Avui dissabte 24 d’octubre del 2020, fa 10 anys que vàrem començar a publicar les nostres ressenyes en aquest Blog.
Durant aquest període, hem publicat milers d’entrades de diferents temes, però molt especialment referents a les Arts Escèniques. Malauradament la pandèmia del Covid 19, ens ha canviat la vida i des del 3 de març d’aquest any, gairebé fa ja vuit mesos, que nosaltres, l’Imma i el Miquel no trepitgem una sala de teatre ni un auditori de música.
Per precaució ja que som persones de risc, però també per responsabilitat davant dels nostres fills, hem volgut ser molt prudents i no assistir a actes realitzats en recintes tancats o amb molta gent.
Fa tan sols uns dies que ens han convertit en avis per triplicat de 3 precioses netes, l’Arlet, la Gal·la i l’Àlex, i per tant fins que no veiem molt clarament que la pandèmia té una solució per fer vida normal, continuarem publicant al Blog únicament records de viatges que hem tingut la sort de poder realitzar.
Volem però, celebrar amb vosaltres aquest 10 aniversari, tot desitjant que aquest malson de la pandèmia acabi ben aviat i que tots nosaltres superem aquest entrebanc amb la millor salut possible.
Dijous dia 13, nit de doble estrena al Teatre Lliure de Montjuïc, d’una banda la inauguració de l’exposició fotogràficaCAMERINOS de Sergio Parra (Madrid 1971), exposició que ens ha presentat ell mateix, un projecte realitzat durant més de 15 anys amb imatges d’intèrprets en la intimitat dels seus camerinos.
Uns retrats fets minuts abans que l’artista fotografiat sortís a escena, mentre es maquilla, es vesteix o desvesteix, es pentina, es concentra. Fotos fetes durant la màgica transformació de la persona en el personatge.
This slideshow requires JavaScript.
Hem pogut veure i comentar amb ell les fotos exposadesals dos vestíbuls de Montjuïc, el de l’Espai lliure i el de la sala Fabià Puigserver. Una petita selecció de les més de 60.000 imatges que el fotògraf ha pogut obtenir durant aquests 15 anys.
Ens va comentar que no era pas aficionat al Teatre quan va començar a fer fotografies en els camerinos dels teatres, perquè llavors era molt més aficionat al cinema. Aquest projecte artístic l’ha apropat moltíssim a aquest món que envolta el Teatre, que ara mateix no en sabria prescindir.
Totes les fotos són en blanc i negre i tenen format vertical. Totes elles estan fetes a través del reflex d’un mirall (mai de forma directa), sense utilitzar flaix ni cap il·luminació suplementaria tipu focus.
He trigat 65 anys a conèixer per dins la Casa Vicens i això que vaig néixer a 100 metres d’ella i a més a més vaig anar a l’escola paret per paret d’aquesta joia del modernisme, durant els primers anys de la meva vida, en la dècada dels anys 50 del segle passat. Durant tota la meva joventut he viscut a pocs metres i passat milers i milers de vegades per davant, inclús abans d’adonar-me de la importància que tenia l’edifici i de saber que aquesta va ser la primera construcció que va realitzar Antoni Gaudí.
Sempre havia admirat les reixes en forma de fulla de palma i l’harmonia exterior de l’edificació; sempre havia tingut unes enormes ganes de descobrir el seu interior i encara mes a partir de què vaig cursar estudis de disseny arquitectònic a l’Escola d’Arts Aplicades durant 5 anys de la meva adolescència.
Per fi, ahir 23 de novembre del 2017 vaig poder complir un dels meus somnis i penetrar en el seu interior per descobrir els sus secrets….. i no m’ha decebut pas, sinó tot el contrari. Ha estat una meravellosa descoberta i com veureu hem fet un munt de fotografies per no perdre’ns cap detall i tenir per sempre mes un record inesborrable.
Ja en el temps de pròrroga, i de fet en la seva última setmana hem anat a veure aquesta exposició immersiva de realitat virtual de l’artista islandesa Björk Guðmundsdóttir coneguda arreu del món com a Björk.
L’exposició és un recorregut per alguns dels temes principals de Vulnicura, un dels àlbums més íntims i lloats de la cantant, que va crear després de la separació de la seva parella, el videoartista Mathew Barney que després de quinze anys de convivència, va iniciar una relació amb una de les seves col·laboradores.
Björk Digital és un recorregut per la muntanya russa de la seva caiguda, mort i resurrecció.
