Arxiu d'etiquetes: FRANCESC ORELLA

– 183 – Teatre – L’ÚLTIM ACTE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 2019.02.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 133)

L’ÚLTIM ACTE (temp. 18/19 – espectacle nº 133)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Nit d’estrena al Teatre Goya, amb la tercera proposta de les quatre programades aquesta temporada, es tracta de L’ÚLTIM ACTE, que ens proposa una relectura de textos humorístics d’Anton Txékhov.

Carlos Alfaro i Enric Benavent han bastit aquesta proposta amb cartes, contes populars i relats humorístics que l’autor va publicar a la premsa sota el pseudònim Antoixa Txekhonté i amb altres textos teatrals curts com “Els danys del tabac”, “L’ós” o “El cant del cigne”. Anna Maria Ricart ha fet la traducció de tots els textos.

La peça gira entorn de Vassili (extraordinària interpretació de Francesc Orella), un actor d’èxit que amb setanta anys, ha estat el protagonista d’un gran homenatge per la seva carrera teatral. Després dels discursos i les lloances que ha rebut queda tancat als camerinos del teatre de la seva ciutat natal, a les fosques, oblidat de tots els que una estona abans l’afalagaven.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

El monòleg que interpreta durant la primera mitja hora Francesc Orella, és senzillament brutal. Una de les millors interpretacions que hem vist en molt de temps.

En creuar l’escenari desert en plena nit, trobarà tres esperits femenins (Nina, Bárbara Granados, Cristina Plazas), que es presenten com uns éssers màgics que habiten els teatres quan el públic ja no hi és.

Continua llegint →

– Teatre (80) – ART (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 03.11.2016

2 respostes

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

ART –

Una nova adaptació d’aquest text de Yasmina Reza que va escriure en sis setmanes l’any 1994 i és potser, un dels més representats de l’autora arreu del món. El text s’ha traduït a més de 35 llengües.

Nosaltres també havíem vist les dues versions anteriors, totes dues en castellà, la de Josep Maria Flotats l’any 2000 i la versió argentina de Ricardo Darín l’any 2003, representades al Teatre Tívoli. I ens feia una certa mandra tornar a repetir un text i una temàtica que ja donàvem per coneguda. Però d’altra banda ens venia molt de gust veure treballar el trio d’actors seleccionats per Miquel Gorriz i veure-la representada en català amb la traducció d’en Jordi Galceran.

art-teatre-goya-4

I no ens ha decebut, al contrari, ens ha agradat molt i hem descobert en el text noves capes que ens fan reflexionar sobre el concepte de l’amistat.

Tres amics de tota la vida queden de tant en tant per sopar o fer una copeta, tots tres tenen les seves professions i les seves vides. Una amistat que comença a trontollar quan un d’ells, en Sergi (Lluis Villanueva) compra un quadre per un preu astronòmic, obra d’un autor en alça, un tal Andrews, el fet és que es tracta d’una tela blanca amb unes fines ratlles també blanques; en Marc (Francesc Orella) és el primer a veure el quadre i no accepta el que ell considera una absurditat

Continua llegint →

– Teatre – FALSTAFF (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 03/03/2016

Deixa un comentari

Anàvem amb moltes expectatives per veure aquesta producció i la veritat és que vam sortir una mica decebuts, no per les interpretacions que vam trobar molt acurades, si per la posada en escena i la manca d’emoció que ens va donar com a resultat un espectacle llarg i avorrit.

Punt i a part i molt destacable per sobre de la resta la interpretació que en Francesc Orella fa d’un Falstaff vividor i tendre que en els moments finals ens ha fet vessar la llagrimeta.

Falstaff - Teatre Akademia 1

Falstaff no és el títol de cap obra de William Shakespeare, és un personatge que apareix a diverses de les obres de l’autor: Ricard II, Enric IV (parts 1 i 2), Enric V i Les alegres comares de Windsor. És també el protagonista de l’òpera de Verdi amb el mateix títol i el protagonista de la pel·lícula d’Orson Welles Campanades a Mitjanit.

