senten desplaçats sense masses miraments. PAU MIRÒ ens explica aquest drama d’una manera real, sense emmascarar-ho però també d’una forma amable que ens ho fa tot mes passable… fins i tot amb unes gotes d’humor que ens fa riure, però que alhora ens deixa un regust super-amarg.
Un professor de matemàtiques (Andreu Benito ), que comença a perdre la facilitat per resoldre problemes i es ridicularitzat per un dels seus alumnes… i la seva reacció al ser massa violenta, el portarà al acomiadament…..
Un home que es queda al atur i no troba mes feina que la de enterramorts (una feina força tranquil.la) (Jordi Bosch)… es un solitari fracassat en quasi tot…. i ara s’enamora d’una prostituta que el fa gaudir físicament i al mateix temps ella li explica comtes que el fan somiar…
Un propietari d’una perruqueria (Boris Ruiz), que es veu forçat a vendre el negoci i ara ja com a simple treballador es acomiadat per el nou propietari…. la seva major angoixa es perdre a la seva dona que encara estima però que sap que te almenys un amant….
Un actor que a la seva maduresa ha perdut la memòria i no troba feina ja que s’ha quedat mes d’un cop a escena amb “blancs” que han destrossat la seva carrera (Jordi Boixaderas); ara troba la adrenalina per “viure” fent petits furts als supermercats….
Els quatre personatges no suporten de cap de les maneres ser menys útils per la societat que els joves. Ells necessiten un estimul fort per sortir d’aquest carrer sense sortida… i en les seves trobades per jugar a cartes….. a lo millor ho trobaran e intentaran una sol.lució in extremis.
No es teatre clàssic… no es tracta d’un text sublim… no esta escrit en vers…. però amb senzillesa ens mostra la nostra realitat i ens ho resumeix amb quatre personatges d’una manera entenedora. Escriure d’aquesta manera sembla fàcil, però estic segur que no ho es…. es posar un mirall davant nostre i fer-nos pensar amb la nostra realitat… senzill ??? … no ho es pas… i menys des de la visió d’una persona encara jove com es en PAU MIRÒ (Barcelona 1974).
Les interpretacions de les per recordar durant molt de temps; en Jordi Boixaderes canvia de registre al que ens te acostumats i passa a ser una persona “perdedora”…. i francament crec que paga la pena descobrir aquest treball fins ara mai vist… jo diria que insuperable. Jordi Bosch m’ha captivat amb la seva interpretació, una de les seves millors de la seva llarga carrera artística. Boris Ruiz entranyable des de el minut 1, també en un dels seus millors papers. Andreu Benito, força be, però segons el meu punt de vista no supera al que ja ens te acostumats… un bon actor si, però aquest cop una mica eclipsat per els seus altres 3 companys.
A remarcar també l’escenografia de Enric Planas, que la vaig trobar força encertada amb una simple cuina desendreçada i vella on es troben els 4 personatges…desendreçats i vells.
Absolutament recomanable !!! feu-me cas aquesta vegada….. teniu temps fins al 20 de maig… però no us adormiu que al Teatre Lliure de Gràcia s’esgoten ràpidament les localitats.
Autor i direcció : Pau Miró
intèrprets: Andreu Benito el professor/ Jordi Boixaderas l’actor / Jordi Bosch l’enterramorts / Boris Ruiz el barber
escenografia Enric Planas / vestuari Berta Riera / il·luminació Xavier Clot (a.a.i.) / espai sonor Sila / so Marta Folch
————————————————————————————————————————-
– Teatre Lliure de Gràcia – Preu per persona 25 € ( preu pagat 15 € – Abonament)
——————————————————————————————————————————-
