Arxiu d'etiquetes: Camilla Nylund

– Concert OBC – La cinquena de XOSTAKOVITX ( 🐌🐌 🐌 + 🐚) – L’Auditori – 26/04/2015

Deixa un comentari

Tornem a L’Auditori i ens tornen a fer el favor de canviar-nos les nostres entrades de fila 1 del primer pis per unes altres més accessibles amb el “descapotable”.

L'OBC - 26 abril 2015 -1-imp

Sota el títol “comercial” de la capçalera, avui hem pogut escoltar el següent programa:

1 – Wolfgang Amadeus MOZART (Salzburg 1756 – Viena 1791)

Simfonia núm. 31 en Re major, KV 297, “París) ( 🐌🐌🐌 )

Mozart deia que el públic francès tenia poc criteri musical, però els va donar una bella simfonia, plena de bon humor, que ràpidament es va convertir en molt popular.

2 – Richard STRAUSS (Munic 1864 – Garmisch-Partenkirchen 1949)

Quatre últimes cançons ( 🐌🐌 + 🐚)

Camila NylundUn any abans de la seva mort, Strauss va compondre les Quatre últimes cançons, una simbiosi perfecta entre la veu i la delicadesa d’orquestra que s’ha convertit en una de les més delicades obres de l’autor i un repte per als artistes. Van ser interpretades per la soprano finlandesa Camilla Nylund.

3 – Dimitri XOSTAKÓVITX ( Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)

Simfonia núm. 5 en Re menor, op. 47 ( 🐌🐌🐌🐌 )

Continua llegint →

– Òpera – RUSALKA (****) d’Antonín Dvoràk – Gran Teatre del Liceu – 11/01/2013

6 respostes

… per MIQUEL GASCÓN …

Liceu - Rusalka-imp

Tornem al Gran Teatre del Liceu a veure la nostra primera Òpera del 2013 amb forces expectatives de què aquest cop la producció SI paga la pena… i és que els nostres amics d’altres torns d’abonament que ja l’han vist, han sortit molt satisfets.  Es tracta de RUSALKA, una òpera en tres actes d’Antonín Dvořák, amb llibret de Jaroslav Kvapil, basat de forma molt lliure en La Sireneta de Hans Christian Andersen.

Cartell RusalkaEs va estrenar al Teatre Nacional de l’Òpera de Praga el 31/03/1901. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 21/02/1924.

La paraula “Rusalka” és d’origen rus i significa “dona encantada“, pertany doncs a la llegendària família de les nàiades, ondines, sirenes, nereides i altres donzelles aquàtiques. L’obra té una forta influència wagneriana, destacant els temes del “bosc i de l’aigua” i és en definitiva una tesi sobre les relacions, no sempre harmòniques, de l’home amb la natura.

Dvorák es va valer de tots els recursos estilístics de moda en aquests temps, el desenvolupament clàssic, la tècnica del leitmotiv, les formes del lied i de l’ària, tots ells es sintetitzen de manera harmoniosa per oferir una barreja interessant dels modismes de la música impressionista i tints de l’expressionisme.

Continua llegint →