VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
…. amb el gegantí fuet de metre i mig a la mà, amb el metro cap a la segona roda de premsa.
La Sala HIROSHIMA per primer cop ha presentat d’un sol cop tota la temporada, la segona sencera de la seva vida, després d’any i mig d’innovar en el marc de les Arts Escèniques a la ciutat de Barcelona.
Primer de tot el director artístic Gaston Core ens presenta les dades de la temporada passada: 12.000 espectadors amb una ocupació del 65%, 70 espectacles i 173 funcions.
El pròxim 1 d’octubre, la Sala Hiroshima enceta la seva tercera temporada i consolida un dels primers objectius que es va plantejar el 2015: ampliar l’oferta cultural de la ciutat presentant artistes emergents que comencen a tenir presència a circuits internacionals.
Hiroshima es presenta aquest 2016-2017 com a plataforma per a l’exhibició de l’escena emergent internacional a Barcelona, promovent l’intercanvi artístic i la circulació de companyies i artistes al territori nacional gràcies a una xarxa de col·laboradors. Aposta enguany per la promoció de les figures emergents de l’escena contemporània internacional i se suma així a un circuit d’exhibició internacional format per diferents sales, museus i festivals, que aposten pels mateixos artistes.
La programació internacional que ofereix aquesta temporada és d’un 55% de les propostes programades, que provenen de 12 països diferents, gràcies al suport i la col·laboració de diferents organitzacions internacionals que se sumen al projecte. Per segon any consecutiu, segueix treballant amb el Bureau de Quebec, el Centro Checo de Madrid i l’Institut Français de Barcelona i se sumen uns altres com Iberescena, l’Instituto Italiano di Cultura i la Société Suisse des Auters.
Es ressalta la importància de l’intercanvi com a motor per a la internacionalització de les companyies i artistes catalans, generant trobades entre diferents artistes, com en el cas de la programació de la nova peça de Celeste González, Ballet is Past and me trans you came (de l’11 al 13 novembre).
L’espectacle inaugural
- Yasmine Hugonnet, una de les artistes suïsses més interessants del moment, amb Le Récital des Postures, un concert on el cos esdevé un mapa que es desplega en el silenci d’un espai infinit. Això serà l’1 i 2 d’octubre.
Nous coreògrafs europeus
- Marco D’Agostin (Itàlia) amb la première a l’Estat de la cadena ininterrompuda de moviments d’Everything is ok (18 i 19 de novembre), i la també première de Full Service, del performer Daniel Hellmann(Suissa), que es podrà veure l’11 i 12 de novembre.
- Gameboy i Boy’s don’t cry són les dues propostes de la Cie Divergences (França), que tenen el mateix punt de partida: un estudi coreogràfic sobre la masculinitat, destinat sobretot a públic jove i adolescent. (16 i 17 desembre).
- De Portugal arribarà la dansa de Autointitulado, de João dos Santos, un dels corògrafs joves més coneguts de l’escena internacional del moment. (27 i 28 gener)
Hiroshima Heats
S’ha creat el concepte Hiroshima Heats, per tornar a programar peces que van funcionar molt bé a nivell de públic i/o que són molt representatives de la línia de programació de la sala.
- El solo Wakefield Poole: visiones y revisiones, de Celeste González, Premi 2015 de la Crítica (del 4 al 6 de novembre)
- La polèmica Somewhat Paler, de Bárbara Sánchez (Sevilla), que proposa una proposta de teatre físic que explora els afectes relacionats amb la pena. (2 i 3 de novembre)
- El contorsionisme contemporani de Cherepaka, d’Andréane Leclerc (Quebec) (el 7 i 8 de gener)
- There is no here here, de Gisle Martens Meyer (Noruega), la creació d’un vídeo musical en viu que qüestiona la nostra existència i les nostres relacions, cada vegada més digitals (del 19 al 22 de gener)
- El treball coreogràfic i operístic de Il Gesto Sospeso, de Moreno Bernardi (Itàlia) del 12 al 13 de maig
Col·laboracions
- amb l’APDC dins del Projecte Circula amb les peces Atlas de La coja danza (València) el 28 i 29 d’octubre i Solos Bach & Gould, d’Albert Quesada, el 30 d’octubre.
