… per MIQUEL GASCON …
Ahir dimecres 30 de gener varem tornar a ser convidats pel Teatre Lliure a un assaig general, pel sol fet de ser abonats del Teatre (de fet tenim entrades reservades per aquesta obra la setmana propera i pensem tornar-hi). Estem molt satisfets de ser abonats del Lliure, encara que és cert que a vegades ens dolgui que s’ofereixin entrades a 8 euros en ofertes mes que esporàdiques, quant nosaltres com abonats ja hem pagat per avançat a principi de temporada com a mínim 15 euros per funció.
Però a vegades compensa pagar una mica mes i ser tractat com ho fan i ho han fet sempre els treballadors del Teatre Lliure. Podem reservar amb preferència inclús a vegades abans de que surtin a la venta per tal de poder escollir les millors butaques. En qualsevol moment podem anul•lar la nostra reserva sempre que ho fem com a mínim 24 hores abans; ens conviden a assajos generals i el mes important, ens tracten com a PERSONES. Gairebé el tracte sembla que es familiar i alguns coneixen inclús el nostre nom.
Quina diferencia en ser abonats del LLIURE a ser abonats del TNC. !!!
També som abonats del TNC des de el seu inici… i ens estem replantejant deixar de ser-ho la temporada vinent.
En el TNC el tracte amb l’abonat es de total prepotència, simplement ets un numero mes de la llista…; poques vegades tenen deferències amb els abonats i si alguna tenen, son en horaris que el públic “normal” mai pot assistir (únicament jubilats). El tracte es fred i distant… no et coneixen ni en tenen ganes.
Alguna raó crec que haig de tindre, fent aquesta reflexió… i es que els números canten per si sols, ja que en aquesta època de crisi
econòmica, la actitud dels abonats de les dos entitats públiques son diametralment diferents… el LLIURE aquesta temporada ha incrementat el seu numero d’abonats casi en un 40% i en canvi el TNC aquesta temporada ha perdut mes d’un 30% dels seus abonats. Que la nova direcció del TNC reflexioni e intenti esbrinar a quines causes es deguda aquesta actitud de les persones que estimen el Teatre i avancem els nostres diners, confiant moltes vegades a cegues en la possible bondat, o no, d’un programa teatral. No he fem tan sols per obtenir millors preus (que també), però si vas a mirar pots aconseguir anar-hi aprofitant ofertes molt mes econòmiques.
El tancament de la Sala Tallers del TNC és sobretot per la gent que estimem el Teatre, una noticia trista i dura…. fa mal de debò, perquè era una de les fons que protegia els nous valors teatrals de casa nostre i amb molt bons resultats. En part aquest tancament, és conseqüència de la falta d’assistència de la gent al Teatre i de la baixada dràstica dels seus abonats.
Però, una vegada mes, els abonats del TNC tornem a pagar les conseqüències i de forma clara en la part econòmica. Hem pagat per avançat a principi de temporada un preu per funció… en el nostre cas 18,50 euros per cada una d’elles. Ara resulta que canvien un parell de funcions de la T6 de la Sala Tallers a la Sala Petita (amb menys recursos per producció) i el preu al públic general el rebaixen a 15 euros i a mes amb butaques sense numerar, per comoditat del Teatre (no pas per la dels espectadors)…. o sigui qui arriba primer escull i punt.
Resulta dons que els abonats que hem avançat els diners fa molts mesos, sortim perjudicats ja que NO ens retornem els diners ni tampoc la diferencia de preu i a mes a mes se’ns deixa sense reserva de butaca… (o sigui “marica el último”) …. unes condicions a las que jo no vull ni tinc perquè acceptar perquè no és el que vaig comprar en el seu dia.
Pel telèfon d’assistència al abonat, ens diuen que podem escollir un altre funció “mes cara” però en cap cas se’ns retornaran els diners. Al comentar que ja les tenim totes comprades, ens contesten que l’única sol•lució és tornar a veure de nou una que ens hagi agradat molt. Quins collons !!!
Compreneu ara el perquè ens estem plantejant de deixar l’abonament per la temporada vinent ?
Un Teatre que no mima als seus abonats, te el perill de no tenir el coixí econòmic i sobretot el coixí social i moral que representen el recolzament dels seus abonats, persones a la fi que estimen el Teatre i que el recolzen. Per molt “Nacional” que sigui el TNC , sense aquest coixí social, pot arribar a patir una crisi molt mes forta que la que actualment te.
