Arxiu d'etiquetes: CANADA

– Camí de TADOUSSAC – 6.382 quilòmetres per terres i mar Canadencs – 6ena crònica

 El camí de Quebec fins a Tadoussac, és molt més atractiu que les etapes que hem fet fins ara al Canadà, encara que gairebé tot el seu recorregut també transcorre per autovies de doble amplada, el que fa que el paisatge quedi una mica més llunyà del que seria recomanable, per un país que ven la seva oferta turística únicament en el seu paisatge. Aquest tram de la nostra ruta tan sols té 217 km, però triguem força a fer-ho per les moltes aturades que fem en el camí.

Cliqueu a QUEBEC, si el que voleu és veure l’anterior crònica del viatge.

Cliqueu a INICI, si el que voleu és anar a la primera crònica d’aquest viatge.

Mapa de Quebec a Tadoussac - Agost 2014

Les cascades Montmorency es troben tan sols a uns 12 km del centre de la vella ciutat del Quebec, dins de l’espai protegit del Parc de la Chute-Montmorency. La seva caiguda és espectacular, amb 84 metres d’alçada (mes que les de Niàgara) i 46 metres d’amplada. Les cascades es troben a la mateixa desembocadura del riu Montmorency on cau sobre la riba del penya-segat al riu San Lorenzo, enfront de l’extrem occidental de la Île d’Orleans.

This slideshow requires JavaScript.

Hi ha escales que permeten als visitants veure les cataractes des de diversos punts de vista diferents. Un pont penjant sobre la cresta de la cataracta principal proporciona accés a banda i banda del parc, així com a una vista realment espectacular. També hi ha un telefèric que transporta passatgers entre la base i la part superior de les cataractes, però aquest no el vàrem utilitzar, enl trobar abans (no sense dificultats), la carretera que portava a la part superior.

Continua llegint

– QUEBEC – 6.382 quilòmetres per terres i mar Canadencs – 5ena crònica

Des d’Ottawa tornem a fer camí (450 quilòmetres), fins a una ciutat que teníem moltes ganes de conèixer, QUEBEC; i una de les raons per les quals en teníem ganes, era precisament perquè ara estem vivint a casa nostra un procés similar al que es va poder viure fa pocs anys al Canadà…. la possible separació de la regió francòfona de QUEBEC en un estat propi.

Cliqueu a OTTAWA, si el que voleu és veure l’anterior crònica del viatge.

Cliqueu a INICI, si el que voleu és anar a la primera crònica d’aquest viatge.

Allà es va poder votar, perquè sembla que veritablement Canadà és un estat democràtic i tracta als seus habitants com a persones adultes i lliures per tal de poder decidir si volen o no pertànyer a un estat propi, sense considerar l’actual com una presó, de la qual és impossible sortir-ne. En aquell cas, els partidaris de la independència varen perdre per un ajustadíssim 51% contra un 49%.

Mapa de Otawa a Quebec - juliol 2014

Quan arribem a la ciutat de Quèbec i després de prendre possessió de la nostra habitació a l’hotel (Manoir de l’esplanade), ens adonem que ja són les 14 hores, i evidentment ens trobem que tenim serioses dificultats per dinar, ja que per ells és gairebé hora de sopar !!!

This slideshow requires JavaScript.

Per sort aviat ens adonem que és una ciutat relativament petita i molt, molt maca…. potser amb moltes similituds a una ciutat europea, amb un cas “antic” voltejat de muralles; el nostre hotel està dins del recinte emmurallat i això ens permetrà estar els dos dies sense utilitzar el cotxe en cap cas i passejar tranquil·lament pels seus carrers.

L’estret del riu Sant Llorenç, pròxim al promontori de la ciutat, (Cap Diamond), i Lévis, a la riba oposada, sembla que va donar nom a la ciutat, ja que “Kébec”, una paraula Algonquin significa “on el riu s’estreny”. Les fortificacions de Quebec que  envolten el nucli antic fan de Quebec l’única ciutat americana emmurallada al nord de Mèxic.

This slideshow requires JavaScript.

El barri antic de Quebec va ser declarat patrimoni mundial per la UNESCO el 1985. La ciutat va celebrar els seus 400 anys el 3 de juliol de 2008, essent doncs la ciutat francòfona més vella d’Amèrica. Per aquesta raó, la Ciutat de Quebec és coneguda també amb el sobrenom de la Vieille Capitale.  Actualment té una població de poc mes de mig milió de persones.

Continua llegint

– TORONTO – 6.382 quilòmetres per terres i mar Canadencs – 2ona crònica

Arribem a Toronto després de 8 hores de vol, directament des de  Barcelona; la diferencia horària amb aquesta ciutat es de 6 hores, però acabarem el viatge a Vancouver amb una diferencia horària de 9 hores respecte a BCN.

