– Teatre – QUARTET (*) – Teatre Akadèmia – 26/01/2012

per MIQUEL GASCÓN …

És el segon cop que anem al Teatre Akadèmia i aixi com el primer cop varem sortir molt satisfets, aquesta vegada hem sortit fent “fu” com el gat. Crec que és de les poques vegades que hem anat de franc al Teatre i quasi d’una manera sobtada convidats pel programa “Continuará” de TV2.

‘Les amistats perilloses’, la novel·la de Choderlos de Laclos, va donar per una pel·lícula d’èxit dirigida per Stephen Frears, però també per una obra teatral de l’alemany Heiner Müller força representada: ‘Quartet‘.

Tot i el títol, es tracta d’una peça per a dos únics intèrprets, una actriu i un actor. Muntsa Alcañiz i Mingo Ràfols han fet seva aquesta relectura de ‘Les amistats perilloses’.

És ja la quarta vegada que es representa en català i diuen que mai ha perdut un gram d’intensitat….el primer cop el va dirigir Joan Ollé i l’interpretaven Anna Güell i Ferran Audí (1987); va seguir la versió que aquests dies s’ha comentat força, amb la sempre magnifica Anna Lizaran i Lluís Homar sota la batuta d’Ariel García-Valdés; la tercera és recent: Marta Domingo i Raimon Molins van estrenar fa un any a la Sala Atrium una versió dirigida per Jordi Prat i Coll.

Jo no l’havia vist mai i la veritat és que el text no em va interessar gens ni mica… el vaig trobar fins i tot avorrit; no dic pas que no pagui la pena veure-la…. no ho se sincerament. El que si se és que a mi no em va atrapar en cap moment.

La marquesa de Merteuil, vídua i granadeta, amaga prudentment les seves passions llibertines que només coneix el seu antic amant, el vescomte de Valmont. Un dia, li arriba la notícia que un altre dels seus ex amants es vol casar amb la jove senyoreta de Volanges. Merteuil, gelosa o traïda en el seu orgull, demana a Valmont que la sedueixi. Aquest, tot i estar més interessat en Madame de Tourvel, accepta el repte de Merteuil i corromp la innocent senyoreta de Volanges. 

Malauradament als 5 minuts ja tenia ganes de marxar…. Muntsa Alcañiz sola a l’escenari parlant davant d’una superfície emmirallada, no m’interessava res del que deia ni tampoc m’ha agradava la seva interpretació poc natural.  Va millorar una mica amb l’aparició de  Mingo Ràfols, però no se si és que el text no m’agradava gens, o la direcció de l’espectacle tampoc era res de l’altre mon… que en cap moment vaig entrar en l’obra que té una durada de 75 minuts i que a mi se’m va fer llaaaaaaarga. Poques vegades com sabeu davant d’una obre teatral m’hi quedat tant gelat.

Repartiment: Mingo Ràfols, Muntsa Alcañiz