Dissabte 5 de març 2011
De bon mati i sense dormir gaire, ens aixequem del llit i ens preparem per anar a l’aeroport del Prat. Avui es l’aniversari de l’Imma i ens anem a Madrid amb l’excusa de que tenim entrades per veure un altre cop el Musical LOS MISERABLES al Teatre Lope de Vega. Abans de sortir de casa es presenta la nostra filla Ruth i ens dona la sorpresa de que ha fet un pastis (amb espelmes i tot), per la seva mare.
Ens encrospim el pastis per esmorzar i sortim volats cap el pont aeri. Al arribar queden únicament 3 places i no juntes, per el proper vol i l’IMMA i jo no ens toca mes remei que “volar” separats. Pensava donar-li el regal en ple vol… però com no faci un numeret ho tinc magre …. millor deixar-ho per l’hora de dinar.
Arribem a Madrid i directament al Metro (a Barcelona no ens han fet encara un Metro que arribi al aeroport … i el que amb tota seguretat tindrem que esperar !!!!). Però no comencem a queixar-nos i de fer comentaris sobre greuges comparatius….. perquè sinó ens titllaran als catalans d’ insolidaris. Arribem al hotel “Chez Mari Carmen” on ens reben amb molta afectuositat…. cosa que no entenc gaire, desprès de que ella, la Mari Carmen, pobre, es vegi obligada moralment a deixar-nos el seu llit i migrar a la habitació petita….. i es que ….. es la meva cunyada predilecta a Madrid i la delegació “oficial” del Bloc “Voltar i Voltar” a la capital del Regne.
Un altre cop al Metro ( perquè cony el Metro va per l’esquerra ??? No son els madrilenys majoritàriament de dretes ??? ) …. i cap al centre a fer el primer tomb. Fa un temps esplèndid. Hem tingut sort perquè ahir mentre nosaltres estàvem veient Parsifal a Barcelona, aquí va caure una nevada ben bona, que va deixar tirats a milers de madrilenys a l’ autopista de La Corunya. Primer passeig per la Gran Via, Alcalá, Puerta del Sol (han tornat a canviar de lloc al fotut “l’ÓS i el Arboç” (traducció literal de “el Oso y el Madroño”)…. pobre Ós, no el deixen descansar !!!).
Caminem per la zona antiga de la ciutat que m’agrada tant, i desprès per el Madrid de los Austries, Plaça d’Orient, Palau Reial, Opera i un altre cop a Puerta del Sol (encara el Òs està al mateix lloc !!!!);
aprofitem per comprar el CD de LOS MISERABLES (versió actual que anirem a veure mes tard), però al Corte Ingles (3 eurillos mes econòmic que al Teatre, gracies Pere per l’avís !!!); ens apropem a la Plaça Santa Ana i ens assèiem a una terrassa tot prenent el sol que va ja de capa caiguda….. Ens quedem gelats poc a poc….. i tornem a caminar fins al Caixa Forum “madrizleño”.
Veiem a mitges una exposició de cinema prou interessant …. “El Efecto del cine – Realismo” (***) … però es fan les vuit i malauradament ens foten al carrer.
Al sortir ja es fosc i fa UN FRED QUE PELA….. i si no os ho creieu mireu acuradament la foto…..
Camí del Teatre ens aturem a fer una xocolata calenta a San Gines (***) …. Perquè el xocolata a Madrid esta tan bo ?
Per fi arribem al Teatre Lope de Vega i esperem a que ens deixin entrar. Tenim una mica de por de que ens decebi la versió espanyola de LOS MISERABLES (*****) , però per sort no es així…. Ens agrada moltísim. Farem un post especial dedicat a aquest Musical, versió espanyola.
Al sortir del Teatre a la una de la matinada agafem un taxi…. i cap el hotel “Chez Mari Carmen” on sopem embotits (sense gluten) i xerrem una bona estona. A les tres de la matinada decidim anar a fer nones.
