– VOLTAR A TOT HORA – M’HE JUBILAT !!! ðŸŒðŸŒðŸŒðŸŒðŸŒðŸŒðŸŒðŸŒ

Si senyors, per fi m’ha arribat el moment de la llibertat total i de deixar d’estar tancat durant més de 8 hores diàries dins d’una oficina.

Aquesta setmana M’HE JUBILAT!!! …. i a més a més de forma voluntària, després de 48 anys i 24 dies de treballar sempre a la mateixa empresa.

Any 1967 - Banco Vitalicio de España. El de la melena del centre es en Miquel als 15 anys

Any 1967 – Banco Vitalicio de España. El de la “melena” del centre al fons, és en Miquel als 15 anys

Vaig començar a treballar el 20 de setembre de 1967 als 15 anys, a “Banco Vitalicio de España” i sense passar per l’atur en cap moment, deixo de treballar a la mateixa empresa (encara que ara sota el nom de “Generali Assegurançes”), el 13 d’octubre del 2015….. actualment una multinacional que en alguns moments ha deixat de banda el tracte humà d’altres temps, encara que ho pregoni pels passadissos ….

GeneraliGenerali. El mes important les persones

El que molta gent encara no sap, és que la meva mare l’any 1952, va trencar aigües al xamfrà on estava situada la seu central de “Banco Vitalicio”, en baixar del tramvia; anys més tard la meva mare m’ho explicava tot dient que el destí estava escrit..

Efectivament 48 anys o 577 mesos o 2.508 setmanes o 17.556 dies, en els que he viscut feliç e intensament (especialment els primers 40 anys), d’un ambient gairebé familiar on la companyonia i l’amistat eren uns valors prioritaris; he fet grans amics (la majoria dins de l’empresa) que per sort molts d’ells encara els mantinc i el millor de tot es que allà dins, vaig conèixer a la persona més important de la meva vida, l’Imma, que l’any 1972 va començar a treballar amb mi en el departament de Reassegurançes.

Malauradament com acostuma a passar en totes les organitzacions, també he viscut els últims anys, experiències no tan meravelloses, provocades per persones menyspreables, envejoses i sense sentiments, que pel sol fet de tenir un petit càrrec intermig i temporal a l’organització, es creuen amb el dret de fer assetjament laboral (mobbing) …. però per sort això ja és una història passada, encara que mai oblidada.

Si fins ara l’Imma i jo, ja voltàvem prou en sortir de la feina, ara (almenys jo, de moment) gaudiré de tot el temps per mi i VOLTARÉ A TOT HORA, fent el que em vingui de gust.

Durant aquests tres primers dies de llibertat, he gaudit de tot el que m’envolta, també de casa, de l’estrena d’un ordinador nou, he tornat a trepitjar el gimnàs, que tanta falta en feia i sobretot he pogut gaudir de la meva ciutat tot fent passejades pel centre i gaudint d’imatges tan sorprenents com aquesta…

Barcelona - primeres passejades de la meva jubilació 26-imp

Però també de moltes més tranquil·les, com les que us deixo aquí sota…

És curiós veure la quantitat de gent que transita pel carrer i comprovar tot el que m’he perdut durant aquests 48 anys …. mare meva !!!

També he tingut temps de donar tot el meu suport al nostre President MAS, el passat 15 d’octubre, i durant bona part d’aquell matí, per l’injust processament que l’estat espanyol l’hi ha interposat per posar les urnes el 9N a disposició dels catalans…., un dia per cert molt especial, en el que l’Imma i jo vàrem tindre un protagonisme molt actiu.

A partir d’ara VOLTARÉ encara mes…. i podré dedicar el meu temps a coses que realment m’importen, com és la CULTURA i molt especialment el TEATRE; podré per fi acudir a les rodes de premsa de les diferents produccions teatrals i endinsar-me encara mes en aquest món del Teatre i de les Arts escèniques, així com també en el de l’Òpera i la música clàssica.

Intentaré explicar-ho TOT en aquest Blog… però no patiu, intentaré fer les meves cròniques molt més resumides que fins ara.

Us deixo una estona….. vaig a VOLTAR i VOLTAR.

Cargols de colors

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada ha esta publicada en Celebracions, Esdeveniments, Fotografia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a – VOLTAR A TOT HORA – M’HE JUBILAT !!! ðŸŒðŸŒðŸŒðŸŒðŸŒðŸŒðŸŒðŸŒ

  1. Pere ha dit:

    Enhorabona Miquel. Bona i llarga nova vida.

  2. MONTSE ha dit:

    FELICITATS MIQUEL!!!
    Has recuperat la llibertat….8 hores per a tu i els teus….això és un regal. Un regal PAGAT per endavant: 48 anys!!! Ara, entre felicitació i felicitació sentiràs el graciós, l’ envejós o el poca-pena de torn: ” així va el país”, “apa, que els jubilats viviu molt bé”, “jo treballo per tu”… Ni cas!!! Assaboreix al màxim aquesta etapa, ben merescuda, abans que ens fem vells i atrotinats, que ja n’ estem una mica! Que ningú ens retregui el dret de “gaudir” una llibertat merescuda i pagada d’ avantmà. Potser els ingressos mensuals seran més minsos però la prespectiva de saber-te lliure de compromisos laborals no té preu!!!
    A veure si l’ Imma s’ hi pot afegir aviat. Perquè… A jutjar pel que has voltat en tants pocs dies…quan arribi a casa el més calent serà a l’aigüera😄😄 (de bon rotlle!!).
    Una abraçada ben forta dels teus companys de colla i joventut, que ho pogueu gaudir molts i molts anys amb bona salut i millor teatre!!!!
    Q&M

    • Miquel Gascon ha dit:

      Efectivament Montse … hem recuperat la llibertat !!!

