Arxiu d'etiquetes: David Pintó

– 247 – Teatre Musical – EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA – Teatre Victòria (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2019.04.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 180)

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA (temp. 18/19 – espectacle nº 180)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I dijous, d’un musical íntim i de petit format a un altre musical una mica més gran al Teatre Victòria. EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA, la producció catalana del musical “Spring Awakening” adaptat per David Pintó.

Una producció que, amb un altre elenc, vam tenir l’oportunitat de veure al Teatre Gaudí, el novembre del 2016 (podeu veure aquella ressenya en aquest enllaç). Volem des d’aquí valorar la feina i l’enorme esforç que fa Ever Blanchet, director del Teatre Gaudí, per donar suport a les petites produccions Musicals (i no tan petites) realitzades a casa nostra en català i amb música en directe, sense gaire pressupost, sense cap subvenció i arriscant econòmicament tot i més. Una vegada triomfen, com és el cas, passen a teatres més grans i amb més mitjans tècnics i econòmics.

Al nostre entendre, creiem que la feina que realitza Ever Blanchet no és suficientment reconeguda ni pel sector teatral, ni tampoc (encara menys), pels mitjans de comunicació, que únicament es fan ressò de les propostes escèniques que es poden veure als teatres de més aforament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta, tal com ens van comentar a la roda de premsa del passat mes de marc, és la segona vegada que es representa al Teatre Victòria i bona part dels intèrprets ho fan per primera vegada després d’un càsting a més de 300 aspirants. Marc Vilavella, director de la proposta, ha incorporat doncs, mirades noves a les escenes que conformen l’espectacle. Amb l’Ariadna Peya han treballat noves coreografies tenint en compte que és un espectacle que s’ha adaptat a les mides d’un gran teatre i que compta amb 15 actors, 7 músics en directe i un gran equip darrere. La direcció musical és de Gustavo Llull.

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA, és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió.

Continua llegint

– Teatre Musical – JOHN & JEN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2018.06.29 (temp. 17/18 – espectacle nº 329)

JOHN & JEN (temp. 17/18 – espectacle nº 329)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres vam fer doblet al Teatre Gaudí veient els dos musicals que s’estan representant aquests dies. El primer dels dos va ser JOHN & JEN amb música d’Andrew Lippa i lletra de Tom Greenwald, un musical de petit format.

Un musical ambientat en la canviant societat nord-americana, entre els anys 1950 i 1990, centrant-se en la complexitat de les relacions entre germans i entre pares i fills.

JOHN & JEN està adaptada al català per David Pintó, dirigida per Xavi Duch, al que estem acostumats a veure com a protagonista en nombrosos musicals (“Tick, Tick … boom”, “Sugar”, “Guapos & pobres” …), i sota la direcció musical de Filippo Fanò. La producció porta el segell de La Factory Produccions (Vocal Factory).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Basada en el llibre de Tom Greenwald Andrew Lippa, el musical va ser estrenat a l’off-Broadway al juny de l’any 1995 i se’n va fer una revisió el 2015.

Amb només dos intèrprets a escena, un gran esforç actoral i una gran càrrega de dificultat vocal, Marc Pociello i Anna Valldeneu ens ho han donat tot, ens han emocionat, i ens han fet viure la seva història mostrant entre ells una gran complicitat.

Marc Pociello, actor cantant al que també hem tingut l’oportunitat de veure treballar en nombrosos musicals “Generació de merda“, “Molt soroll per no res” o “El petit príncep” entre d’altres, i que ens va sorprendre molt gratament en la seva faceta “només d’actor” a la proposta “Abans” que vam poder veure al Maldà en 2016.

Continua llegint

– Teatre – MORT A LES CUNETES (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Aquitània – 2018.06.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 285)

MORT A LES CUNETES (temp. 17/18 – espec. nº 285)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La casualitat ha volgut que en la mateixa setmana veiéssim dos espectacles que parlen de la repressió franquista immediatament després de la Guerra Civil espanyola. Dimecres passat veiem el magnífic espectacle de MEMÒRIA DE LES OBLIDADES a la Sala Versus Glòries … i ahir divendres aquesta altre proposta de MORT A LES CUNETES, dirigida per David Pintó, al Teatre Aquitània.

