– Teatre – L’ESTRANGER (****) – Teatre Lliure de Gràcia – 20/04/2013

Per MIQUEL GASCÓN

… insistim … reivindiquem pel Teatre LLIURE DE GRÀCIA el nom de

Teatre LLIURE DE GRÀCIA – Sala ANNA LIZARAN

L'ESTRANGER 2-impL'ESTRANGER 3-imp

El cap de setmana passat va ser molt intens culturalment parlant, sobretot en Teatre, ja que en 3 dies varem veure 5 produccions, a banda de l’acostumat concert de l’OBC dels diumenges al mati.

L'ESTRANGER 1-imp

L’ESTRANGER, segurament va ser el text mes seriós de tots ells, un text del gran escriptor ALBERT CAMUS, un pel dur d’empassar pel tema que aborda i perquè tracta únicament d’un sol personatge, però interpretat de forma magistral per dos actors de casa nostre, en FRANCESÇ ORELLA i en FERRAN CARJAJAL.

Meursault, el protagonista de L’Étranger, la primera novel·la de Camus, ha comès un crim incomprensible: ha mort un àrab a sang freda, després d’un incident en el qual només estava indirectament implicat. Però la realitat és que allò que portarà Meursault a la guillotina no serà aquest crim concret sinó la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d’integrar-se i d’assumir el codi de valors i els models de comportament de la societat on viu. Meursault podria rebel·lar-s’hi en contra, però rebel·lar-se significaria, al capdavall, actuar, prendre partit.

L'estranger 1

A partir d’aquest argument encarnat pels dos actors, fent el mateix paper, un de mes jove, l’altre en plena maduresa a punt de morir a la guillotina per culpa d’un assassinat que ha realitzat sense adonar-se, quasi bé com un favor a un company.  Els dos actors a vegades interpreten altres papers complementaris de la narració, a vegades es parlen entre ells com si un fos el cos i l’altre la consciencia de la mateixa persona.

L'estranger 3

Els actors s’enfronten a un personatge molt difícil d’interpretar, perquè és una persona que viu la vida sense massa emocions, sense prendre partit per res, sense amor per res ni per ningú, sense uns ideals clars i enfrontat a una societat que l’obliga a prendre decisions, que l’obliga a posicionar-se, que l’obliga a “estimar” i a “plorar” perquè toca, perquè la majoria creu que una persona te que reaccionar com ho fa la majoria, independentment de el que ell pensi o senti.

L'estranger 2

L’actuació dels dos actors, del Francesç i en Ferràn, és de les que no s’obliden. Una classe magistral d’interpretació. Ens introdueixen en la ment del personatge, i encara que no arribem mai a entendre’l, en algun moment ens fa dubtar si la societat te o no raó o mes aviat la te ell, amb la seva filosofia de vida absolutament aïllada.

Tal com diu el director Carles Alfaro: “És un estranger respecte a la seva pròpia societat. La seva indolència no és res més que la llibertat individual que tots voldríem però que no tenim els collons d’exercir.”

Teatre del bo, teatre dur, però imprescindible per la gent que realment estima el TEATRE.

____________________________________________________________

L’ESTRANGER d’ALBERT CAMUS

versió RODOLF SIRERA direcció CARLES ALFARO

intèrprets
Ferran Carvajal / Francesc Orella

veus en off Andreu Benito / Carles Martínez / Xicu Masó / Vicenta Ndongo
traducció del francès Rodolf Sirera / adaptació Carles Alfaro i Rodolf Sirera / escenografia i il·luminació Carles Alfaro / vestuari María Araujo / caracterització Toni Santos / espai sonor José Antonio Gutiérrez / so Roc Mateu / audiovisuals Martín Elena
ajudant de direcció Paula Mariscal / ajudant d’escenografia María de Frutos / coordinació tècnica Jaume Ventura / alumna en pràctiques del Màster Oficial Interuniversitari d’Estudis Teatrals Míriam Lleó / producció executiva Nati Sarriá / direcció de producció Josep Domènech
construcció d’escenografia Castells i Planas
coproducció Teatre Lliure i EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona

L'ESTRANGER 4-imp

______________________________________________________________

– Teatre Lliure de Gràcia- Preu 28€ – (preu pagat 15 €  – Abonament)

_______________________________________________________________

Cargol estrany o estranger ?

Cargol estrany o estranger ?

8 pensaments sobre “– Teatre – L’ESTRANGER (****) – Teatre Lliure de Gràcia – 20/04/2013

  1. Montserrat Fdez. Costa

    Els Gat´s l’estem llegint i tenim entrades pel 8 de maig. La veritat és que n’espero molt d’aquest muntatge. Mentrestant…. a acabar el llibre!!

