Si senyors, per fi m’ha arribat el moment de la llibertat total i de deixar d’estar tancat durant més de 8 hores diàries dins d’una oficina.
Aquesta setmana M’HE JUBILAT!!! …. i a més a més de forma voluntària, després de 48 anys i 24 dies de treballar sempre a la mateixa empresa.
Any 1967 – Banco Vitalicio de España. El de la “melena” del centre al fons, és en Miquel als 15 anys
Vaig començar a treballar el 20 de setembre de 1967 als 15 anys, a “Banco Vitalicio de España” i sense passar per l’atur en cap moment, deixo de treballar a la mateixa empresa (encara que ara sota el nom de “Generali Assegurançes”), el 13 d’octubre del 2015….. actualment una multinacional que en alguns moments ha deixat de banda el tracte humà d’altres temps, encara que ho pregoni pels passadissos ….
El que molta gent encara no sap, és que la meva mare l’any 1952, va trencar aigües al xamfrà on estava situada la seu central de “Banco Vitalicio”, en baixar del tramvia; anys més tard la meva mare m’ho explicava tot dient que el destí estava escrit..
Efectivament 48 anys o 577 mesos o 2.508 setmanes o 17.556 dies, en els que he viscut feliç e intensament (especialment els primers 40 anys), d’un ambient gairebé familiar on la companyonia i l’amistat eren uns valors prioritaris; he fet grans amics (la majoria dins de l’empresa) que per sort molts d’ells encara els mantinc i el millor de tot es que allà dins, vaig conèixer a la persona més important de la meva vida, l’Imma, que l’any 1972 va començar a treballar amb mi en el departament de Reassegurançes.
Malauradament com acostuma a passar en totes les organitzacions, també he viscut els últims anys, experiències no tan meravelloses, provocades per persones menyspreables, envejoses i sense sentiments, que pel sol fet de tenir un petit càrrec intermig i temporal a l’organització, es creuen amb el dret de fer assetjament laboral (mobbing) …. però per sort això ja és una història passada, encara que mai oblidada.
Si fins ara l’Imma i jo, ja voltàvem prou en sortir de la feina, ara (almenys jo, de moment) gaudiré de tot el temps per mi i VOLTARÉ A TOT HORA, fent el que em vingui de gust.
Durant aquests tres primers dies de llibertat, he gaudit de tot el que m’envolta, també de casa, de l’estrena d’un ordinador nou, he tornat a trepitjar el gimnàs, que tanta falta en feia i sobretot he pogut gaudir de la meva ciutat tot fent passejades pel centre i gaudint d’imatges tan sorprenents com aquesta…
Però també de moltes més tranquil·les, com les que us deixo aquí sota…
És curiós veure la quantitat de gent que transita pel carrer i comprovar tot el que m’he perdut durant aquests 48 anys …. mare meva !!!
També he tingut temps de donar tot el meu suport al nostre President MAS, el passat 15 d’octubre, i durant bona part d’aquell matí, per l’injust processament que l’estat espanyol l’hi ha interposat per posar les urnes el 9N a disposició dels catalans…., un dia per cert molt especial, en el que l’Imma i jo vàrem tindre un protagonisme molt actiu.
A partir d’ara VOLTARÉ encara mes…. i podré dedicar el meu temps a coses que realment m’importen, com és la CULTURA i molt especialment el TEATRE; podré per fi acudir a les rodes de premsa de les diferents produccions teatrals i endinsar-me encara mes en aquest món del Teatre i de les Arts escèniques, així com també en el de l’Òpera i la música clàssica.
Intentaré explicar-ho TOT en aquest Blog… però no patiu, intentaré fer les meves cròniques molt més resumides que fins ara.
Us deixo una estona….. vaig a VOLTAR i VOLTAR.
