– Diferencies “sagnants” de ser ABONATS del TEATRE LLIURE i ser-ho del TNC

… per MIQUEL GASCON

Ahir dimecres 30 de gener varem tornar a ser convidats pel Teatre Lliure a un assaig general, pel sol fet de ser abonats del Teatre (de fet tenim entrades reservades per aquesta obra la setmana propera i pensem tornar-hi). Estem molt satisfets de ser abonats del Lliure, encara que és cert que a vegades ens dolgui que s’ofereixin entrades a 8 euros en ofertes mes que esporàdiques, quant nosaltres com abonats ja hem pagat per avançat a principi de temporada com a mínim 15 euros per funció.

Teatre Lliure Montjuïcteatre-lliure-Gràcia

Però a vegades compensa pagar una mica mes i ser tractat com ho fan i ho han fet sempre els treballadors del Teatre Lliure. Podem reservar amb preferència inclús a vegades abans de que surtin a la venta per tal de poder escollir les millors butaques. En qualsevol moment podem anul•lar la nostra reserva sempre que ho fem com a mínim 24 hores abans; ens conviden a assajos generals i el mes important, ens tracten com a PERSONES. Gairebé el tracte sembla que es familiar i alguns coneixen inclús el nostre nom.

Quina diferencia en ser abonats del LLIURE a ser abonats del TNC. !!!

També som abonats del TNC des de el seu inici… i ens estem replantejant deixar de ser-ho la temporada vinent.

En el TNC el tracte amb l’abonat es de total prepotència, simplement ets un numero mes de la llista…; poques vegades tenen deferències amb els abonats i si alguna tenen, son en horaris que el públic “normal” mai pot assistir (únicament jubilats). El tracte es fred i distant… no et coneixen ni en tenen ganes.

Alguna raó crec que haig de tindre, fent aquesta reflexió… i es que els números canten per si sols, ja que en aquesta època de crisi
econòmica, la actitud dels abonats de les dos entitats públiques son diametralment diferents… el LLIURE aquesta temporada ha incrementat el seu numero d’abonats casi en un 40% i en canvi el TNC aquesta temporada ha perdut mes d’un 30% dels seus abonats. Que la nova direcció del TNC reflexioni e intenti esbrinar a quines causes es deguda aquesta actitud de les persones que estimen el Teatre i avancem els nostres diners, confiant moltes vegades a cegues en la possible bondat, o no, d’un programa teatral. No he fem tan sols per obtenir millors preus (que també), però si vas a mirar pots aconseguir anar-hi aprofitant ofertes molt mes econòmiques.

TNC

El tancament de la Sala Tallers del TNC és sobretot per la gent que estimem el Teatre, una noticia trista i dura…. fa mal de debò, perquè era una de les fons que protegia els nous valors teatrals de casa nostre i amb molt bons resultats. En part aquest tancament, és conseqüència de la falta d’assistència de la gent al Teatre i de la baixada dràstica dels seus abonats.

Però, una vegada mes, els abonats del TNC tornem a pagar les conseqüències i de forma clara en la part econòmica. Hem pagat per avançat a principi de temporada un preu per funció… en el nostre cas 18,50 euros per cada una d’elles. Ara resulta que canvien un parell de funcions de la T6 de la Sala Tallers a la Sala Petita (amb menys recursos per producció) i el preu al públic general el rebaixen a 15 euros i a mes amb butaques sense numerar, per comoditat del Teatre (no pas per la dels espectadors)…. o sigui qui arriba primer escull i punt.

Resulta dons que els abonats que hem avançat els diners fa molts mesos, sortim perjudicats ja que NO ens retornem els diners ni tampoc la diferencia de preu i a mes a mes se’ns deixa sense reserva de butaca… (o sigui “marica el último”) …. unes condicions a las que jo no vull ni tinc perquè acceptar perquè no és el que vaig comprar en el seu dia.