    M'agrada

    Respon
  2. PERE

    Ja la temporada 2003 al TNC amb LA CAIGUDA el tercet format per ALFARO,CIRERA i ORELLA, va donar-nos una molt bona versió de la novel.la de CAMUS. Però ara amb l’ESTRANGER l’han superat. I tot crec que es degut a la dramatúrgia feta per la parella ALFARO-CIRERA que han sabut repartir els personatges de la novel-la de la manera que ho han fet. Es a dir que en ocasions ORELLA sigui Merusault i que en altres ho sigui CARVAJAL, a més de ser els diferents i molts personatges de la novel-la. En ser tants els personatges obliga a que s’hagi de recórrer a veus “en off”, i això si que m’ha molestat sobre tot en l’escena del judici que es molt llarga, sols amb els 2 actors il.luminats i sentir-se les veus. Unes veus a més -a part de dir-ho el programa- tan conegudes, com les d’en BENITO i en CARLES MARTINEZ. Aquest fet i l’espai escènic -era a la primera fila- i la sensació de “cartró-pedra”, m’han espatllat un xic una obra a la que de no ser per això es mereixeria un 5. ALFARO es un gran escenògraf -l’espai de LA CAIGUDA amb el terra ple d’aigua, era magnífic-, i pel que fa a il.luminador ningú l’hi ha d’ensenya res i a l’ESTRANGER n’hi ha una proba més. A més de bon director d’actors. l’ORELLA després del ENEMIGO DEL PUEBLO, no pensava veure-li res millor. Doncs ja ho he vist amb aquest CAMUS. Esta magnific, d’expressió, de moviments- com mou les mans¡- de tot. Però compte, CARVAJAL no li queda al darrera, i en algun moment arriba a uns nivells superiors al del veterà. No se al Lliure, però a Salt els dos actors portaven micro. Com que era a la primera fila,cap problema. De ser més endarrere per mi- força.sord- magnífic, però es una cosa que en el teatre s’hauria d’evitar. La culpa es sempre negre, però de qui es?. Dels actors que no saben projectar les veus, o dels locals, que no estan ben adequats?. Sempre he anar al mateix, però com se ho devien fer, la Piquer, la Flores, etc.etc., per cantar amb una orquestra de 10 músics sense cap amplificació?. I en Lemos, en Rodero, en Bódadol, etc.etc.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Les veus en off a mi no em van molestar i crec que es una bona pensada perquè tractant-se de papers tan breus no calen posar en escena mes actors. D’aquesta manera ho han solucionat perfectament.

      En referència a l’escenografia, crec el mateix que tu… jo també estava a fila 1 i es veia massa de cartró pedra. Recordo que li vaig comentar a l’Imma abans de començar la funció i em va dir que jo era un perapunyetes i que em queixava de tot. Ara veig que ja som almenys 2 “PERE punyetes” i em quedo mes tranquil.

      No se com s’ho feien abans amb la projecció de les veus, però jo prefereixo un Teatre que utilitzi els mitjans que avui en dia son a l’abast de tots el teatres; la amplificació exagerada tampoc es bona, però si s’utilitza per fer arribar les veus amb qualitat a tota la platea, molt millor. Jo crec que el teatre de declamació tipus “madrizlenyo”, és d’un altre època… segurament mes artesana… però que vols que et digui, a mi m’agrada que quan un actor, tingui que fer una escena xiuxiuejant a cau de orella no tingui que cridar com si estiguéssim encara a l’època del Teatre Grec.

      Parlant d’això, l’altre dia ho vaig passar molt malament al Teatre Lliure de Montjuïc, amb la Rosa Maria Sardà, ja que mitja platea no es va assabentar de casi res.

      Gràcies Pera per donar la teva

      M'agrada

      Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Aquesta temporada del Lliure, excepte alguna producció del començament, ha estat realment extraordinària. La veritat és que quant vaig veure el programa no les tenia totes… així i tot varem continuar apostant per el Teatre Lliure i varem comprar l’abonament per 22 funcions (11 per cap) i veig que hi fet curt.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
  3. Carme

    Fantàstica posada en escena de l’obra de Camus la que es pot veure al Lliure de Gràcia. Crec que el duo Alfaro-Cirera ha fet una versió molt més entenedora, al repartir el personatge amb els dos actors, que per cert estan incommensurables.
    En quant a les veus en off, per mi ajuden més que destorben. L’escenografia… estàvem a la quarta fila i des d’allí no es veien els defectes. Això d’estar a la primera fila te els seus “pros” però també els seus “contres”.
    Com vosaltres agraeixo els “micros”, evidentment sempre que el so sigui acurat, d’aquesta manera pots gaudir millor de les inflexions de la veu.
    Diumenge amb sort, i si tot va bé, finalment podrem veure Els Feréstecs.
    Fins aviat
    Carme

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Estic d’acord amb tu, en què el repartiment del personatge en dos actors fa guanyar molt la proposta. No tothom pensa el mateix; l’altre dia vaig llegir una critica que és titulava “masses veus per un personatge”, que la deixava a parir, precisament per aquest desdoblament.

      Crec que el giratori de “Els Ferestecs” ja no funcionarà mai mes, perquè les ultimes notícies que m’han arribat és que han optat per representar l’obra de manera tradicional. Tot i així, encara que no serà el mateix, segur que us agradarà.

      Fins aviat

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.