– Teatre – L’ESTRANGER (****) – Teatre Lliure de Gràcia – 20/04/2013

El cap de setmana passat va ser molt intens culturalment parlant, sobretot en Teatre, ja que en 3 dies varem veure 5 produccions, a banda de l’acostumat concert de l’OBC dels diumenges al mati.

L’ESTRANGER, segurament va ser el text mes seriós de tots ells, un text del gran escriptor ALBERT CAMUS, un pel dur d’empassar pel tema que aborda i perquè tracta únicament d’un sol personatge, però interpretat de forma magistral per dos actors de casa nostre, en FRANCESÇ ORELLA i en FERRAN CARJAJAL.

Meursault, el protagonista de L’Étranger, la primera novel·la de Camus, ha comès un crim incomprensible: ha mort un àrab a sang freda, després d’un incident en el qual només estava indirectament implicat. Però la realitat és que allò que portarà Meursault a la guillotina no serà aquest crim concret sinó la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d’integrar-se i d’assumir el codi de valors i els models de comportament de la societat on viu. Meursault podria rebel·lar-s’hi en contra, però rebel·lar-se significaria, al capdavall, actuar, prendre partit.

A partir d’aquest argument encarnat pels dos actors, fent el mateix paper, un de mes jove, l’altre en plena maduresa a punt de morir a la guillotina per culpa d’un assassinat que ha realitzat sense adonar-se, quasi bé com un favor a un company.  Els dos actors a vegades interpreten altres papers complementaris de la narració, a vegades es parlen entre ells com si un fos el cos i l’altre la consciencia de la mateixa persona.

Els actors s’enfronten a un personatge molt difícil d’interpretar, perquè és una persona que viu la vida sense massa emocions, sense prendre partit per res, sense amor per res ni per ningú, sense uns ideals clars i enfrontat a una societat que l’obliga a prendre decisions, que l’obliga a posicionar-se, que l’obliga a “estimar” i a “plorar” perquè toca, perquè la majoria creu que una persona te que reaccionar com ho fa la majoria, independentment de el que ell pensi o senti.

L’actuació dels dos actors, del Francesç i en Ferràn, és de les que no s’obliden. Una classe magistral d’interpretació. Ens introdueixen en la ment del personatge, i encara que no arribem mai a entendre’l, en algun moment ens fa dubtar si la societat te o no raó o mes aviat la te ell, amb la seva filosofia de vida absolutament aïllada.

Tal com diu el director Carles Alfaro: “És un estranger respecte a la seva pròpia societat. La seva indolència no és res més que la llibertat individual que tots voldríem però que no tenim els collons d’exercir.”

Teatre del bo, teatre dur, però imprescindible per la gent que realment estima el TEATRE.

____________________________________________________________