Diumenge 6 de març 2011
Ens aixequem tard i desprès d’un esmorzar “come il faut”, sortim de casa i en Metro ens dirigim directament al mercat dels diumenges mes famós de Madrid… “El Rastro“, on passem tot el mati deambulant per els carrers i places que estan a rebentar de gent. L’única compra que faig (per que no sigui dit que únicament anem a mirar), es una cartera que em diuen es de pell ??? per fer servir els caps de setmana. Casi sempre que ens apropem a Madrid, m’agrada fer un tomb per el Rastro i es que en qualsevol viatge, sigui on sigui, els mercats m’apassionen.
Ens apropem als antiquaris i visito una botiga d’art Africà on sempre miro però mai puc comprar … i es que els preus tal i com esta la cosa, son per nosaltres prohibitius. El venedor al veure que quasi fem salivera amb les mascares que te exposades, ens recomana una exposició d’Art Africà en el “Centro de Arte Fernán Gómez” que segons ell es una meravella. Li pregunto si demà dilluns estarà oberta i em diu que no….. merda !!!!
Després de donar voltes i voltes i de pujar carrers i tornar-los a baixar per tot el perímetre del Rastro…fins casi l’esgotament, la cara de l’imma i de la Mari Carmen m’indiquen que ha arribat l’hora d’anar a dinar. Tenim reservada taula a Casa Ciriaco (****) , un del restaurants mes típics del Madrid Castizo, a la calle Mayor, 84 (www.restaurantescentenarios.es) .
També mengem molt be; les dones demanen Callos i jo uns espàrrecs blancs i “merluza al pincho”, que suposem que vol dir que esta pescat amb l’ham….. de postres “torrijas” que son les millors que he tastat en tota la meva vida…. i això que la meva mare en feia a casa quan jo era petit…. i jo creia que eren insuperables. En Ciriaco be a la taula i li comento… ens diu que el Rei Juan Carlos, quant va a Palau (quasi al costat), l’hi encarrega les Torrijas sempre. Tècnica de Venda o veritat ????
Al sortir del restaurant, proposo a les dones anar a veure l’exposició d’Art Africà que aquest mati ens ha recomanat l’antiquari…. i dit i fet…. tenim tot just un parell d’hores abans d’anar al Teatro de la Zarzuela.
L’exposició es fa al subsòl de la Plaça de Colón…. si… la de la “banderita”. “África. Objetos y Sujetos“(****), resulta ser una autentica meravella… l’antiquari tenia tota la raó. Es molt extensa, molt ben presentada i amb peces de grandíssim valor; la veiem amb tota la calma, perquè quasi estem sols en aquell lloc tan enorme i una mica de amagatotis fem fotos amb els mòbils. Gaudim l’exposició plenament i sortim molt satisfets. Ja passa això a vegades… sense planificació prèvia resulta ser una de les coses millors del cap de setmana.
Trepitgem per fi el Teatro de la Zarzuela…. es la primera vegada que ho fem; tenim reservades 3 localitats a platea per veure un programa doble de Sarsueles que per nosaltres son totalment desconegudes, però val la pena ja que a l’any únicament fan 4 representacions diferents i mai hem coincidit…avui per fi ho aconseguim. El Teatre es macot… antic, te forma de ferradura, com el del Liceu, però força mes petit tan de planta com d’alçada, ja que te sols 3 pisos, amb les llotges al estil del Liceu abans de cremar-se.
La primera Sarsuela que veiem es “El Estreno de una Artista“(***), música de Joaquín Gaztambide, que va ser estrenada al Teatro del Circo de Madrid, el 5 de juny de 1852. Ens agrada força sobretot comparant amb la qualitat d’espectacles que arriben a Catalunya…. quina diferencia !!! Sembla que es tracti d’una opera, per la quantitat de persones que treballen i la qualitat dels musics i cantants. L’Orquestra de la Comunidad de Madrid sona molt be així com el gran Cor del Teatro de la Zarzuela. Destacaré en els papers principals a MARCO MONCLOA (Astucio) i MARIA RUIZ de ORDUÑA (Marietta), els dos extraordinaris cantants, però la resta d’intèrprets no desmereixen en absolut.
El muntatge explica la història de dos joves, Sofia i Enrique, que busquen fer-se un nom en el món de l’òpera a Itàlia, i els impediments de Astucio, un director d’orquestra, obsessionat per mantenir el lloc de la seva dona al capdavant de la obra. L’escenografia excel·lent, així com el vestuari, l’interpretació, tot realment bo; es nota que son molt bons professionals i que estan acostumats a interpretar obres del anomenat “Genero Chico”, però amb molta dignitat.
