Per MIQUEL GASCÓN …
Ens varem fer el propòsit aquesta temporada de no anar o d’anar el menys possible a veure teatre en castellà, per tal de reivindicar la utilització del català, en una de les poques facetes del mon cultural a casa nostre, on fins ara la llengua catalana ha estat força normalitzada (cosa que no passa pas amb el cinema).
Aquesta producció, “JUICIO A UNA ZORRA“, creiem que era un d’elles, que a priori pagava la pena i vam decidir anar-hi, inclús i a pesar de saber que la protagonista CARMEN MACHI, havia signat fa poques setmanes un manifest posicionant-se en contra de que els catalans tinguem dret a decidir, o el que es el mateix, si volem o no, ser un estat propi. De totes maneres, quasi la totalitat dels anomenats artistes e intel·lectuals “progressistes” espanyols, han fet el mateix; és trist pensar que molts d’ells s’omplen la boca defensant per exemple, que el poble sahaurí pugui arribar a ser independent i aconseguir un estat propi…. i que als catalans se’ns arribi a prohibir.
Però anem al que anàvem… JUICIO A UNA ZORRA és un text contemporani basat en el personatge “Helena de Troia”, escrit per MIGUEL DEL ARCO i fet expressament per a l’actriu CARMEN MACHI. Un monòleg, encàrrec del Festival de Mèrida 2011, en el qual la protagonista, per una vegada, vol explicar la història amb les seves pròpies paraules. D’aquesta manera, Carmen Machi, ens pot demostrar i de fet ens ho demostra amb escreix, que no és exclusivament l’actriu còmica de les series televisives, sinó que encara és molt millor en el registre dramàtic i a sobre d’un escenari.
Segons ens explica el mateix Miguel del Arco en el programa de ma….
…Helena de Troia és, possiblement, una de les dones més vilipendiades de la història. Carrega a les espatlles el pes d’haver desencadenat la guerra més famosa de l’antiguitat. Deu anys va estar assetjada pels grecs la poderosa ciutat de Troia. Un exèrcit com no se n’havia vist mai cap es va mobilitzar per forçar els troians altius a tornar al seu amo legítim la reina d’Esparta, convertida en Helena de Troia des que ella mateixa va decidir abandonar el seu regne, el marit i la filla i seguir Paris, fill de Príam, rei de Troia. Però, com diu ella mateixa: De veritat que algú amb seny pot pensar que tot aquell desplegament era realment per mi?
La història d’Helena, és la de una dona enamorada que va prendre una única decisió en tota la seva vida: “seguir l’home que estimava”; es presenta davant nostre i demana als espectadors que facin de jutges… i ens explica la seva versió dels fets… segons qui explica la història la visió pot canviar 180 graus.. i ens convenç de “la seva” veritat. Una Helena emvellida, mig dona, mig deessa… castigada a l’eternitat fins que els homes deixin de parlar d’ella… una Helena llenguallarga, borratxa per la necessitat de beure permanentment la droga barrejada amb el vi que va oferir a Telèmac per calmar-se el dolor…. una dona sense por a res i de tornada de tot.
Una producció amb pocs recursos, una taula lumínica al llarg de l’escenari, ampolles de vi per tot arreu, amb una il·luminació insuperable i un so potent que ajuda a què el seu pare Zeus es pugui posar en contacte amb Helena.
La interpretació de CARMEN MACHI, és potser una de les interpretacions mes extraordinàries de les que he vist mai al teatre… gairebé insuperable; es fica de ple en el seu personatge i sap interpretar tots els registres del seu paper, des del còmic al que ja estem acostumats, fins al mes tràgic possible i que ens arriba a posar “gallina de piel”.
Al finalitzar unànimement el public en peus aplaudeix llargament a l’actriu. Jo crec que deixa d’aplaudir perquè l’actriu pugui anar al lavabo ràpidament desprès de veure segurament 3 litres de “vi”.
La meva valoració hauria de ser, segons la crònica que heu llegit, de cinc estrelles, i evidentment la interpretació sense cap dubte s’ho mereix, però com estic valorant l’espectacle en el seu conjunt, la deixo en quatre, degut a què és un argument històric que m’interessa mes aviat poc, encara que reconec que està molt ben escrit.
autoria i direcció Miguel del Arco
direcció musical Arnau Vilà
Intèrpret: Carmen Machi
música Arnau Vilà / il·luminació Juanjo Llorens / so Sandra Vicente /
perruqueria Sara Álvarez / producció executiva Aitor Tejada
coproducció Kamikaze producciones i Mamáfloriana
______________________________________________________________
– Teatre Lliure de Gràcia – Preu 30,25 € – (preu pagat abonament 15 € )
_______________________________________________________________