      En el vostre cas però tant el Quim com tu esteu en la mateixa situació i és moooooolt millor, per que podeu fer plegats tot allò que us vingui de gust, sense esperar els caps de setmana.

      Això de “jo ja treballo per tu” ja m’ho he sentit dir i això que fa tan sols 3 dies que sóc jubileta…. però ni cas; tinc clar que ho he pagat per avançat i moltes persones que cobren i cobraran pensió no arribaran a cotitzar mai 48 anys.

      Moltes gràcies pels vostres desitjos. Ara a esperar que la salut no ens faci una mala passada i a gaudir el màxim!!!

  3. gmorenoolive ha dit:

    Que gaudeixis molt i molt del teu temps lliure tot voltant i voltant!. I quan quedis amb el Josep, sempre podeu venir a fer un cafetó amb una de les que encara treballa!

    • Miquel Gascon ha dit:

      Hola Glòria !!!

      No sé pas perquè surt el topònim de la teva adreça de correu ….. però com veus, no surts desapercebuda perquè apareix la teva foto.

      Moltes gràcies pels teus desitjos. En Josep i jo ara estem a la “flor” de la vida i encara amb ganes de fer patir a les respectives….. ja sortirem plegats ja !!!…. jejejeje

      Treballeu molt que encara sou joves i ens heu de mantenir-nos…. les pensions són baixetes i no donen per moltes alegries.

  4. Momo ha dit:

    Hola Miquel, et felicito per la jubilació. Entenc perfectament el que comentes respecte a la teva empresa, ja que jo hi vaig treballar durant deu anys i sé que vols dir respecte a les situacions de mobbing que descrius (raó per la qual jo vaig marxar quan vaig poder) Potser m’apropo a saludar als companys que com tu també es jubilen aquest mes després de més de quaranta anys de feina. No ho savia que l’Imma també hi treballés. Enhorabona per la nova etapa.

    • Miquel Gascon ha dit:

      Gràcies per les teves felicitacions.

      Un cop dit això, com no sé qui ets i suposo que hem estat companys de feina durant 10 anys, no sé pas com continuar.

      Els companys als quals et refereixes han entrat (com tothom) sota el ERE que es va firmar fa uns anys a l’empresa i passen a la situació d’atur camuflat amb compensacions econòmiques compensatòries. El meu cas és diferent perquè em jubilo directament i de forma voluntària.

      Jo no he estat pas malament a l’empresa de la qual encara em sento part i és cert que he gaudit molts anys d’una situació de privilegi que molts voldrien; l’afer de mobbing que vaig patir i que em va suposar una forta depressió va ser provocada tan sols per una “persona” indesitjable que a hores d’ara no té ni un amic a l’organització.

      Si efectivament l’Imma i jo vàrem treballar junts ni més ni menys que 16 anys a la mateixa empresa… molts anys !!!

      Si et vols posar en contacte privadament amb mi, al blog tens el meu correu personal.

      De nou gràcies pels teus desitjos, MOMO ?

  5. GEMMA LASTESA ha dit:

    Hola, Miquel,
    Em va agradar coneixer-te en persona l’altre dia quan ens vam trobar a la sortida de Només som dones al TNC. Sempre és agradable parlar personalment amb qui ho fas més o menys sovint des de l’altra banda de l’ordinador o del mòbil.
    Tal i com et vaig dir, et felicito!!. Espero que ho aprofitis mooooolt i ens segueixis fent aquesta enveja veient moooolts i moooolts espectacles!!
    M’ha agradat molt la teva manera d’explicar la teva bonica història (menys el mal rotllo aquest dels mobbings i les persones indesitjables que desgraciadament n’hi ha escampades per totes les empreses. Ja podríen treballar tots junts en una mateixa empresa i així es podrien matar i putejar entre ells i ens deixarien a la resta viure ben tranquils, oi??) i el recull fotogràfic de les troballes de la ciutat és xulíssim!!
    Bé, ara només queda que l’Imma et racioni les entrades de teatre que ja sabem que els sous de jubilats no acostumen a donar per a massa cosa però de ben segur que tu ho sabràs expremer al màxim.
    Gaudeix mooooolt de la teva nova etapa i fes-nos mooooltes dentetes amb les teves explicacions.
    Felicitats!!

    • Miquel Gascon ha dit:

      Hola Gemma

      La veritat és que va ser un autèntic plaer coneixet la setmana passada en acabar la representació de “Només son dones” i petar la xarrada una bona estona.

      Gràcies per les teves felicitacions per la jubilació, però com veus la tranquil·litat i les ganes de Voltar (potser desmesurades), durant els primers dies de “llibertat”, s’han estroncat de cop per la mala pota que l’Imma va tenir la nit següent a la nostra trobada, camí d’una nova representació teatral.

      Com veus en l’encapçalament del Blog, la nostra farcida agenda es va reduint a mesura que anem anul·lant les reserves (si podem), o perdent els diners de les entrades que no permeten la seva devolució o canvi. Malgrat els inconvenients que ara mateix patim, per la llaaaaaarga espera a l’operació i “clausurats” a la garjola de l’Hospital… al final, ahir la varen poder operar i ben aviat tornarem a “Voltar i Voltar” encara que sigui de nou amb l’ajuda del descapotable (cadira de rodes).

      Segur que ens trobarem de nou al Teatre, sigui el que sigui.

      Una abraçada ben forta.

  6. Daniel ha dit:

    Felicitats, Miquel, que ho gaudeixs amb temps, salut i passió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s