Falstaff és un home que estima la vida, gaudeix de l’amistat, li encanten les dones i li perd un bon vi i bon menjar. Viu en un món en guerra, un món violent en el qual triomfen la força, la traïció i l’ambició pel poder. Falstaff només sobreviu.

Continua llegint →

– Teatre – EL PRESIDENT (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Tallers – 15/11/2014

4 respostes

A partir de les primeres lectures de crítiques llegides a Blogs amics, ens van venir unes immenses ganes de veure el treball d’interpretació de la gran Rosa Renom; semblava gairebé que tota la resta era superflu i fins i tot, la segona part es tornava feixuga, reiterativa i sobrera.

En veure el passat dissabte EL PRESIDENT de l’autor Thomas Bernhard, a la Sala Tallers del TNC, ens vàrem adonar que cada espectador és un món, que cadascun valora coses diferents i que nosaltres no estàvem gens d’acord amb aquestes primeres apreciacions. La producció de la qual estem parlant és per nosaltres, potser la més rodona i millor compensada en tots els aspectes teatrals, de les que hem vist aquesta temporada.

Amb el país en un estat de crispació creixent, la parella presidencial acaba d’escapar il·lesa d’un atemptat que s’ha endut la vida de l’estimat gos de la presidenta i també d’un coronel. El terror que experimentaran el president i la presidenta —accentuat pel risc de ser assassinats pel seu propi fill, que s’ha passat a les files anarquistes— revelarà progressivament l’abisme que separa la solidesa aparent del seu poder i la mediocritat de la seva fragilitat real.

La farsa política construïda per Thomas Bernhard ataca sense cap mena de concessions les bombolles dels nuclis de poder, per oferir aquesta despietada radiografia d’una intimitat familiar en què la companyia de massatgistes, confidents i amants oficials només serveix per distreure les solituds inevitables d’una parella de dirigents amb aires dictatorials, que són tan incapaços de connectar amb el seu poble com amb ells mateixos.

Per començar, la direcció de Carme Portaceli ens ha deixat sense paraules…. un dels treballs millors que hem vist d’ella, a l’alçada d’aquell treball seu del 2012 també al TNC (Baixos Fons), que recordarem tota la vida, i curiosament formant tàndem també amb l’escenògraf Paco Azorín. En aquella ocasió la vàrem valorar amb les 5 estrelles, màxima puntuació a “Voltar i Voltar”, i ara amb aquest EL PRESIDENT ho tornem a fer. Nits com la que vàrem viure el passat dissabte, són la base per creure que el Teatre que es fa a Catalunya pot arribar a l’excel·lència i que és perfectament comparable amb les millors produccions a escala internacional.

Continua llegint →

– Teatre – L’ESTRANGER (****) – Teatre Lliure de Gràcia – 20/04/2013

8 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

… insistim … reivindiquem pel Teatre LLIURE DE GRÀCIA el nom de

Teatre LLIURE DE GRÀCIA – Sala ANNA LIZARAN

El cap de setmana passat va ser molt intens culturalment parlant, sobretot en Teatre, ja que en 3 dies varem veure 5 produccions, a banda de l’acostumat concert de l’OBC dels diumenges al mati.

L’ESTRANGER, segurament va ser el text mes seriós de tots ells, un text del gran escriptor ALBERT CAMUS, un pel dur d’empassar pel tema que aborda i perquè tracta únicament d’un sol personatge, però interpretat de forma magistral per dos actors de casa nostre, en FRANCESÇ ORELLA i en FERRAN CARJAJAL.

Meursault, el protagonista de L’Étranger, la primera novel·la de Camus, ha comès un crim incomprensible: ha mort un àrab a sang freda, després d’un incident en el qual només estava indirectament implicat. Però la realitat és que allò que portarà Meursault a la guillotina no serà aquest crim concret sinó la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d’integrar-se i d’assumir el codi de valors i els models de comportament de la societat on viu. Meursault podria rebel·lar-s’hi en contra, però rebel·lar-se significaria, al capdavall, actuar, prendre partit.