- amb el Festival Salmon presentant dos artistes proposats per Hiroshima, Luis Garay (Colòmbia / Argentina) que ens porta la seva performance Carta Blanca a Luis Garay (25 i 26 novembre), i Somewhat Paler, de Bárbara Sánchez (Sevilla) el 2 i 3 desembre.
- amb Mercat dels Flors, el Cicle Transaccions repartit entre els dos equipaments. Dins d’aquest cicle es podran veure les propostes P Project (9 de març) i Fest (10 de març), d’Ivo Dimchev (Bulgària) – Twenty Looks or Paris is Burning at The Judson Church (S), deTrajal Harrell (USA) el 19 de març – Bailarina, de Sònia Gómez i Marc Bèland (Catalunya i Quebec), el 25 i 26 de març.
- amb La Blanca, l’espai independent de Poblenou, que uneix forces amb la Sala Hiroshima per a la creació en residència, amb l’objectiu de provocar la creació d’un circuit alternatiu de suport a artistes emergents. La proposta seleccionada de la residència Inuit exhibirà els resultats del procés els dies 21 i 22 d’abril.
- amb el Colectivo Ça marche, els alumnes acabats de sortir de l’Institut del Teatre de les especialitats de dansa i d’escenografia.,
- amb el Bureau de Quebec amb projectes com New Haven (6 de gener), una col·laboració entre els artistes Dany Desjardins i Andréane Leclerc, una de les principals representants del nou circ quebequès, que es troben en un escenari híbrid entre la dansa contemporània i la contorsió. I la Cia Manuel Roque que torna a la Sala Hiroshima per presentar la seva nova creació Redo (7 i 8 abril).
Nova escena d’aquí.
- Llac, d’Ensemble Topogràfic que aquesta vegada parteixen d’una cerca més escènica però evidentment amb una base musical molt present (14 a 16 d’octubre).
- Nico Roig, ens presentarà Os meus shorts, un espectacle amb projeccions, performance i música en directe (7 i 8 d’octubre).
- Neus Vilà Jurgens, Ji Gou: Preludi i fuga en La Menor, un viatge de transformació (10 a 12 febrer).
- d’Aina Alegre, No se trata de un desnudo mitológico, un treball físic inspirat dels cossos de gimnastes, atletes, majorettes (15 i 16 de març)
- All in, la creació escènica d’Atresbandes, que treballa en les fronteres entre teatre i performance. Aquesta és una de les joves companyies catalanes que comencen a ser co-produïdes fora (29 d’abril al 2 de maig)
Vídeo resum de tota la temporada – El que podrem veure a la HIROSHIMA
La música.
- LST, una selecció de LiveSoundtracks que explora la intersecció entre la música i el cinema a través de concerts audiovisuals, dj set cinematogràfic i xerrades amb alguns dels músics d’electrònica i experimental més avantguardistes.
- Nits de Sang a càrrec de Sang Records, un cicle de sons electrònics amb una posada en escena que combina la música, les arts visuals i la performance.
- cinc concerts de música en viu:
- Horum Memoriam, el nou disc deMiss Q basat en l’estètica i algunes sonoritats medievals
- Sara Fontan en concert
- Jorge Dóna Rocha, amb A few of my favorite songs, un compendi de covers
- A la banda madrilenya Nerval se’ls acollirà en residència
- Chris Garneau, amb un so indi molt particular.
Com veieu, un munt de propostes que cal anant seguint amb atenció durant tota la temporada.
Per primer cop es posen en marxa uns abonaments a preus força competitius:
- 5 entrades – 60 €
- 10 entrades – 110 €
