Arxiu d'etiquetes: Muntsa Alcañiz

– Teatre (213) – ABANS QUE ARRIBI L’ALEMANY (🐌🐌🐌+🐚) – La Seca – 19.03.2017

ABANS QUE ARRIBI L’ALEMANY

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

No sé perquè estic enregistrant la meva veu, tal vegada només vull deixar un senyal del meu pas per la vida“.

Aquesta és una de les contundents frases de Júlia, extraordinària Muntsa Alcañiz, la protagonista d’aquesta història, obra de la dramaturga Marta Barceló i guanyadora del II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears. Tal com va manifestar a la roda de premsa la mateixa autora, aquesta no és una obra sobre la malaltia de l’Alzheimer, sinó una eina per explicar l’empoderament d’una dona davant d’una situació complicada.

Un espectacle, d’una hora de durada que parla de la identitat, de la valentia i del coratge.

A la Júlia li acaben de diagnosticar la malaltia, encara no té símptomes visibles, ella se sent igual que abans de ser-li diagnosticada, però sap que irreversiblement la malaltia es desenvoluparà i farà que els seus records es perdin, que ella mateixa es perdi en una nebulosa on no sabrà ni qui és, ni qui ha estat. La proposta està, per tant, enfocada a l’amenaça que el diagnòstic suposa sobre un futur més o menys llunyà. Segons l’escriptora, l’obra pretén animar a plantar cara a la por i a veure les coses des d’una altra perspectiva.

Les reaccions de la seva família i coneguts la condueixen a prendre decisions per poder viure plenament el temps de consciència que li queda.  Estem davant d’un text molt vitalista i que transmet un bri d’esperança davant la irreversibilitat d’aquesta malaltia, no tant per la possibilitat futura de curació,  com per l’actitud vital de gaudir de cada segon, cada minut, cada hora, cada dia … del temps del qual encara pot gaudir.

Júlia reacciona, plora, nega, crida, riu i decideix anar complint pas per pas els punts que creu necessaris “abans que arribi l’alemany”.  Una nova consciència del que és i del que sent. Una necessitat de viure intensament. De fer ara allò que ja mai no podrà fer, o que mai s’hagués atrevit a fer, perquè el seu particular compte enrere ja ha començat.

Pedro Mas és “tots els altres”, amb una gran versatilitat en la interpretació de gairebé una quinzena de personatges diferents, persones que d’una manera o altra tenen a veure amb la Júlia, els seus tres fills, l’amic de tota la vida, el metge, el venedor de gravadores, el pacient, l’assessor de l’agència de viatges…..

Continua llegint

– Roda de premsa – ABANS QUE ARRIBI L’ALEMANY – La Seca (rp76) – 07.03.2017

ABANS QUE ARRIBI L’ALEMANY – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Ahir dimarts vaig poder assistir a una roda de premsa a La Seca, on es va presentar una nova proposta escènica titulada ABANS QUE ARRIBI L’ALEMANY, una obra, escrita per Marta Barceló que va guanyar el II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears.

Curiosament molt recentment aquesta autora també ha guanyat el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2017 de Girona i el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2017 de Buenos Aires, pel text TOCAR MARE.

Júlia, una dona d’una seixantena d’anys, acaba de ser diagnosticada amb la malaltia d’Alzheimer. La imminència del desenvolupament de la malaltia, així com les reaccions de la seva família i coneguts, la conduiran, després del terrabastall emocional que suposa una notícia com aquesta, a prendre una sèrie de decisions imprescindibles per tal de viure plenament el temps de consciència que li resti.

En absència del director de La Seca, Hermann Bonnin, ens presenta la proposta l’adjunt a la direcció artística Ferran Madico; a la presentació estan presents la dramaturga Marta Barceló i els dos actors de la proposta, Muntsa Alcañiz i Pedro Mas.

El primer que ens diuen que en cap cas voldrien veure l’endemà el titular de què aquesta obra tracta sobre la malaltia de l’Alzheimer, perquè no seria pas cert, ja que la protagonista tot just s’acaba d’assabentar de la notícia i encara no té símptomes visibles. En realitat vol parlar d’una persona que ha estat fortament trasbalsada per aquesta notícia i això precisament actuarà com un revulsiu per intentar viure amb la màxima vitalitat possible en aquesta marxa enrere, mentre ella sigui conscient.