Actualment s’està celebrant la primera edició del Festival “Perles” al Teatre Aquitània, amb un seguit d’espectacles que es podran veure fins al 29 de juliol. Es tracta d’una programació eclèctica, amb la voluntat de donar la possibilitat de repescar espectacles que han obtingut èxit en diferents teatres de Catalunya, però que malauradament molts espectadors no els van poder arribar a veure.

MORT A LES CUNETES, és un emotiu espectacle basat en la història real de vuit persones que van morir per les seves idees. La fossa comuna amb aquests vuit afusellats encara no ha estat localitzada el dia d’avui. Sis monòlegs de personatges que giren al voltant d’aquelles tristes morts i tots ells interpretats magníficament per l’actor igualadí Joan Valentí “Nan” i l’acompanyament musical de l’acordionista Martí Marsal.

Un homenatge als vuit republicans de Súria i Valls de Torroella: Joan Badia Ibarz, Amadeu Casserres Gassó, Jaume Claret Sató, Lluís Fàbrega Planas, Camil Pujol Playà, Maurici Sivila Alsina, Josep Talleda Cordomí i Juli Zegri Assens, que havien estat detinguts i tancats a la presó de Manresa a començaments de febrer de 1939, abans de ser afusellats a les proximitats del quilòmetre 2,5 de la carretera entre El Bruc i Manresa.

Continua llegint

– Teatre – HOMES FOSCOS (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 07/04/2016

Poca cosa més a dir que el que ja vaig explicar en el seu dia, a la crònica de la roda de premsa d’aquest espectacle. HOMES FOSCOS es tracta d’un Musical de petit format, protagonitzat per dos personatges, que en aquesta ocasió es tracta de dos homes, en el que també participa en directe la creadora de la música (Clara Peya), interpretant al piano la part musical.

Homes Foscos - El Malda cartell

Aquesta proposta forma part d’una trilogia, en la que cada una de les parts, ens parla de la relació entre dues persones; la primera va ser “Mares i Filles” que tractava de la relació d’una mare i una filla, la segona és aquesta i la tercera ens parlarà segurament de la relació entre un home i una dona, malgrat que encara no s’ha començat a treballar en aquesta ultima part.

HOMES FOSCOS, explica una història íntegrament cantada, una història que va començar a plantejar-se David Pintó a partir d’una lectura de la novel·la “Mar de fondo” de Patricia Highsnith, malgrat que d’aquesta novel·la llegida, solament resta un nom d’un personatge que es pronuncia cap al final com una mena d’homenatge a aquest tipus de literatura.

Continua llegint

– Roda de premsa – HOMES FOSCOS – El Maldà – 29/03/2016

S’ha acabat la setmana santa i per tornar a la “normalitat” teatraire, de cap he anat a la primera roda de premsa aquest mateix matí….. i és que demà mateix s’estrena HOMES FOSCOS de David Pintó i Clara Peya, a El Maldà.

Homes foscos

El director d’aquesta proposta, David Pintó ens explica que aquesta és la segona de les propostes que formaran una trilogia, en la que se’ns parla de la relació entre dues persones; la primera va ser “Mares i Filles” en la que tractava de la relació d’una mare i una filla, la segona és aquesta de la que parlem ara mateix, amb una relació entre dos homes i la tercera ens parlarà segurament de la relació entre un home i una dona, malgrat que en aquesta última, encara no s’ha començat a treballar.

Nosaltres vàrem poder veure “Mares i Filles” en una reposició que es va fer al Teatre Gaudí i malauradament aquell dia la sonoritat ens va jugar una mala passada i de ben segur que per aquesta causa la vàrem valorar per sota del que de ben segur es mereixia…. com podeu comprovar en aquesta crònica de fa un any.

Homes foscos - roda de premsa - 1

HOMES FOSCOS, explica una història íntegrament cantada, una història que va començar a plantejar-se David Pintó a partir d’una lectura de la novel·la “Mar de fondo” de Patricia Highsnith, malgrat que d’aquesta novel·la llegida, solament resta un nom d’un personatge que es pronuncia cap al final com una mena d’homenatge a aquest tipus de literatura.

