WORDS AND MUSIC – Nao Albet i BCN216 –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Feia dies que havíem comprat les entrades per anar a veure aquest espectacle que ens feia especial il·lusió, una proposta de Nao Albet, al que admirem i seguim d’ençà que el vam veure treballar per primera vegada.
…. i va resultar un absolut desencís, per diversos motius….
“WORD and MUSIC” és la segona producció d’Escenes, música en moviment, d’aquesta temporada de L’Auditori, i Nao Albet n’és el director i interpreta “Words” descobrint l’univers de Samuel Beckett. El grup instrumental bcn216 és “Music”, la melodia de Feldman.
En escena set músics, dos actors, Nao Albet i Jordi Figueras, i una ballarina, Anna Hierro. Únicament tres dies a la sala Tete Montoliu.
Words and Music és una peça radiofònica escrita per Samuel Beckett i musicada, originalment, pel seu cosí John S. Beckett. Enregistrada i estrenada l’any 1962 per la BBC, va ser retirada a causa de la insatisfacció del mateix Beckett.
El 1977, un any després d’haver-se conegut a Berlín, Morton Feldman i Samuel Beckett van col·laborar en l’òpera Neither i, gràcies a la seva bona sintonia, Beckett va proposar a Feldman musicar de nou Words and Music. Aquesta versió, estrenada l’any 1987 al Beckett Festival of Radio, –any de la mort de Feldman –, és la més cèlebre de l’obra.
Després de fer cua (les entrades són sense numerar), entrem a la sala Tete Montoliu. Veiem l’espai escènic cobert d’un plàstic blanc i infinitat de mànegues de plàstic transparent que s’entrecreuen una i mil vegades, a l’esquerra un enorme dipòsit d’aigua. Tot encerclat de cortines també blanques.
Surten els músics amb una bata blanca i en Nao Albet tot ell vestit de blanc. Comença. Dalt el petit escenari del fons, i darrere la cortina s’obre una porta, entra una infermera amb una persona en cadira de rodes. Estem davant d’un dels protagonistes, en Croak, un personatge que, segons llegim, existeix en algun lloc entre el so i el sentit.
Primera sorpresa, és en angles i el sobretitulat es projecta a sobre de la cortina que tapa l’escenari i que en estar frunzida no deixa llegir bé, i fins i tot en alguns moments no es pot llegir.
Un cop a casa tornem a mirar la web de l’Auditori … Estava indicat en algun lloc que era un espectacle en angles ???, doncs NO. Creiem que no és justificable que abans de comprar les entrades no s’informi que l’espectacle és en llengua estrangera….. i encara menys quan els sobretítols és gairebé impossible llegir-los.
Nosaltres sovint anem a veure espectacles en llengua original sobretitulada, sense anar més lluny la setmana que bé en tenim dues representacions en francès, dues en italià i una òpera en francès…. per tant no és aquesta la qüestió, sinó el fet de no estar prèviament avisats.
Dos personatges tenen el protagonisme, Words o Joe (Nao Albet) i Music o Bob (David Albet), que treballen junts i l’un contra l’altre, conduïts per Croak (Jordi Figueras), el personatge darrere la cortina.
Sabíem que es tractava d’una peça difícil, pràcticament inintel·ligible, com tota l’obra de Samuel Beckett i anàvem disposats a deixant-se portar per les imatges i per la música. I aquí ens hem trobat amb la segona sorpresa de la nit, amb total sinceritat no ens ha agradat gens el que hem vist, ni estètica ni musicalment. Hem vist un treball que no hem entès en absolut (i no nomès per l’idioma) i que no hem gaudit, ni tan sols estèticament ens ha sorprès o agradat el recurs del piano ple d’aigua vermella, o la ballarina emmascarada o que els músics és desplacessin per l’escenari com si estiguessin malalts o vells. O que de cop es treguin les bates blanques i quedin vestits de negre. Ni las mànegues omplint-se d’aigua vermella. Ni que en Croak es mori.
Per rematar-ho, en un moment de l’espectacle es projecten imatges sobre la cortina blanca, però …. ai làs !!!!, va i el dia de l’estrena els ha fallat gairebé tot…. i han deixat de projectar-se les imatges i el sobretitulat. Una bona estona on només sentíem al Nao parlant sense entendre ni un mot (tornem a reconèixer el nostre hàndicap amb l’anglès …. Que hi farem!!!).
Lamentem que sigui així, però per nosaltres és un espectacle fallit que vol impactar estèticament però que no ens ha arribat en cap moment, ni tan sols ens ha agradat la interpretació d’en Nao Albet. Tampoc la part musical ens ha agradat, malgrat l’esforç dels 7 músics en fer-nos arribar la partitura de Morton Feldman.
Per acabar-ho d’adobar, el sistema de mànegues on circula la “sang”, també s’ha espatllat i en Nao no li ha quedat més remei que taponar la sortida d’una d’elles en les escenes finals, perquè no s’escampes el líquid per tota la platea.
Minsos aplaudiments en acabar. Una nit per oblidar….. d’aquelles que penses…. perquè collons no ens haurem quedat a casa tranquilament?…. i a més a més, 33 euros llençats a les escombraries.
Segons llegim en el programa de mà, en paraules del mateix Nao Albet, la posada en escena demana a l’espectador una presència contemplativa. Així doncs, penso que el suggeriment més encertat que us puc fer és el de deixar- vos portar per la forma, per la poesia, per les imatges i per tot allò estètic i bell que proposen tant Beckett, amb la paraula, com Feldman, amb la música. I després, ja hi pensareu a casa.
Nosaltres, avui, seguim pensant ….. però RES !!!
Repertori: SAMUEL BECKETT / MORTON FELDMAN: WORDS AND MUSIC
Intèrprets: Nao Albet, direcció escena \ Nao Albet i Jordi Figueras, interpretació \ Anna Hierro, dansa \ Grup instrumental bcn216 \
Max Glaenzel, escenografía \ Sílvia Delagneau, vestuari \August Viladomat, il·luminació
bcn216: David Albet i Isabel Gualda, flautes \ Elena Rey, violí \ Lara Fernando, viola \ Erica Wise, violoncel \ Iván Herranz, vibràfon \David Casanova, piano
Idioma: angles
Durada: 40 minuts
