– Teatre Musical – LA FLAUTA MÀGICA – Variacions Dei Furbi (****) – La Seca – espai Brossa -23/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN …

Una nit que no va començar gens be i va acabar quasi perfecte.  Quant anàvem a sortir de casa a veure aquesta representació de LA FLAUTA MÀGICA, ens varem adonar que jo no tenia la cartera i que el ultim record que tinc d’ella es quan el dia anterior havíem sortit del Palau de la Musica i vaig treure al Metro de Catalunya la targeta T10.  Els mestres de furt havíem aconseguit un altre triomf…. la cartera amb tota la documentació, DNI, carnet de conduir i un munt de targetes de crèdit….. buff….. meca_güen_là !!!

Però no varem voler que ens amarguesin la nit i vam continuar amb els nostres plans de aproparnos a LA SECA – Espai Brossa, a la vora de Santa Maria del Mar.

La Flauta Màgica – Variacions Dei Furbi- és un espectacle de teatre i música amb arranjament de les parts musicals “a capela” per als intèrprets, sense fer ús de cap instrument tret de la seva veu. I ho fan amb alegria, joia i delit en aquest moment en que la “enginyeria financera” li roba el protagonisme a la “humanitat”.

Des de que varem viatjar a Còrsega, ens vam “enamorar” de la seva musica, especialment dels molts grups de cant CORS on els seus integrants canten a “capela”; des de llavors som seguidors d’un grup que ens agrada molt, …. es diuen I MUVRINI.

Quant ens varem assabentar de que el grup teatral català, DEI FURBI pretenien interpretar sense instruments musicals i únicament amb la seva veu, l’òpera per excel·lència de Wolfgang Amadeus Mozart, LA FLAUTA MÀGICA, d’immediat varem buscar un forat a l’agenda.

Tan sols 6 actors/cantants aconsegueixen fer tots els papers de l’òpera… Tamino, Pamina, Papageno, Papagena, la Reina de la Nit, les tres fades, Sarastro, Monostatos, però es que a mes substitueixen l’orquestra e interpretant amb les seves veus i amb tonalitats diferents molt contrastades… i es que segurament el millor instrument que tenim al nostre abast és la veu humana.

A banda de que es tracten de bons actors que s’ho prenen tot amb conya… molta conya i que aconsegueixen fer passar al public una molt bona estona amb les seves picades d’ullet i els acudits com vulguen enllaçar les parts cantades… a banda com deia, resulta que son bons cantants, tenors i sopranos i un baix.

No estem parlant de qualsevol cosa, no es tracta d’un teatre per nens, encara que al pati de butaques havien alguns i just al meu costat un parell de nenes que s’ho van passar d’allò mes be.

Es tracta d’una relectura seriosa de l’òpera i de qualitat que intenta apropar aquest genere al public que no resta acostumat perquè li perdi la por. Esta molt ben dirigida, es divertida i surts de La seca amb un somriure de felicitat… que fins i tot et fa oblidar que vas indocumentat i sense un duro a la butxaca.

La escenografia molt senzilla però eficient…. un armari/arxivador metàl·lic d’on surt i entra casi tot i el vestuari espectacular, encara que al començament impacta per la blancor i asèpsia i que poc a poc es va convertint amb un esclat de color.  Em va agradar força, i mes valorant la seva economia i senzillesa.

Els 60 minuts que dura la representació passa que no t’enteres i voldries molt mes, encara que veus que els actors/cantants estan a punt de caure rodons, per l’esforç que fan durant tot l’espectacle.

Encara que no us agradi l’Òpera, us animo a que us apropeu a La Seca, perque estic segur que us ho passareu d’allo mes be; ja m’ho sabreu dir.  Es un dels espectacles a la cartelera Barcelonina que ningú es deuria de perdre.