En aquesta exposició es presenten les obres digitals i de vídeo produïdes per les col·laboracions de la icònica artista amb alguns dels millors artistes visuals del món.
Tecnologies com el vídeo panoràmic, el so envolupant, la realitat virtual 360°, les imatges 3D o els comandaments i cascos d’RV permeten a l’espectador desconnectar de la seva realitat per interactuar amb l’univers de l’artista.
En paraules de la mateixa Björk: La realitat virtual no és només una continuïtat natural del vídeo musical, sinó que té un potencial teatral encara més profund, ideal per a aquest viatge emocional.
Vàrem començar la “Nit dels Museus” més d’una hora abans de l’horari oficial, ja que alguns bloguers i instagramers estàvem convocats a les 17.45 a l’Institut del Teatre, per tal de fer una visita guiada per diversos dels seus espais, alguns d’ells de difícil visita.
El primer que vàrem visitar va ser la Exposició “La memória de les Arts efímeres” situada en el petit espai de la planta baixa, on es tenen esposades algunes maquetes i cartells explicatius del que vol arribar a ser algun dia el museu d’arts escèniques, malgrat que nosaltres ja el coneixíem prou bé, ja que normalment està sempre accessible al públic en general.
This slideshow requires JavaScript.
Després vindria el més interessant de la jornada, perquè se’ns van obrir les portes del “fons” que l’Institut conserva en perfectes condicions, de diverses col·leccions que li han estat cedides per diverses persones i institucions del món del Teatre. Un munt de col·leccions de vestits, maquetes, quadres, petites escenografies, dibuixos, cartells, titelles, vestuari de teatre, sabates…. tot un món d’estris que s’han utilitzat en el món de les Arts Escèniques i que ens van arribar a fascinar.
Fa uns mesos, vam anar a parar a la web de Cases singulars i ens va cridar l’atenció la proposta de lavisita al Taller d’Oleguer Junyent que es programa un dissabte de cada mes. No vam dubtar gaire i vam treure l’entrada pel passat dissabte dia 13.
Aquest estudi està ubicat al carrer Bonavista, 22 del barri de Gràcia de Barcelona. Ens rep una neboda-néta de l’escenògraf, pintor, col·leccionista i viatger Oleguer Junyent.
Oleguer Junyent i Sans va néixer a Barcelona en 1876 i va morir l’any 1956. Fou germà del pintor Sebastià Junyent i nét de Sebastià Junyent i Comes organitzador dels reconeguts carnestoltes barcelonins de finals del segle XIX.
Format a l’Acadèmia de Llotja de Barcelona va ser també autor del llibre “Roda el món i torna al Born” que va publicar en 1910 després d’un viatge de volta al món, fascinant i encara mes per aquella època, del qual veiem nombroses pintures i dibuixos que estan distribuïdes per tot l’estudi.
Dissabte passat pel matí, ens vàrem apropar al Cercle del Liceu, espai que normalment solament és accessible als socis i fins fa pocs anys, les dones no podien ser sòcies de ple dret. Ara és potser una ocasió magnifica per conèixer el Cercle, en ocasió de la extraordinària exposició dedicada a JÚLIA, la musa de Ramon Casas, que s’ha inaugurat fa pocs dies, aprofitant l’Any Casas, que commemora el 150 aniversari del naixement del pintor.
This slideshow requires JavaScript.
El preu no és pas barat, ja que cada entrada costa 14,50 euros; quan les vàrem comprar per internet s’anunciava que es visitava en grups reduïts de com a màxim 15 persones acompanyades per un guia, però sembla que nosaltres vàrem tenir mala sort perquè en el nostre grup vàrem arribar a ser 29 persones més la guia…. creiem que no és presentable i és molt poc seriós intentar mostrar una exposició en un espai massa reduït per un grup tan nombrós.
Com acostumo a fer cada any, m’apropo al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, per tal de veure la magnífica exposició del WORLD PRESS PHOTO 2015, que aquesta vegada es presenta sota el lema «Veure i entendre». La mostra reuneix 134 imatges i 7 treballs multimèdia guanyadors del concurs internacional.
Aquest any, el certamen, en les seves vuit categories fotogràfiques, ha rebut 97.912 imatges enviades a concurs per part de 5.692 fotògrafs de 131 països, 281 dels quals eren espanyols. World Press Photo 2015 ha atorgat 45 premis a 41 autors de 17 nacionalitats diferents: Austràlia, Bangladesh, Bèlgica, Xina, Dinamarca, Eritrea, França, Alemanya, Iran, Irlanda, Itàlia, Polònia, Rússia, Suècia, Turquia, el Regne Unit i els Estats Units.