Pel telèfon d’assistència al abonat, ens diuen que podem escollir un altre funció “mes cara” però en cap cas se’ns retornaran els diners. Al comentar que ja les tenim totes comprades, ens contesten que l’única sol•lució és tornar a veure de nou una que ens hagi agradat molt. Quins collons !!!

Compreneu ara el perquè ens estem plantejant de deixar l’abonament per la temporada vinent ?

Un Teatre que no mima als seus abonats, te el perill de no tenir el coixí econòmic i sobretot el coixí social i moral que representen el recolzament dels seus abonats, persones a la fi que estimen el Teatre i que el recolzen. Per molt “Nacional” que sigui el TNC , sense aquest coixí social, pot arribar a patir una crisi molt mes forta que la que actualment te.

20130131-120302.jpgcargol cabrejat

11 thoughts on “– Diferencies “sagnants” de ser ABONATS del TEATRE LLIURE i ser-ho del TNC

  1. PERE

    Parlant del TNC. En temps d’en Domènec Reixach, vaig tenir un problema en la compra dels abonaments, i vaig trobar-me amb una “infranquejable” encarregada d’atenció al abonat -no em fa res dir que es diu Emma-, que tenia resposta per totes les al·legacions que jo feia, per poder sol.solucionar la situació. Es cert, que la falla va ser meva, però no va fer res per ajudar-me, ja que es podia fer. Vaig trucar a diferents portes i coneixences del teatre, però vaig comprovar que TOT el personal esta “preparat” per posar barreres en comptes d’ajudar o sol.lucionar. En el meu cas, la sol.lució va venir de part del mateix director, per la coneixença feta en els anys del Lliure. Va ser el darrer any que vaig estar-hi abonat. Ara quan veig la programació, compro les entrades. No surten tan be preu, però és molt millor.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Actualment a càrrec de la Relació amb l’espectador segons la web estan :

      Mireia Massagué (com a cap) i per sota d’ella , Eva Noguer i Emma Pascual.

      Jo també he tingut alguna enganxada, ja fa temps, amb la llavors
      intolerant “Emma Pascual” (ara desconec si continua igual), i es que
      sempre tenia raó de tot i l’espectador no era molt de fiar… sempre
      sospitós i no se de que ni per quina raó. Facilitats cap… i quant
      escrivies algun escrit proposant qualsevol cosa es rebotava contra tu.

      Mai mes he tornat a fer-ho….. ja s’ho faran….. segur que saben mes que jo.

      El problema del Nacional, es que en èpoques de vaques magres, s’ho han
      cregut molt i no s’ha mimat mai al espectador ni als abonats i ara
      paguen les conseqüències. He vist alguna escena a les taquilles i a
      l’entrada de la sala Gran que m’ha fet sentir vergonya aliena, pel tracte a persones grans que no els hi donaven les entrades fins que TOTS estiguessin presents per tal de comprovar que TOTS tenien mes de 65 anys i no es col•lava ningú a un preu mes econòmic….. en capTeatre he vist coses similars ni tanta rigidesa…… i desprès veus que segons qui te invitacions gratuïtes, evidentment a dit.

      Tenen que apendre encara que al final el CLIENT, sempre te la raó (encara que no la tingui).

      Respon
  2. PERE

    Ja que ho has dit, SI. Va ser amb l’EMMA PASCUAL.(impenetrable), però tinc la sensació de què tan ella, com la resta de personal han assistit -i no es broma-, a un curset per posar una barrera entre ells i els espectadors. Es a dir, compleixen unes normes, que “algú” els ha inculcat de fer. Has provat algun cop d’anar a veure a algun actor conegut TEU, sense “cita prèvia”?(que no et tinguin anotat). iMPOSSIBLE. jA SE HO FARAN.
    En honor a la veritat si diré, que al bar -personal aliè al TNC-, un dia vaig queixar-me per el mal servei -els va fallar gent-, i vaig rebre una carta de disculpa i una convidada per un altre dia, per part dels responsables.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      No ho sé Pere si els hi fan anar a fer un curset d’antipatia…. però quelcom d’això és possible, perquè si no fos així seria molta casualitat que fossin tan semblants.

