Ahir varem assistir a l’última representació operística que teníem prevista a la temporada 2011-2012, desprès d’una vergonyant actuació de la direcció del Gran Teatre del Liceu, en l’intent de suprimir-la de la temporada desprès d’haver venut les entrades fa mes d’un any.
Al final es va aconseguir que almenys aquest títol (Pelléas et Mélisande), que no es representava al Liceu des de feia 50 anys, es pugues representar…. però el mal ja estava fet i molts dels abonats no varen re-comprar les entrades. Resultat: un nyap de l’actual direcció que amb tota seguretat ha enfonsat encara mes les arques del nostre estimat Liceu. Ahir l’aspecte de l’ocupació de la Sala era francament decebedor. Esperem que l’actual direcció sigui definitivament “renovada”, ben aviat.
Òpera en cinc actes. Poema de Maurice Maeterlink. Música de Claude Debussy. Estrenada el 30 d’abril de 1902 a l’Opéra Comique de París. Estrenada a Barcelona, al Teatre Tívoli, l’11 d’octubre de 1919. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 16 de desembre de 1930.
Pelléas et Mélisande de Claude Debussy, una òpera decisiva en la història del gènere, sobre un drama simbolista de Maurice Maeterlinck (1892), s’estrenà a París enmig d’una gran incomprensió de la major part de la critíca i del món musical de l’època. Transposició del mite de Tristany i Isolda –un amor que s’imposa a despit de la mateixa voluntat i de les normes morals i que troba només en la mort el seu acompliment–, però amb un
Haig de valorar tres escenes que em van semblar màgiques de la producció, l’escena inicial on els arbres del bosc es belluguen entre els personatges, creant un mon d’ombres i llums extraordinari,… l’escena d’amor de la torre on Melisande es pentina els cabells i Pelles s’inunda d’aquests cabells com si es tractes d’una font d’aigua de vida… i per ultim l’escena d’amor en la moriran els dos protagonistes assassinats per Goluad.
La direcció musical de MICHAEL BODER en la seva ultima direcció com a titular del Liceu, va ser extraordinària i va saber treure un bon rendiment a l’orquestra en el fossar.
Vocalment em va agradar molt especialment el baríton Laurent Naouri en el paper de Golaud.
Molts bons resultats també el dels protagonistes Jean-Sébastien Bou (Pelléas) i María Bayo (Mélisande) a la que vaig trobar exquisida i no entenc pas les critiques quasi bé negatives que ha rebut.
Per contra la veu del baix John Tomlinson, la vaig trobar “cansada”, però encara amb una potencia força important.
Davant de les increïbles dificultats que posa l direcció del Gran Teatre del Liceu, alhora de baixar fotografies o vídeos de la seva pagina web, i això que el que pretenem és promocionar la cultura i mes concretament l’òpera, no em queda mes remei que deixar-os un video de la mateixa producció e Robert Wilson (amb altres cantants), que es va representar al Teatro Real de Madrid al novembre passat…
Si voleu escoltar una versió dirigida per Herbert Von Karajan de Pelleas el Melisande per Spotify cliqueu a sobre del logotip de SPOTIFY
DIRECCIÓ MUSICA
Michael Boder
DIRECCIÓ D’ESCENA – ESCENOGRAFIA – IL·LUMINACIÓ
Robert Wilson
VESTUARI
Frida Parmeggiani
REPARTIMENT
Pelléas : Jean-Sébastien Bou, Mélisande : María Bayo, Goluad : Laurent Naouri, Geneviève : Hilary Summers, Arkel : John Tomlinson, Metge i Pastor : Kurt Gysen, El petit Yniold : Olatz Saitua
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
COPRODUCCIÓ : Opéra de Paris / Festival de Salzburg (reposició realitzada en col·laboració amb el Teatro Real de Madrid)
————————————————————————————————
– Gran Teatre del Liceu 18/05/2012 – Preus de 194€ a 9,5 € per persona
( preu pagat 26 € – abonament)
————————————————————————————————–