Per tant, la protagonista des d’aquell moment, literalment “vola” sense prejudicis, perquè vol aprofitar el temps al màxim i farà coses que d’un altra manera segurament mai s’hauria atrevit a fer. “Ara que encara sóc jo …. que puc fer per ser feliç i viure intensament ???

Muntsa Alcañiz, és l’actriu que encarna el paper principal d’aquesta dona i el seu company d’escena, Pedro Mas arriba a interpretar fins a 18 personatges secundaris.

Continua llegint

2016.11.30 – Teatre (108) – LA FORTUNA DE SÍLVIA (🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita

LA FORTUNA DE SÍLVIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Potser esperàvem massa, potser perquè estem mal acostumats a què gairebé tot el que es representa al Teatre Nacional de Catalunya, ha de tenir la màxima qualitat possible… i aquesta representació des del nostre punt de vista no ha estat a l’alçada. El cert és que ahir vàrem sortir de la Sala Petita del TNC, molt decebuts.

Creiem que la causa no ha estat en l’elecció d’aquest text de Josep Maria de Sagarra, perquè creiem que cal donar a conèixer als espectadors de Teatre, els grans escriptors que posseeix la literatura catalana; la nostra decepció, és deguda especialment, al que creiem ha estat una direcció errònia en molts aspectes, que intentarem raonar en aquest espai.

la-fortuna-de-silvia-tnc-2

Sílvia és un personatge que posseeix un caràcter una mica bohemi, un estereotip que per l’època era gairebé un escàndol; volia educar als seus fills com creia que havia de fer-ho i no pas com li volia imposar la societat on vivia; no es tractava d’una activista però posseïa una gran lucidesa perquè tenia molt clar que volia ser lliure; al principi de l’obra depèn econòmicament dels altres i a poc a poc va trencant amb aquests lligams, perquè s’adona que la felicitat no la trobarà en una vida còmoda econòmicament, sinó en aconseguir ser lliure.

El primer quadre escènic ens presenta a Sílvia, la mare (Laura Conejero) i al fill Abel (Albert Baró), al menjador de casa seva, tot remenant unes fotografies, que els fan rememorar aspectes de quan la Sílvia encara no era vídua, fins que troben la fotografia on ella lluïa un preciós vestit de nit, que en bona part va marcar la resta de la seva vida. En aquesta llarga escena les interpretacions no ens les hem cregut en cap moment i ens han recordat una manera de fer de teatre molt impostat, que malauradament s’acostuma a utilitzar massa sovint al teatre madrileny, i que a nosaltres ens treu de polleguera.

Continua llegint

– Teatre – QUARTET (*) – Teatre Akadèmia – 26/01/2012

per MIQUEL GASCÓN

És el segon cop que anem al Teatre Akadèmia i aixi com el primer cop varem sortir molt satisfets, aquesta vegada hem sortit fent “fu” com el gat. Crec que és de les poques vegades que hem anat de franc al Teatre i quasi d’una manera sobtada convidats pel programa “Continuará” de TV2.

Cartell-Quartet

Les amistats perilloses’, la novel·la de Choderlos de Laclos, va donar per una pel·lícula d’èxit dirigida per Stephen Frears, però també per una obra teatral de l’alemany Heiner Müller força representada: ‘Quartet‘.

Tot i el títol, es tracta d’una peça per a dos únics intèrprets, una actriu i un actor. Muntsa Alcañiz i Mingo Ràfols han fet seva aquesta relectura de ‘Les amistats perilloses’.

És ja la quarta vegada que es representa en català i diuen que mai ha perdut un gram d’intensitat….el primer cop el va dirigir Joan Ollé i l’interpretaven Anna Güell i Ferran Audí (1987); va seguir la versió que aquests dies s’ha comentat força, amb la sempre magnifica Anna Lizaran i Lluís Homar sota la batuta d’Ariel García-Valdés; la tercera és recent: Marta Domingo i Raimon Molins van estrenar fa un any a la Sala Atrium una versió dirigida per Jordi Prat i Coll.

Jo no l’havia vist mai i la veritat és que el text no em va interessar gens ni mica… el vaig trobar fins i tot avorrit; no dic pas que no pagui la pena veure-la…. no ho se sincerament. El que si se és que a mi no em va atrapar en cap moment.

Quartet 1

Continua llegint