Us deixo en aquest espai algunes de les fotos que a mi m’han agradat més….
1er premi Fotografies individuals – Mads Nissen (Dinamarca) Fotografia de l’any WORLD PRESS PHOTO
Jon i Alex, una parella gai, comparteixen un moment d’intimitat a casa del segon, un petit apartament de Sant Petersburg.
Acabo de vindre de la roda de premsa que s’ha fet aquest matí a la Sala 4 de L’Auditori de Barcelona, en la que s’ha presentat la 1a setmanaAPROPA CULTURA, que se celebrarà del 26 d’octubre a l’1 de novembre d’enguany.
Fa 10 anys que l’Auditori va iniciar el programa APROPA CULTURA, per tal de fer accessible la Cultura a les persones que més ho necessiten, en una tasca d’inclusió a persones que estan excloses. A poc a poc s’han anant afegint equipaments culturals i avui en dia podem dir que participen 55 equipaments culturals i festivals d’arreu de Catalunya.
La CULTURA és un dret i és per això que el programa intenta apropar-la a tothom, especialment a persones que no pugui accedir pels seus propis mitjans: Persones amb discapacitat intel·lectual, persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental, persones amb discapacitat física en situació d’exclusió social, Gent gran (residencies o problemàtiques d’aïllament), persones en situació de privació de llibertat, persones immigrades (acollida i inclusió social), Infància i adolescència sense recursos, persones amb drogodependències i Dones amb risc d’exclusió per violència de gènere.
Per fi hem despertat el nostre Blog “Voltar i Voltar” de la llaaaarga letargia en la qual l’havíem deixat durant tot el mes d’agost.
Nosaltres fent honor al nostre nom de “Voltaires”, hem estat voltant per PARIS gairebé una setmana… i és que teníem moltes ganes de tornar a “patejarla” després de gairebé 20 anys de no fer-ho ….. i posteriorment des del dia 11 fins al 31 ens hem embolicat la manta al cap i hem visitat una petita part de la POLINÈSIA FRANCESA…. un viatge desitjat durant molts anys i que per raons econòmiques no podíem fer; ara, per tal de celebrar que l’Imma i jo aquest agost ha fet 40 anys que ens vàrem casar, ha estat l’excusa perfecta.
Hem visitat 6 illes molt diferents l’una de l’altre, en un territori immens (tan gran o mes que Europa) al mig de l’oceà Pacífic…. NUKU HIVA i HIVA OA (arxipèlag de les Marqueses), TAHITI, HUAHINE, BORA BORA (arxipèlag de la Societé) i RANGIROA (atol de l’arxipèlag Tuamotu).
Però això ja ho explicarem més endavant, perquè crec que molt aviat tindre molt de temps per poder-ho fer. A la tornada a Barcelona des de París, per casualitat, el destí ens va fer entrar de ple en la nova temporada teatral que ara comença…. i és que al costat nostre a l’avió, es va asseure ni més ni menys que l’actriu Rosa Renom…. i és clar vàrem parlar de Teatre i de la seva recuperació del braç que es va trencar davant nostre en el Teatre Grec.
Però ara toca fer resum de la temporada passada 2014 – 2015, abans que encetem la nova temporada. Un cop hem recopilat totes les cròniques que hem escrit al Blog, ens tornem a adonar que els números que surten són realment impactants i és que en total hem assistit en el transcurs dels darrers 11 mesos a 239 esdeveniments culturals….. i tots ells, els hem explicat aquí donant la nostra opinió. El resum és el següent:
130 obres de TEATRE
36 ÒPERES
38 CONCERTS de MÚSICA classica i contemporania
21 espectacles de DANSA
7 espectacles de CIRC
7 EXPOSICIONS
A banda d’aquestes 239 cròniques, també hem parlat dels nostres viatges, l’Imma ha fet ressenyes d’alguns llibres que li han agradat especialment i també hem parlat sovint del cinema que veiem. El que estar clar, és que ens agraden i molt les Arts escèniques, perquè veure i escriure la nostra opinió de 232 espectacles en menys d’un any, es un sintoma clar de que estem realment “malalts” pel TEATRE i tota la resta de les Arts escèniques.
Ens agradaria recordar alguns espectacles que ens han agradat especialment, destacant els que hem valorat amb nota de 7 a 10 (segons la nostra peculiar valoració cargolaire).
Dels 130 espectacles TEATRALS, volem destacar els següents:
