Arxiu d'etiquetes: Inga Kalna

– Òpera – LUCIO SILLA de Mozart (***) – Gran Teatre del Liceu – 28/06/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Divendres passat, varem assistir a la nostre penultima òpera del nostre abonament, ja que encara a final de Juliol, tenim entrades per veure Madame Buterfly de Giacomo Puccini.

Lucio Silla - Liceu

La Òpera d’avui, Lucio Silla es una obra precoç composta per Wolfgang Amadeus Mozart l’any 1772, quant tenia tan sols 17 anys. Tracta sobre l’honor, la traïció i el perdó amb una maduresa artística fora del normal per la seva edat. Es va compondre per als carnestoltes milanesos de 1772-1773. El llibret va estar escrit per Giovanni de Gamerra, amb modificacions posteriors de Pietro Metastasio.

Es va estrenar al Teatre Regio Ducal de Milà al desembre de 1772. Estrenada al Gran Teatre del Liceu a l’abril de 1987.

A nosaltres la opera en si, no ens va agradar, ni l’escàs argument on no passa absolutament res en les quasi 4 hores de representació, ni tampoc la musica, que encara que és molt agradable d’escoltar (…i es que es un Mozart !!!), es massa repetitiva i gairebé des de l’inici fins l final sembla que estàs escoltant exactament el mateix.  Els molts recitatius encara la fan menys digerible i massa llarga.  No obstant, a pesar del comentari anterior crec que aquestes òperes menys conegudes es tenen que representar i estic content d’haver-la descobert.

Liceu - Lucio Silla 2-impEn quant a les veus, va estar una nit magnifica (menys mal)…. i van salvar la vetllada.  Una increïble PATRICIA PETIBON que va ser la gran triomfadora de la nit, em va enamorar amb la seva veu. A un molt, però molt… i molt bon nivell, la resta de dones, SILVIA TRO SANTAFÉ, INGA KALNA i OFÈLIA SALA. El paper de Lucio Silla, curiosament sense gaire contingut a l’obra va estar ben interpretat per KURT SILLA.  L’altre home ANTONIO LOZANO, mes discret, però també amb una actuació ben digna.

Continua llegint

– Concert PALAU 100 (04/13) – AKADEMIC FÜR ALTE MUSIK BERLIN – La flauta màgica (****) – Palau de la Musica – 23/11/2012

Per MIQUEL GASCÓN

Ahir al vespre varem viure un altre moment màgic al Palau de la Música Catalana i jo diria que per la cara de felicitat que tenien tots a la sortida, anàvem gairebé flotant entre els núvols.

Nosaltres creiem que una òpera és te que fer representada i mes si es tracta de la conegudíssima i estimada òpera LA FLAUTA MÀGICA (Die Zauberflöte, KV 620) de Wolfgang Amadeus Mozart (1756 – 1791). No acostumem a comprar entrades si és una versió en concert però aquest cop la  tenien en l’abonament, i per les referencies d’amics nostres… no ens la podíem perdre.

Ens hagués agradat ahir estar mes aprop de l’orquestra (estem mal acostumats ja que a l’Auditori tenim als musics a tocar), però els preus prohibitius del Palau no ens els podem permetre i ens “condemna” a la fila 14 del segon pis; dic això perquè amb una orquestra tan perfeccionista i que tant respecta l’esperit en què Mozart va composar la seva música, com és l’Akademie für Alte Musik de Berlín, segur que ens varem perdre matisos que des de la “gloria” no es poden apreciar. Així i tot varem comprendre des dels primers acords de l’obertura que estàvem davant d’un dels esdeveniments de la temporada.

El director René Jacobs, ens va encantar i això que visualment dirigeix l’orquestra sense gaire espectacularitat, poder massa estàtic, però sap treure dels musics moments musicals inoblidables.

En l’escenari petit que com sabeu té el Palau, van encabir l’orquestra i el cor RIAS Kammerchor, a banda i banda de l’escenari (les dones casi incrustades a la pared), i els cantants solistes, a dos nivells, anaven entrant i surtin quant els hi tocava cantar; sobre l’escenari uns sobretítols d’una grandària adequada, però molt apagats sense cap contrast i això no em va poder permetre llegir els textos amb comoditat… i és que desprès de fer l’esforç visual durant 5 minuts vaig creure que era molt mes important posar l’atenció amb la música i les veus.

Continua llegint