– Camí de TADOUSSAC – 6.382 quilòmetres per terres i mar Canadencs – 6ena crònica

 El camí de Quebec fins a Tadoussac, és molt més atractiu que les etapes que hem fet fins ara al Canadà, encara que gairebé tot el seu recorregut també transcorre per autovies de doble amplada, el que fa que el paisatge quedi una mica més llunyà del que seria recomanable, per un país que ven la seva oferta turística únicament en el seu paisatge. Aquest tram de la nostra ruta tan sols té 217 km, però triguem força a fer-ho per les moltes aturades que fem en el camí.

Cliqueu a QUEBEC, si el que voleu és veure l’anterior crònica del viatge.

Cliqueu a INICI, si el que voleu és anar a la primera crònica d’aquest viatge.

Mapa de Quebec a Tadoussac - Agost 2014

Les cascades Montmorency es troben tan sols a uns 12 km del centre de la vella ciutat del Quebec, dins de l’espai protegit del Parc de la Chute-Montmorency. La seva caiguda és espectacular, amb 84 metres d’alçada (mes que les de Niàgara) i 46 metres d’amplada. Les cascades es troben a la mateixa desembocadura del riu Montmorency on cau sobre la riba del penya-segat al riu San Lorenzo, enfront de l’extrem occidental de la Île d’Orleans.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hi ha escales que permeten als visitants veure les cataractes des de diversos punts de vista diferents. Un pont penjant sobre la cresta de la cataracta principal proporciona accés a banda i banda del parc, així com a una vista realment espectacular. També hi ha un telefèric que transporta passatgers entre la base i la part superior de les cataractes, però aquest no el vàrem utilitzar, enl trobar abans (no sense dificultats), la carretera que portava a la part superior.

Fem un intent per conèixer una mica l’Illa d’Orleans que està situada al ben mig de l’amplíssim riu San Lorenzo. L’únic accés terrestre a l’illa és a través del Pont de Beauport, i així ho fem, però aviat ens adonem de la immensitat de l’illa (32 x 6 km) que ens faria perdre vàries hores per tal de conèixer el més important. Girem cua i tornem a travessar el llarguíssim pont en direcció al continent. IMG_0191-imp

L’illa va ser una de les primeres parts de la província en ser colonitzada pels francesos, i un gran percentatge dels franc canadencs tenen el seu origen en els primers residents de l’illa; està considerada per tant com el bressol de la llengua francesa a Amèrica del Nord.

Més endavant ens trobem un altre punt important de la ruta…. la Basílica de Sainte-Anne-de-Beaupré, un temple catòlic que és un important lloc de peregrinació, especialment el dia 26 de juliol (menys d’una setmana abans de la nostra visita); es tracta d’un dels cinc santuaris nacionals de Canadà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Realment és molt gran i impressionant, sobretot per ells, ja que qualsevol catedral gòtica europea la deixaria molt enrere en un hipotètic rànquing…. i és que Canadà es tracta d’un país molt nou i en aquest aspecte no té res a pelar amb el vell continent. L’arquitectura americana del segle passat està basada si no copiada i gairebé sempre amb ciment, del que es feia a Europa.

Travessem pobles que estan a la riba del riu San Lorenzo, que ara ja sembla un mar, perquè ja no es veu l’altra banda, i a poc a poc ens anem apropant a la desembocadura del riu Saguenay, un famós fiord d’una llargada d’uns 155 kms, que neix al llac Saint-Jean.

Fiord Saguenay 2-imp

Aquest Fiord, té una amplada variable que varia d’1 a 3,5 km i està vorejat per penya-segats amb una alçada mitjana de 150 metres que en alguns llocs arriba a més de 400 metres…. un dels paisatges més majestuosos del Canadà.

Per arribar a Tadoussac, hem de travessar el Fiord a bord d un Ferri, però abans parem en el mirador del Parc marí de Saguenay per tal de fer l’observació de balenes; després de pagar ens adonem que de balenes, no en veurem pas, per molts llarga vistes que posin a la nostra disposició.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Agradable sorpresa en veure que el Ferri és totalment gratuït, tant pel vehicle com pels passatgers, igual que totes les autopistes per les quals hem conduit fins ara….. en aquest país els serveis públics per tal de fer desplaçaments, són una meravella i a sobre d’això, gratuïts.

