Per MIQUEL GASCÓN …
Divendres passat, varem assistir a la nostre penultima òpera del nostre abonament, ja que encara a final de Juliol, tenim entrades per veure Madame Buterfly de Giacomo Puccini.
La Òpera d’avui, Lucio Silla es una obra precoç composta per Wolfgang Amadeus Mozart l’any 1772, quant tenia tan sols 17 anys. Tracta sobre l’honor, la traïció i el perdó amb una maduresa artística fora del normal per la seva edat. Es va compondre per als carnestoltes milanesos de 1772-1773. El llibret va estar escrit per Giovanni de Gamerra, amb modificacions posteriors de Pietro Metastasio.
Es va estrenar al Teatre Regio Ducal de Milà al desembre de 1772. Estrenada al Gran Teatre del Liceu a l’abril de 1987.
A nosaltres la opera en si, no ens va agradar, ni l’escàs argument on no passa absolutament res en les quasi 4 hores de representació, ni tampoc la musica, que encara que és molt agradable d’escoltar (…i es que es un Mozart !!!), es massa repetitiva i gairebé des de l’inici fins l final sembla que estàs escoltant exactament el mateix. Els molts recitatius encara la fan menys digerible i massa llarga. No obstant, a pesar del comentari anterior crec que aquestes òperes menys conegudes es tenen que representar i estic content d’haver-la descobert.
Un aspecte que em va agradar i molt va ser la posada en escena (al contrari que molts amics amb els que sovint comparteixo aquestes vetllades). La direcció d’escena de CLAUS GUTH em va semblar extraordinària, així com l’escenografia i vestuari, responsabilitat de CHRISTIAN SCHMIDT basada en un escenari giratori i decorats “encargolats” on solament es veia una part de l’escena i aconseguia una profunditat espectacular….. però això si, ajudat per una il·luminació de les millors que he vist al Gran Teatre del Liceu, absolutament impactant, responsabilitat de MANFRED VOSS.
La aparició del Cor a traves de les grans obertures arrodonides del Coliseu romà, i la aparició i desaparició dels personatges, caminant en direcció contraria al gir del escenari la vaig trobar bellíssima. La presó en forma de túnel encargolat, on es veien abans les ombres dels personatges per poc desprès fer la seva aparició, es una de les aportacions visuals mes espectaculars de les ultimes representacions liceistes.
Resumin, una òpera de Mozart poder massa inicial del autor, amb una musica agradable però reiterativa, que se’m va fer llaaaaaarga i força avorrida. La meva valoració de 3 estrelles (m’ha agradat), es deguda mes aviat com a reconeixement de les veus extraordinàries i a una posada en escena que a mi personalment em va seduir.
Direcció musical: Harry Bicket – Direcció d’escena: Claus Guth Escenografia i vestuari: Christian Schmidt – Il·luminació : Manfred Voss Dramatúrgia : Ronny Dietrich
Nova producció : Gran Teatre del Liceu (en col·laboració amb el Theater an der Wien i la Wiener Festwochen)
Repartiment
Kurt Streit, Patricia Petibon, Silvia Tro Santafé, Inga Kalna, Ofèlia Sala, Antonio Lozano.
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
________________________________________________________________
– Gran Teatre del Liceu – Preu de 206,25 € a 11 € – ( abonament 30 € )
________________________________________________________________
