RELOAD. THE GOSPEL VIU CHOIR –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
En el marc del Festival MASiMAS dimarts dia 8 va ser nit de gospel al Teatre Grec . THE GOSPEL VIU CHOIR és una formació musical fundada fa quinze anys a Palafolls pel seu director Moisès Sala. Està formada per més de 60 cantaires de diferents comarques de Catalunya.
Ahir eren 55 les veus a l’escenari acompanyats per cinc músics i un ballarí.
Fins al moment han realitzat quatre espectacles “Marching to freedom”, “The New gospel X-perience”, “Spirituals” i “Non stop Gospel”.
La formació és tot un referent en el món del gospel a Catalunya i un dels grups més notables d’àmbit nacional i europeu.
L’any 2006 la formació va iniciar el projecte “Gospel Sense Fronteres” que pretén dur a terme una tasca d’acció solidària a favor de la infància en benefici d’organitzacions sense ànim de lucre i ONG’s, que treballen pels nens a qualsevol part del món.
Aquest espectacle, RELOAD, va ser estrenat l’any 2016 al Teatre Condal de Barcelona i porta a les seves esquenes més de 300 representacions. En paraules del seu director, aquest és un espectacle concebut per trencar els esquemes i les formes del gospel del nostre país. Buscant constantment la innovació en el gènere i l’evolució del gospel clàssic cap a formes més actuals amb un estil propi.
Una exquisida tècnica vocal, uns ritmes vius i una posada en escena arriscada i potent.
RELOAD representa un pas més enllà en el gospel més contemporani i actual, la maduració del camí iniciat amb Non stop Gospel. Amb aquest espectacle la formació segueix el seu creixement vital caracteritzat per un ritme més intens, trepidant i pel funky més electritzant i frenètic del millor gospel urbà del moment, amb tota l’energia, sentiments i emocions que, des de sempre, ha portat THE GOSPEL VIU CHOIR dalt de l’escenari.
L’espectacle té una durada d’hora i mitja llarga i en Moisès Sala va saber captar l’atenció i la sensibilitat del públic des del moment en què va començar a parlar i es va dirigir a la seva mare parlant d’un vestit que havia fet malbé, o no, i va autoritzar al públic a fer fotos i filmar el que volguéssim.
Un dels moments més impactants de la nit va ser quan va decidir que els micros s’apaguessin per cantar a cappella, sense suport acústic de cap mena, tal com es devia haver fet l’any 1929, any de construcció d’aquest teatre.
També molt emotiva la cançó de “no ploris” dedicada als nens, “als petits herois que ens donen lliçons de vida”.
Un gospel innovador, trencador, vital on nosaltres, els espectadors, ens vam sentir que en formàvem part de l’espectacle. En Moisès imposa una dinàmica participativa i tot el grup encomanen l’alegria i la joia de viure i d’estar. Emocions a flor de pell. Participació del públic en un constant crescendo al llarg de la nit que acaba amb una fusió absoluta entre el cor i nosaltres.
En sortir, una forta abraçada amb l’Eva, una de les components del cor i excompanya de feina de l’Imma.
Nit màgica per cloure un dia especial per nosaltres, un dia d’aniversari, perquè tal dia com ahir, fa 42 anys, vam decidir dir si i continuar la nostra vida plegats.
Director: Moisès Sala