IMG_2026-impTadoussac és un petit poble situat a la confluència dels rius Sant Llorenç i el fiord de Saguenay. Va ser el primer lloc comercial de França en el continent de la Nova França i un important lloc comercial en el segle XVII, per la qual cosa és l’assentament europeu habitat de forma contínua més antiga de Canadà. El nom li van posar els indígenes “lloc on es trenca el gel”. Ja en el segle XVI era habitualment visitat pels bascos, per realitzar la caça de balenes al riu “San Lorenzo”.

La confluència dels dos rius donen suport a una abundància de krill, el que fa la zona molt atractiva per a les balenes. Actualment se la coneix com una destinació turística que ofereix la bellesa natural del fiord Saguenay i sobretot per les seves instal·lacions per a l’observació de balenes, que des del meu punt de vista està excesivament explotada, arribant a límits intolerables per la conservació i tranquil·litat de la fauna marina.

IMG_0249-impLlancem literalment l’equipatge a l’habitació de l’hotel Georges, per tot seguit sortir esperitats per tal d’aprofitar la tarda i fer uns quants quilòmetres fiord amunt, per tal de gaudir una mica dels seus paisatges.

Arribem a St. Jean, petit port rodejat d’unes quantes cases, amb una vista increïble cap a la badia de Sainte Marguerite, on veiem durant una bona estona els canvis de colors sobre les aigües….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

… a Tadoussac i visitem, ara si, el “centre” situat al voltant d’un petit port, des d’on demà sortirem a intentar veure balenes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

IMG_9284.JPG

6 pensaments sobre “– Camí de TADOUSSAC – 6.382 quilòmetres per terres i mar Canadencs – 6ena crònica

  1. BonaVida

    De nou estem encantats de llegir les vostres cròniques canadenques. Quins paisatges i experiències!!! Genial trobar tantes coses gratuites com ferris, autopistes… Quan s’està de viatge és tot un plaer rebre ajuts com aquests.
    Una abraçada

    Manel i Cristina

    M'agrada

    Respon
    1. Imma Barba

      La veritat és que és d’agrair en un viatge com aquest que és una mica car, però també us he de dir que ens vam adonar al baixar del ferry, allò que dius, no ens han cobrat no??? i de cop dius, i no hem pagat autopistes no??? un altre món.
      Com va per les antípodes???
      Una abraçada.

      M'agrada

      Respon
      1. BonaVida

        No pagar autopistes deu ser el summum per molts de nosaltres. Sembla algo impossible. Jejeje.
        Estem encantats de la vida amb el que portem de ruta per Austràlia. L’auocaravana, com ja sabeu molt bé, ens ofereix una llibertat total per moure’ns. Potser està fent massa calor, nosaltres que acostumem a llocs més fresquets. Avui mateix penjem una crònica més del viatge.
        Una abraçada des de les Antípodes!!

        M'agrada

        Respon
        1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

          Un viatge pendent, el que ara mateix esteu fent per Austràlia. Esperem que a la nostra jubilació puguem anar a èpoques com ara la vostra. La nostra feina no ens permet fer les vacances quan realment voldríem.

          Escriure les vostres cròniques en directe com les esteu fent, és tot un luxe pels que us seguim.

          Una abraçada .

          M'agrada

          Respon
  2. viatgesambcartabo

    Ep! Aquesta zona ja coincideix amb el nostre itinerari! Nosaltres vam anar de Montreal a Saguenay per l’interior fins al Lac Saint Jean, passant per uns paisatges naturals impressionants.
    La ruta que vau fer vosaltres, la vam fer a la tornada per visitar Quebec i l’illa d’Orleans on vam passar un parell de dies de relax. Hi heu de tornar i visitar-la, sobretot vosaltres que sou uns gourmets! L’illa és un plaer per a tots els sentits però sobretot per al paladar! Quines maduixes!!
    El que ens ha fet més gràcia és que nosaltres vam estar a Saguenay un mes després que vosaltres i no ens vam poder treure l’anorac ni un sol dia. Quina enveja feu amb màniga curta!
    Una abraçada!

    M'agrada

    Respon
    1. Imma Barba

      Ja heu llegit que vam entrar a l’illa d’Orleans a treure el nas però ens vam adonar que era massa gran i no disposàvem de temps. Potser algun dia, difícil repetir però …. Tenim molts llocs per conèixer …
      Tinc un company de feina que va anar al Canadà just uns dies després de tornar nosaltres i, encara al mes d’agost els hi va nevar ….. Realment va ser un viatge magnific en tots els sentits i el clima ens va acompanyar tot el mes, de fet ens va ploure un parell de tardes i un matí, la resta del temps ja ho veieu, màniga curta.
      Una abraçada.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.