Cliqueu AQUÍ, si el que voleu és veure la crònica inicial del viatge.

Toronto - barri vell1-imp

Toronto – barri vell – a 100 metres del nostre hotel

Es el nostre primer punt de contacte amb Canadà i per tant la primera ciutat que visitem; li dediquem 4 llargues i esgotadores jornades… i es que les ciutats deixen K.O al mes valent, però aquesta megalòpolis te una extensió enorme i ens obliga a escollir molt be els punts que volem conèixer.

Encara que caminem molt i utilitzem el Metro tan sols en una ocasió, a partir de la segona jornada ens adonem que el mes pràctic es utilitzar el cotxe, (un Toyota Corolla automàtic, que serà la nostra salvació durant les dues primeres setmanes per Canadà, sobretot pel la veu de la nostra guia de parla llatinoamericana, del Tom Tom, que poques vegades s’equivocava). La ciutat es massa extensa per voler patejar-la com si es tractes d’una ciutat europea.  Les costums americanes de viure en cases, rodejades de jardí,  i no pas en pisos un damunt de l’altre, fa que les dimensions enormes de les ciutats,  no permetin mes que passejades esporàdiques pel downtown i poca cosa mes.

Toronto és la ciutat més gran del Canadà i la capital de la província d’Ontàrio. La població de la ciutat és de 2,5 milions d’habitants, però l’àrea metropolitana de Toronto té una població de 5,8 milions. És considerada el motor econòmic del Canadà, amb influència regional, nacional i internacional, i el centre financer i cultural del país, i és una de les ciutats més segures d’Amèrica del Nord.

Continua llegint

6.382 quilòmetres per terres i mar Canadencs – voltem i voltem, 34 dies per Canadà.

La aventura d’enguany la vàrem finalitzar ahir al mati quan aterràvem al aeroport del Prat de Barcelona; cansats, molt cansats ….. esgotats,  però feliços de que tot ha sortit segons el pla previst; un pla realitzat totalment per nosaltres, el que havíem treballat durant mols mesos per planificar una ruta que ens permetés conèixer el mes important d’aquest país.

Mapa Canada 1

Viatge per Canadà 2014 – Ruta 1era – Costa Est

En total he conduit personalment 5.811 quilòmetres de carreteres, amb dos cotxes diferents…. però també hem fet una bona tanda de quilometres (571), a traves del fiords canadencs, en un parell de vaixells;  i evidentment hem fet llargues caminades per tot el país, especialment per les enormes ciutats.

Mapa Canadà 2

Viatge a Canadà 2014 – 2ona i tercera part – Rosalloses i Costa del Pacific

Podríem dir que han estat 3 viatges en un de sol, en 3 parts molt diferenciades, la primera part de 2.190 quilòmetres, ens ha permès conèixer ciutats importants del est del Canadà, com son Toronto, Ottawa, Quebec, Montreal, així com també veure les Cataractes del Niàgara o un albirament de balenes Beluga i Orques al nord de Tadoussac.

Continua llegint

– Voltar per la literatura : DOTZE LLUNES A SASKATCHEWAN d’August Bover Font

Per anar preparant el viatge que aquest estiu ens portarà a terres canadenques, vaig demanar al meu papa Noel particular aquest llibre.

Dotze llunes a Saskatchewan ens explica en clau de diari la estada del seu autor a la Gran Praderia Canadenca durant el curs 1976 / 1977

dotze-llunes-a-saskatchewan-9788499753669Com el mateix autor ens indica, la troballa de les cartes que setmanalment enviava a la seva família durant aquell curs escolar li han servit per recordar i resseguir els seus passos i escriure aquest llibre l’any 2012. Fou presentat el 3 de juliol de 2013 a la llibreria Alibri de Barcelona.

Tot i estar escrit en el present l’autor manté la veu narrativa en el passat amb petites referències al que està passant a Catalunya, partint de l’11 de setembre del 1976, la diada de Sant Boi (on nosaltres també hi varem ser), les expectatives que en aquell moment es tenien de l’evolució de la democràcia i la comparació amb el que viu al Canadà on conviuen anglòfons i francòfons.

L’any 1976 August Bover era un jove investigador contractat com a ”research assistant” del prestigiós professor Curt Wittlin a la Universitat de Saskatoon, una de les ciutats de Saskatchewan, una de les deu províncies del Estat federal del Canadà. La feina consistía en ajudar al professor en l’edició d’uns textos escrits en català medieval.

Continua llegint