Continua llegint

– Teatre Musical – MARES i FILLES ( 🐌🐌 + 🐚) – Teatre Gaudi – 18/04/2015

Fa uns mesos que vàrem intentar per tots els mitjans, poder assistir a alguna de les darreres representacions al Círcol Maldà, però no va haver-hi manera, malgrat que ens van inscriure a la llista d’espera. Potser aquestes ganes de veure-la i no poder, ens han jugat una mala passada, per què ara un cop l’hem pogut veure a la seva reposició al Teatre al Teatre Gaudí, no ens ha arribat a emocionar com tothom ens assegurava.

MARES_FILLES_TGB“Mares i Filles” és la primera creació del tàndem format per Clara Peya i David Pintó. Un espectacle musical de poc més d’una hora de durada íntegrament cantat amb acompanyament de piano en directe. L’espectacle és un collage impressionista de la relació entre una mare (Nina) i una filla (Mariona Castillo) en el moment que la petita decideix viure la seva pròpia vida lluny de casa. Aquest petit gest obrirà la caixa dels trons de la mare i aquesta farà tot el que està al seu abast per retenir-la i no deixar-la marxar.

Valorem molt l’esforç de crear un Musical de “butxaca”, pensat i realitzat des de Catalunya, amb la música de Clara Peya i el llibret i direcció de David Pintó i per tant, solament per aquest motiu ha valgut la pena veure-la en directe a escena. El que més ens ha agradat, sense cap mena de dubte ha estat la música interpretada en viu i en directe per la seva compositora, al piano.

Mares i filles 2

Malauradament i suposo que a causa de una mala acústica de la Sala del Gaudí, no hem entès gairebé cap frase sencera del que es cantava en directe per Mariona Castillo i per la nostra estimada Nina; una mala passada que segurament ha influenciat en la nostra baixa qualificació cargolaire, que equival a un 5 sobre 10 (aprovat justet).

Continua llegint

– Teatre Musical – OVER THE MOON (****) La vida amb les notes de Jonathan Larson – Teatre Almeria – 25/01/2013

per MIQUEL GASCÓN

No ens apropem gaire sovint al Teatre Almeria en ple cor de Gràcia al carrer San Lluís a tocar de la plaça Joanic i no entenem encara perquè ja que cada cop que ho hem fet hem sortit molt satisfets.

overthemoon1

Aquest cop ens apropem una mica tard, ja que OVER THE MOON (sobre la lluna), s’esta representant des de el 20 de desembre del 2012 i ara degut al seu èxit ja han prorrogat. Es tracta d’un Musical del compositor Jonathan Larson. Ahir precisament és tractava d’una representació molt especial ja que era l’aniversari de la seva mort prematura als 35 anys,  el 25/01/1996. Ens van regalar una xapa commemorativa.

“Over the Moon” s’endinsa en l’univers sonor del pop/rock tan propi de  Jonathan Larson, bevent d’obres tan conegudes i representades com RENT i TICK, TICK BOOM!
Ho fem amb cinc intèrprets i un piano per agafar-ne només l’essència, allò que és genuí de Larson; on trobem l’autor més sincer i que comparteix amb l’espectador els seus secrets, les seves pors i inseguretats; així com també els seus somnis, els seus objectius o la seva ideologia. Tot això ho fem revisant-ne la forma i despullant les cançons de qualsevol artifici que ens allunyi del discurs.

Jonathan Larson

Jonathan Larson

Larson va néixer el 1960, en un poble prop de Nova York, on transcorre l’acció de Rent. Des de petit va destacar en el teatre musical, encara que no sabia si dedicar-se a la interpretació o a la composiciò musical. A l’escola de molt jove, Larson entrà en contacte amb el seu ídol i major influència musical: Stephen Sondheim, a qui ocasionalment enviava els seus treballs perquè els revisés. Per això a Tick, tick… boom! la cançó anomenada “Sunday” és un homenatge a Sondheim. Amb una xerrada que va tenir amb Stephen Sondheim va ser quan es decidí per la composició: “Hi ha més actors morts de fam que compositors morts de fam”, va dir-li Sondheim.

Continua llegint