… per MIQUEL GASCÓN …
Tornem al Gran Teatre del Liceu a veure la nostra primera Òpera del 2013 amb forces expectatives de què aquest cop la producció SI paga la pena… i és que els nostres amics d’altres torns d’abonament que ja l’han vist, han sortit molt satisfets. Es tracta de RUSALKA, una òpera en tres actes d’Antonín Dvořák, amb llibret de Jaroslav Kvapil, basat de forma molt lliure en La Sireneta de Hans Christian Andersen.
La paraula “Rusalka” és d’origen rus i significa “dona encantada“, pertany doncs a la llegendària família de les nàiades, ondines, sirenes, nereides i altres donzelles aquàtiques. L’obra té una forta influència wagneriana, destacant els temes del “bosc i de l’aigua” i és en definitiva una tesi sobre les relacions, no sempre harmòniques, de l’home amb la natura.
Dvorák es va valer de tots els recursos estilístics de moda en aquests temps, el desenvolupament clàssic, la tècnica del leitmotiv, les formes del lied i de l’ària, tots ells es sintetitzen de manera harmoniosa per oferir una barreja interessant dels modismes de la música impressionista i tints de l’expressionisme.
L’argument es basa en una faula popular de Moràvia. Rusalka, l’ondina dels llacs, demana a una bruixa que la transfiguri en dona per lliurar-se a l’amor d’un jove príncep. El poder de la bruixa és relatiu i la nimfa es converteix en una princesa muda, incapaç d’apassionar-se per un home. Efectivament, el príncep rebutja la freda bellesa de Rusalka i aquesta torna a la profunditat de les aigües arrossegant al príncep, que no va saber estimar per sobre dels humans desitjos.
El director musical Andrew Davis va aconseguir extreure els sons misteriosos i màgics de la partitura amb l’Orquestra del Liceu, que va tenir una nit esplèndida, encara que ja fa temps que es nota una millora en el so de l’orquestra. Esplèndid també el Cor en les seves breus intervencions.
En el paper de Rusalka Camilla Nylund que em va agradar força, encara que potser no te la potencia per un Teatre tan gran com és el Liceu. Els companys de seient deien que havien escoltat millors Rusalkas i que els havia decebut una mica. Potser la famosa “Cançó de la lluna” cantada en una posició estranya i mig penjada, no va afavorir massa la seva interpretació.
Però així i tot la Cançó a la Lluna (Měsíčku no Nebi hlubokém) és el passatge més destacable. En ella, Rusalka li demana a la lluna, l’astre celeste que tot ho veu en les nits, que porti el seu amor fins on sigui ell.
En el paper de Príncep Klaus Florian Vogt, que en principi em va agradar, a mida que va passar el temps la seva veu massa blanca no m’encaixava gens amb el personatge. Emily Magee em va agradar molt en el paper de princesa estrangera i va ser casi tan aplaudida com la protagonista Camilla Nylund. En el paper de Vodnik el baix Günther Groissböck amb una veu profunda que em va impactar. La bruixa, Ildiko Komlosi, amb bona veu però no a l’alçada dels seus companys
Però segons el meu punt de vista el millor de la nit va estar la posada en escena de Stefan Herheim i l’escenografia de Heike Scheele…. és del millor que he vist teatralment parlant. Una posada en escena espectacular de cinc estrelles (*****); convertir un escenari en el que hauria de ser un llac entre muntanyes…. en un encreuament de carrers d’una ciutat actual de centre Europa i no grinyolar gens, és gairebé un miracle i una feinada increïblement ben feta, creant un nou concepte dramàtic molt personal i potent que reescriu l’univers simbolista creat per Dvořák; s’ha convertit en un dels muntatges més desitjats pels teatres d’òpera d’arreu del món. El Vestuari de Gesine Völlm, amb unes tonalitats de colors semblants a les pel·lícules musicals franceses del segle passat, les vaig trobar senzillament encantadores. La Il·luminació perfecta de Wolfgang Göbbel va d’acabar d’arrodonir-ho tot.
Malauradament el que no sabíem llavors és que quant nosaltres estàvem aplaudint drets aquesta increïble producció, en el Gran Teatre del Liceu, la nostra estimada actriu ANNA LIZARAN ens estava deixant sense avisar-nos.
Direcció musical: Andrew Davis – Direcció d’escena: Stefan Herheim – Escenografia: Heike Scheele – Vestuari: Gesine Völlm – Il·luminació: Wolfgang Göbbel – Dramatúrgia: Wolfgang Willaschek – Coproducció: Théâtre de la Monnaie (Brusel·les) / Oper Graz
Rusalka: Camilla Nylund – El príncep: Klaus Florian – Vodnik: Günther Groissböck – La bruixa: Ildiko Komlosi – Princesa estrangera: Emily Magee – Carnisser: Xavier Mendoza – Mossèn / Caçador: Marc Canturri – 1. Nimfa: Vanessa Goikoetxea – 2. Nimfa: Young Hee Kim – 3. Nimfa : Nona Javakhidze – Policia: Toni Marsol – Mr. High: Josep Mª Bosch – Mr. Low: Puig Florenci – Farmacéutic: Llorenç Valero – Setciències: Emili Rosés
________________________________________________________________
– Gran Teatre del Liceu – Preu de 199 € a 10,25 € – ( abonament 28,50 € )
________________________________________________________________
