Fa uns mesos que vàrem intentar per tots els mitjans, poder assistir a alguna de les darreres representacions al Círcol Maldà, però no va haver-hi manera, malgrat que ens van inscriure a la llista d’espera. Potser aquestes ganes de veure-la i no poder, ens han jugat una mala passada, per què ara un cop l’hem pogut veure a la seva reposició al Teatre al Teatre Gaudí, no ens ha arribat a emocionar com tothom ens assegurava.
Valorem molt l’esforç de crear un Musical de “butxaca”, pensat i realitzat des de Catalunya, amb la música de Clara Peya i el llibret i direcció de David Pintó i per tant, solament per aquest motiu ha valgut la pena veure-la en directe a escena. El que més ens ha agradat, sense cap mena de dubte ha estat la música interpretada en viu i en directe per la seva compositora, al piano.
Malauradament i suposo que a causa de una mala acústica de la Sala del Gaudí, no hem entès gairebé cap frase sencera del que es cantava en directe per Mariona Castillo i per la nostra estimada Nina; una mala passada que segurament ha influenciat en la nostra baixa qualificació cargolaire, que equival a un 5 sobre 10 (aprovat justet).
Encara i així han hagut moments que la veu d’ambdues (fins i tot sense entendre el que deien), ens ha semblat admirables, especialment quan havien de cantar amb un fil de veu allargassat en el final d’algunes cançons…. i no estem parlant de potència de veu, que ja la coneixem prou bé, sinó de cantar com els àngels i amb una sensibilitat exquisida. Crec que l’amplificació de les seves veus en aquest cas, els ha jugat una mala passada.
Una obra de teatre amb cançons que té ganes de fer emocionar l’espectador mostrant la humanitat d’aquestes dues dones que no fan altra cosa que intentar ser felices. El seu amor, la seva pena, les seves tristeses, les seves pors, el seu sentit de l’humor observats des del forat del pany ens permetran descobrir aquestes dues vides anònimes que estan connectades.
Aquest últim paràgraf és el que diu el dossier de premsa, però sincerament a “Voltar i Voltar” creiem que l’argument i el seu text (almenys el que hem pogut entendre), és francament pobre per un Musical, malgrat la seva curta durada i també força previsible.