– Teatre – EL POLICIA DE LAS RATAS (*** 1/2) – Teatre Lliure de Gràcia – 02/11/2013

Teníem moltes ganes de veure un altre obra de Teatre dirigida pel nostre admirat Alex Rigola, desprès de la extraordinària feina que va fer com a director artístic del Teatre Lliure des de 2003 fins a l’estiu de 2011.   Ens ha tornat a sorprendre, encara que aquesta vegada per massa simplista, tant… que encara que el resultat es molt bo, la representació te mes a veure amb una lectura dramatitzada que amb una representació teatral.

Segons paraules del mateix Rigola: “Queden poques coses per aportar-hi des de la direcció escènica. Simplement deixar fluir les paraules en boca de grans actors. Sense pressa i matisant. Molt poc moviment. Només el verb fet acció”….

…. i així ha estat…. escenari buit…. únicament dues cadires i davant de cada una d’ella,  un micròfon…. a la esquerra una bossa de “sang” que goteja….. a la dreta quelcom tapat, que poc desprès descobrirem es una enorme rata morta.  això es tot amics !!!

Els protagonistes d’aquesta història en format thriller, son rates i per tant, els dos actorassos que surten a escena interpreten a rates que viuen en un mon subterrani a les clavegueres d’una ciutat. No cal dir que les interpretacions dels dos únics actors  es per sucar-hi pa…. millor impossible.  Andreu Benito interpreta tots els personatges secundaris de la història…. i en Joan Carreras (un dels meus actors de capçalera), el Policia de les rates…. “Pepe el Tira”.   Ells dos ens expliquen un conte per adults amb una colpidora emoció i un delicadisim tractament de la manera de dir, de les inflexions en la veu, dels silencis.

Les veus, les mirades i els gestos d’aquets dos magnífics actors son suficient per atrapar l’espectador en un laberint d’assassinats entre clavegueres cegues, plenes de rates que es fan preguntes. No es pas, una història per nens, mes aviat tot el contrari, ja que es força truculenta, angoixant i fins i tot claustrofòbica.

Evidentment te que ser molt difícil fer de rata  en un escenari, però trobo que Alex Rigola en aquesta ocasió ha triat una formula força fàcil per ell i segurament poc “Teatral” per representar-la….. no es tracta literalment d’una lectura ja que no es llegeix en cap moment, però els actors actuen quasi sempre asseguts i expressant-se únicament amb la seva veu les seves mirades i els seus gestos de cara… la resta del cos immòbil. Però evidentment l’important es el resultat obtingut i aquest ha estat bo, per tal de resaltar el magnífic text de Roberto Bolaño.

.…. però que vols que us digui, si tinc que ser sincer trobo que Alex Rigola ha triat una formula massa còmode.  Es per això que la meva valoració expressament no ha arribat a les 4 estrelles, encara que el espectacle m’ha impactat i m’ha agradat molt.

El significat real de l’argument, es clar, no es el mon de les rates i mes aviat és una al·legoria al mon en el que vivim, on no som mes que ratetes de laboratori o números d’una massa que el poder vol controlar i manipular. El “detectiu ” del poble de les rates, es tracta d’un individuo que se surt del col·lectiu i lluita per la seva individualitat per poder investigar la existència d’un assassí en sèrie, en contra dels seus superiors que volen “tapar” tot allò que no es desitjable que el poble sàpiga……  “una rata mai ha matat a un altre rata… això es impossible”.

També vol representar el mon de la Cultura manipulada des del poder, i es que els interessa vendre una cultura “mastegada” i “facilona”, que no faci pensar i que alieni encara mes al poble.

Qualsevol que se surti de “la normalitat” i pensi diferent “de com es te que pensar”…. és un perill pel poder….. i per el poble !!!

Espectacle en castellà… (que estrany escoltar parlar a Joan Carreres en aquest idioma !!!). Va ser estrenada aquest passat agost a “La Biennale di Venezia”… i es que en Rigola és el director de la secció de Teatre de la Biennale.

Roberto Bolaño Ávalos (Santiago de Xile, 28 d’abril de 1953 – Barcelona, 14 de juliol de 2003) va ser un extraordinari novel·lista i poeta xilè, encara que la seva infantesa la va pasar a ciutats com Los Ángeles, Valparaíso, Quilpué, Viña del Mar i Cauquenes. Als tretze anys va anar a viure a Mèxic. El 1973 va tornar a Xile amb el propòsit de donar suport al procés de reformes socialistes de Salvador Allende. Va ser un dels esponents mes valids del “moviment infrarrealista” que tenia com a guia la ruptura amb la tradició oficial i el establir-se com a vanguardia.

Després va emigrar a Catalunya, on ja vivia la seva mare. A Catalunya va guanyar-se la vida de moltes maneres – vigilant nocturn d’un càmping de Castelldefels, venedor a un magatzem de barri, etc – abans de poder-se dedicar exclusivament a la literatura. Roberto Bolaño va morir el 14 de juliol del 2003 a l’hospital Vall d’Hebrón de Barcelona, després de passar-se deu dies en coma com a conseqüència d’una insuficiència hepàtica. Deixà inconclusa la seva novel·la 2666. 

EL POLICIA DE LAS RATAS de ROBERTO BOLAÑO adaptació i direcció ÀLEX RIGOLA
cia. HEARTBREAK HOTEL

_____________________________________________________________

– Teatre Lliure de Gràcia – Preu 29 € –   ( preu pagat 16 € – Abonament de 20 entrades)

_____________________________________________________________________________