      Respecte al Restaurant/Bar cada temporada l’agafa una empresa diferent i la gent ja no es fia gaire….. car, caríssim el bar….. el restaurant la veritat és que fa anys que no el trepitjo. Una llàstima perquè l’indret on està i amb una bona cuina podia arribar a ser un dels temples de la gastronomia de Barcelona.

      Respon
  3. Marga

    Jo vaig ser abonada uns anys i recordo que quan feien prèvies mai tenia entrada (i mira que la Gran és molt gran!) i al final, com la programació tampoc m’entusiasma he optat per anar-hi puntualment i prou. Sobre el personal, ara he recordat una anècdota… havia quedat amb l’actor protagonista d’una obra al vestíbul i per assegurar-me’n, ho vaig comentar a un noi que hi havia per allí del teatre i no sabia de qui li estava parlant! (o és feia el ‘longuis’ o tenia molt poc interès per la seva feina…)

    Respon
    1. Miquel Gascon

      No Marga no….. no és que llavors “feien” prèvies…. la realitat és que encara les fan avui en dia…. el que passa és que els convidats a assistir-hi son a dit “democràticament” i evidentment els abonats no entren en les seves simpaties…. no fora cas que aquests estiguessin massa satisfets.

      Gràcies pel teu comentari.

      Respon
  4. Maria Lluïsa

    Hola Miquel,
    encara no he pogut llegir tots els comentaris ni els teus escrits al respecte, però, sols amb els titulars, ja en tinc prou; totalment d’acord!!!.
    Magnifica la fotografia de l’Oriol Sans.
    Una forta abraçada!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Hola Maria Lluïsa

      No saps ben be la il•lusió que ens fa veure un comentari teu aquí a
      Voltar i Voltar… i sabem el que et costa fer-ho. Però també sabem
      que ets la seguidora mes fidel del Bloc, principalment quant es parla
      de Teatre, però també de qualsevol altre tema.

      Va ser un plaer viure plegats el assaig general de DISPARA…. vas
      patir molt i especialment jo, m’ho vaig passar de conya veient el teu
      patiment i enfoten-me de tu….jejejejeje

      Els teatraires que ens trobem sovint a les sales de Barcelona, sabem
      perfectament les grans diferencies de tracte als espectadors entre les
      dues institucions publiques de casa nostre i no cal dir res mes… ja
      s’ho han començat a trobar.

      M’agradaria que el Oriol Sans es veies a la foto del Bloc… estic
      segur que li faria molta gràcia, però la veritat no se com fer-li
      arribar.

      Una abraçada

      Respon
  5. Mercè

    Miquel sóc la mare de l’Oriol Sans. No dubtis que avui, quan surti del cole, li ensenyaré la foto, i totes les coses boniques que dius d’ell.
    Sé que li farà molta il.lusió. Està gaudint de l’experiència a tope.
    Moltíssimes gràcies.
    Mercè

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Gracies per deixar constància escrita de què os ha arribat la nostra crònica on parlàvem del vostre fill i que hem publicat en aquest petit reco d’uns amants del Teatre. M’alegro moltíssim de què os hagi agradat i espero que a l’Oriol li faci il·lusio.

      El que diem a la crònica va de debò… ens varem enamorar de com interpreta el personatge i creiem que té fusta per arribar a ser un bon actor.

      Aquest dissabte tornem a veure la representacio i no se si li pertoca a l’Oriol fe el personatge o al seu company.

      Felicita al vostre fill de la nostra part i li desitgem “molta merda”.

      Una abraçada

      IMMA i MIQUEL

      Respon

Leave a Reply