A la mitja part, com veiem que la visibilitat no es gaire bona a les ultimes files de platea, parlo amb un acomodador i ens recomana traslladar-nos al primer pis, on no ens taparan els caps amb tota seguretat . Quina raó tenia !!!
La segona Sarsuela es “Gloria y Peluca“(****), música de Francisco Asenjo Barbieri,(responsable d’altres Sarsueles d’èxit com per exemple “Pan y toros” o “El barberillo de Lavapiés”). “Gloria y Peluca” va ser estrenada al Teatro Variedades de Madrid, el 9 de març de 1850.
En aquesta representació destaco els cantants MARCO MONCLOA (Marcelo Pelusa) i DOLORES LAHUERTA (María). Aquesta Sarsuela, mes curta, de tan sols 50 minuts, ens va agradar encara mes que la primera i es que a banda de la musica i les veus, ens ho varem passar molt be, ja que era divertida i semblava quasi be un Musical dels que fan en l’actualitat, amb una escenografia molt cuidada i espectacular. Explica la història de Marcelo, un perruquer que aspira a conquerir la glòria musical amb una òpera que ha compost.
Si visquéssim a Madrid segur que ens abonàvem…. i es que els preus en comparació a Barcelona son un regal. ( Al Liceu Doña Francisquita per exemple, el preu mes car va ser de 140 euros…. aquí a Madrid … el preu mes car per veure qualsevol Sarsuela amb la mateixa qualitat es tan sols de 42 euros ).
Sortim del Teatre molt satisfets i donem per acabat el dia… comencem a estar cansats. A sopar i a dormir que ja toca.
Dilluns 7 de març 2011
Avui la Mari Carmen treballa (pobre…jejejejeje). Ens despertem i ella ja no hi es, però tenim l’esmorzar preparat. Això de tenir la delegació “oficial” de Voltar i Voltar a Madrid m’està agradant força. Crec que ho farem servir mes sovint.
Avui ens dirigim caminant (o craso error !!!) a la Fundación Lázaro Galdiano (****) (http://www.flg.es/museo/museo.html) . El Tom Tom del mòbil ens enganya i ens diu que esta al carrer Serrano, 122… i si es veritat… però seguim les seves indicacions i tenim la sorpresa que el Museu està 20 minuts carrer avall de on en principi deuria estar… no passa res. Aprofitem per veure un barri de Madrid que no coneixíem, ple de xalets de gent amb molts cales… i a sobre tenim la sort de conèixer la façana del Auditorio de Musica de Madrid…. on ens prometem que a la propera vegada assistirem a un concert de la Orquesta Nacional de España.
El Museu no el coneixem i ens agrada força ja que te la col·lecció privada mes important d’Espanya… i te una mica de tot, encara que jo destacaria la part de joies i la de pintura per sobre de la resta. Les magnífiques obres d’art conservades en aquest museu es troben dins de la pròpia casa/palau i en l’ambient on va viure la família Lázaro. Es el palau, amb jardí integrat mes gran que es conserva a Madrid.
Malauradament podem fer poquetes fotos i a la poca estona ens diuen que esta prohibit, per lo que si voleu podeu consultar la pagina web on veureu la enorme riquesa del seu contingut.
Sortim del Museu, cansats i ens apropem a la Castellana on pugem a un autobús que ens deixarà a la mateixa porta del “Jardin Botánico”, on donem una volta i ens asseiem una estona a descansar. No es la millor època per veure’l, perquè la primavera no ha arribat encara per aquí.
Xino xano…tornem a caminar i travessem tot el barri antic de Madrid, per anar al carrer Cava Baja, 35, on hem quedat amb la Mari Carmen per dinar en el restaurant Casa Lucio (****) (http://www.casalucio.es/) i per fi provar los “huevos estrellados” que tothom ens recomana. Els ous estan realment bons però les carxofes i sobretot el “tartar” de carn esta sublim. Bon final per un cap de setmana inoblidable.
