Dissabte passat tornem a viatjar virtualment a Nova York i tan sols amb una caminada d’una horeta de Vallcarca a Verdaguer i un cop de Metro, ja estem davant dels cinemes Icaria Yelmo, per tal de veure en directe un altre producció del Metropolitan Opera House. Aquesta vegada una de les mes conegudes òperes de Giacomo Puccini, LA BOHÈME.
Kristine Opolais
Per començar anuncien abans de aixecar-se el teló que la soprano prevista per fer el paper protagonista de Mimi, Anita Hartig, no podrà actuar. Per substituir-la, 6 o 7 hores abans se li va comunicar a la soprano Kristine Opolais, que li queia el “marró” de substituir la Mimí prevista. Feia almenys 5 anys que no interpretava aquest paper, i no recordava ni tan sols tota la lletra del que tenia que cantar; però es va arriscar, i desprès de cantar la nit anterior la Cio-Cio-San de Madame Butterfly, va fer l’enorme esforç d’assajar a “la carrera” per poder fer la substitució amb dignitat. Ho va aconseguir de totes, totes…. per treure’s el barret !!!
La Bohème, es una de les òperes mes conegudes per tothom i aquest fet produeix un cert rebuig pels molts entenedors i puristes del mon de l’òpera, ja que voldrien veure altres produccions que no solen interpretar-se normalment. Es comprensible i ho entenc, però a mi aquesta òpera m’encanta i de moment no em cansa tornar-la a veure una i un altre vegada; en d’altres casos com per exemple “Aida”, si que ja estic una mica saturat de la seva repetició, especialment al Liceu, i evito en lo possible veure-la de nou.
Un altra cosa va ser la posada en escena, força carrinclona per excessivament hiper realista; el seu responsable es Franco Zeffirelli (la va estrenar l’any 1981); segurament en aquella època, era considerada súper espectacular, però avui en dia es excessiva i fins i tot arriba a fer el ridícul per tanta grandiloqüència; el cartró pedra es veu tant, que la il·luminació sembla que sigui a base d’espelmes, de tant fosca que es… i molt especialment pels que veiem l’opera retransmesa a les pantalles de mig mon. Les escenes de masses, semblava que es tractava mes d’una pel·lícula tipus Ben-Hur, que l’escenari on es volia representar una òpera….. de tanta gent apilada, al segon acte, arribava a ser desagradable per la vista. Molt millor en aquest aspecte la ultima producció del Liceu.
El mes important, però, va quedar intacte, ja que la música de Puccini, interpretada per l’orquestra del MET es una autentica delícia; aquesta vegada dirigida per Stefano Ranzani.
La resta d’interpretacions, dins de la normalitat a la alçada d’una producció per un teatre com el MET; destacaria per sobra d’aquesta normalitat, Massimo Cavalleti , que va interpretar el paper de “Marcello”, francament be.
Resumint: una vetllada agradable però poca cosa mes. Ara a esperar la propera retransmissió amb l’opera “Cosi Fan Tutte” de Wolfgang Amadeus Mozart , el proper 26 d’abril 2014.
Rodolfo: Vittorio Grigolo – Mimì: Kristine Opolais – Musetta: Susanna Phillips –Marcello: Massimo Cavalletti – Colline: Oren Gradus – Schaunard: Patrick Carfizzi – Benoit: Donald Maxwell – Alcindoro: Donald Maxwell
Director musical: Stefano Ranzani – Director i Escenografia: Franco Zeffirelli -Vestuari: Peter J. Hall – Ill-uminació: Gil Wechsler – Stage Director: J. Knighten Smit
_______________________________________________________________________________
– Cinemes Yelmo Icaria – Preu 21 € – ( preu pagat 14 € – Abonament 10 òperes)
_______________________________________________________________________________
Cargol de vidre de Bohemia