El camí de Quebec fins a Tadoussac, és molt més atractiu que les etapes que hem fet fins ara al Canadà, encara que gairebé tot el seu recorregut també transcorre per autovies de doble amplada, el que fa que el paisatge quedi una mica més llunyà del que seria recomanable, per un país que ven la seva oferta turística únicament en el seu paisatge. Aquest tram de la nostra ruta tan sols té 217 km, però triguem força a fer-ho per les moltes aturades que fem en el camí.
Cliqueu a QUEBEC, si el que voleu és veure l’anterior crònica del viatge.
Cliqueu a INICI, si el que voleu és anar a la primera crònica d’aquest viatge.
Les cascades Montmorency es troben tan sols a uns 12 km del centre de la vella ciutat del Quebec, dins de l’espai protegit del Parc de la Chute-Montmorency. La seva caiguda és espectacular, amb 84 metres d’alçada (mes que les de Niàgara) i 46 metres d’amplada. Les cascades es troben a la mateixa desembocadura del riu Montmorency on cau sobre la riba del penya-segat al riu San Lorenzo, enfront de l’extrem occidental de la Île d’Orleans.
Hi ha escales que permeten als visitants veure les cataractes des de diversos punts de vista diferents. Un pont penjant sobre la cresta de la cataracta principal proporciona accés a banda i banda del parc, així com a una vista realment espectacular. També hi ha un telefèric que transporta passatgers entre la base i la part superior de les cataractes, però aquest no el vàrem utilitzar, enl trobar abans (no sense dificultats), la carretera que portava a la part superior.
Fem un intent per conèixer una mica l’Illa d’Orleans que està situada al ben mig de l’amplíssim riu San Lorenzo. L’únic accés terrestre a l’illa és a través del Pont de Beauport, i així ho fem, però aviat ens adonem de la immensitat de l’illa (32 x 6 km) que ens faria perdre vàries hores per tal de conèixer el més important. Girem cua i tornem a travessar el llarguíssim pont en direcció al continent. 
L’illa va ser una de les primeres parts de la província en ser colonitzada pels francesos, i un gran percentatge dels franc canadencs tenen el seu origen en els primers residents de l’illa; està considerada per tant com el bressol de la llengua francesa a Amèrica del Nord.
Més endavant ens trobem un altre punt important de la ruta…. la Basílica de Sainte-Anne-de-Beaupré, un temple catòlic que és un important lloc de peregrinació, especialment el dia 26 de juliol (menys d’una setmana abans de la nostra visita); es tracta d’un dels cinc santuaris nacionals de Canadà.
Realment és molt gran i impressionant, sobretot per ells, ja que qualsevol catedral gòtica europea la deixaria molt enrere en un hipotètic rànquing…. i és que Canadà es tracta d’un país molt nou i en aquest aspecte no té res a pelar amb el vell continent. L’arquitectura americana del segle passat està basada si no copiada i gairebé sempre amb ciment, del que es feia a Europa.
Travessem pobles que estan a la riba del riu San Lorenzo, que ara ja sembla un mar, perquè ja no es veu l’altra banda, i a poc a poc ens anem apropant a la desembocadura del riu Saguenay, un famós fiord d’una llargada d’uns 155 kms, que neix al llac Saint-Jean.
Aquest Fiord, té una amplada variable que varia d’1 a 3,5 km i està vorejat per penya-segats amb una alçada mitjana de 150 metres que en alguns llocs arriba a més de 400 metres…. un dels paisatges més majestuosos del Canadà.
Per arribar a Tadoussac, hem de travessar el Fiord a bord d’ un Ferri, però abans parem en el mirador del Parc marí de Saguenay per tal de fer l’observació de balenes; després de pagar ens adonem que de balenes, no en veurem pas, per molts llarga vistes que posin a la nostra disposició.
Agradable sorpresa en veure que el Ferri és totalment gratuït, tant pel vehicle com pels passatgers, igual que totes les autopistes per les quals hem conduit fins ara….. en aquest país els serveis públics per tal de fer desplaçaments, són una meravella i a sobre d’això, gratuïts.
La confluència dels dos rius donen suport a una abundància de krill, el que fa la zona molt atractiva per a les balenes. Actualment se la coneix com una destinació turística que ofereix la bellesa natural del fiord Saguenay i sobretot per les seves instal·lacions per a l’observació de balenes, que des del meu punt de vista està excesivament explotada, arribant a límits intolerables per la conservació i tranquil·litat de la fauna marina.
Arribem a St. Jean, petit port rodejat d’unes quantes cases, amb una vista increïble cap a la badia de Sainte Marguerite, on veiem durant una bona estona els canvis de colors sobre les aigües….
… a Tadoussac i visitem, ara si, el “centre” situat al voltant d’un petit port, des d’on demà sortirem a intentar veure balenes.