A partir d’aquest argument encarnat pels dos actors, fent el mateix paper, un de mes jove, l’altre en plena maduresa a punt de morir a la guillotina per culpa d’un assassinat que ha realitzat sense adonar-se, quasi bé com un favor a un company. Els dos actors a vegades interpreten altres papers complementaris de la narració, a vegades es parlen entre ells com si un fos el cos i l’altre la consciencia de la mateixa persona.

Continua llegint →

– Teatre (lectura dramatitzada) – MATA’M (***) – Biblioteca de Catalunya – 12/11/2012

8 respostes

Per IMMA BARBA

Dilluns vam tenir la immensa sort d’haver estat convidats per la Perla 29 a la lectura de Mata’m, un text del director, actor i dramaturg Manel Dueso llegida per Pere Arquillué, Aurea Màrquez, Carlota Olcina i Francesc Orella.

L’espai de la Biblioteca de Catalunya és per si sol “motiu que justifica el viatge”, hi ha quelcom especial que canvia el ritme d’un dilluns del mes de novembre i et predisposa a gaudir del que et proposen.

Aprofita’n l’escenografia de la obra que actualment s’esta representant, la reposició de Luces de Bohemia (amb un Lluis Soler immillorable sota la direcció d’en Oriol Broggi) trobem una taula de banda a banda de l’espai , al davant dos tamborets de bar i a un costat una petita taula escairada.

Arribem molt d’hora i al entrar al recinte veiem que a ma esquerra tenen una barra de bar… ens apropem i demanem 2 tòniques; la noia ens diu: ho sento, únicament tenim aigua i cerveses ara mateix. És igual deixau, no passa res, li contestem. La cervesa conté gluten i l’aigua …no és per la dutxa ???

Ens dirigim a les butaques i escollim un bon lloc a la fila 1; al moment veiem a Oriol Broggi que ve cap a nosaltres amb una tònica gran i ens diu… Si voleu, he recordat que teníem aquesta a la nevera… Acceptem encantats i ens dirigim un altre cop a la barra on ens serveixen un got.

Ens agrada explicar aquests detalls, perquè veieu la bona sintonia quasi familiar que es respira en aquest Teatre. L’Oriol no ens coneix de res i en canvi, s’ha fixat en el que demanàvem i ha tingut aquest detall de cortesia envers nosaltres. Quina diferencia amb el tracte que rebem al TNC !!!! …. per dir l’altre extrem oposat del mon Teatrero.

Continua llegint →

– Teatre – PÀTRIA – (**) – Teatre Lliure de Gràcia – 28/10/2012

19 respostes

Sempre em sap greu valorar una obra de Teatre tan baix, i mes quant esperes d’ella moltíssim mes…. o poder per això mateix, … com et trobes amb menys del que esperes la valores potser injustament per sota del que es mereix. Aquesta vegada és una d’elles, però em vaig prometre que escriuria el que sento de debò quant veig un espectacle o escolto un concert.

Els que llegiu aquest Bloc amb una certa assiduïtat, sabeu que quasi bé venero a JORDI CASANOVAS com a director teatral i com a persona que promou i ajuda a nous creadors teatrals des de la seva petita Sala Flyhard, a la que acudeixo sempre sense ni tan sols pensar en el que aniré a veure… i quasi mai em falla. És curiós que precisament, Jordi Casanovas és l’autor i director d’aquesta producció… PÀTRIA, i crec que aquesta vegada sota el meu punt de vista l’ha errada. Dic això sabent d’entrada que serà una proposta teatral que tindrà èxit i molt possiblement quant acabi la temporada al Lliure, continuara representant-se a molts teatres de Catalunya.

Però anem a pams. L’historia de PÀTRIA va ser escrita fa molts mesos, alguns diuen que fins i tot anys, molt abans de les circumstancies actuals i llavors no pensàvem pas que estariem a un pas d’una votació que decidira d’alguna manera si el poble de Catalunya comença a caminar per aconseguir tenir un estat propi… o be seguir com fins ara, sotmès a les decisions d’un estat que ens ha menyspreat i perseguit al llarg de tota l’historia.

Continua llegint →