Arxiu d'etiquetes: Giacomo Puccini

– 010 – Òpera – TURANDOT (🐌🐌🐌🐌🐌) de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – (temp. 19/20 – espectacle 002) – 2019.10.24

TURANDOT (temp. 19/20 – espectacle nº 002)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Tot tornant del nostre viatge pel Perú i Bolívia, pràcticament sense treva, teníem una cita amb el Liceu, Giacomo Puccini i TURANDOT. Una òpera inclosa dins del nostre abonament i que havíem canviat de data per no perdre’ns aquesta nova producció del vídeo-creador català Franc Aleu.

L’última i pòstuma òpera de Puccini (1858-1924), acabada per Franco Alfano, estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1926, és també el títol amb el qual debuta com a director d’escena aquest vídeo-artista. Una òpera que Puccini no va poder enllestir i que ens deixa la incògnita de saber que hauria passat, després de la mort de Liù, si Puccini hagués tingut temps d’acabar-la.

Amb aquesta producció el Liceu ha inaugurat la temporada 2019-2020 i celebra el 20è aniversari de la reconstrucció (un vídeo abans de la representació recorda l’incendi de l’any 1994). Vint anys enrere, el 7 d’octubre del 1999, “la princesa de gel” va ser l’encarregada de reinaugurar el Liceu.

Va ser llavors i amb la mateixa òpera, ara fa 20 anys, que nosaltres ens varem abonar per tal de donar suport a la nova etapa del Liceu despres del malaurat incendi. Abans d’estar abonats però, teniem l’enorme sort de poder accedir a una llotja del trecer pis, que l’empresa on treballavem (Vitalicio Seguros), posava a la disposició dels treballadors. No recordem la data exacta de la primera vegada que varem aprofitar aquesta avantatge, però potser d’aixó ja fa gairebé 50 anys.

Ahir, abans d’entrar al Teatre observem que la façana ha estat totalment restaurada i ens permet observar, des del carrer Sant Pau, les vidrieres wagnerianes modernistes del Cercle del Liceu. Ara caldrà una actuació a l’interior on observem que cada vegada son mes les xarxes que cobreixen el sostre del Teatre.

Franc Aleu (Barcelona 1966) va ser Premi Nacional de Cultura el 2012 a la categoria d’audiovisual. Format com a fotògraf de moda va començar la seva activitat escènica amb la Fura dels Baus i Jaume Plensa.

Continua llegint

– 289 – Òpera versió concert de l’OBC – TURANDOT (concert de cloenda) (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2019.05.26 (temp. 18/19 – espectacle nº 210)

TURANDOT (temp. 18/19 – espectacle nº 210)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge va tancar temporada l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (l’OBC), abans d’iniciar la seva gira pel Japó durant el mes de juliol. Una gira amb el director Kazushi Ono i on oferiran programes que s’han vist a l’Auditori de Barcelona.

Per tancar la temporada han escollit TURANDOT, l’última òpera que va escriure Giacomo Puccini (Lucca 1858-Brussel·les 1924), en format concert. Aquesta és la mateixa òpera que a l’octubre inaugurarà la temporada del Liceu.

Amb llibret de Giuseppe Adami Renato Simoni, Puccini va treballar en aquesta òpera des del 1920, amb un estat de salut ja molt deteriorat. La seva mort el 1924 va deixar l’òpera inacabada, ja que només l’havia compost fins a l’escena de la mort de Liù.

Franco Alfano (Italia 1875-1954) vas ser l’encarregat d’acabar l’òpera oferint dos finals alternatius a partir de les notes i esbossos del mateix Puccini. Oficialment estrenada a la Scala de Milà el 25 d’abril del 1926.

TURANDOT és un drama líric en tres actes que conté un gran protagonisme vocal amb alguns dels fragments més coneguts de la història de la música: “Signore, ascolta”,  “In questa reggia”, “Figlio del cielo”, “Nessun dorma” o “Tu chei di gel sei cinta”.

Una obra molt exigent per als solistes que a més s’enfronten a una massa orquestral gran en el mateix escenari, en aquest cas una esplèndida OBC, i tres formacions corals: Madrigal, Polifònica de Puig-Reig i, en l’apartat de veus infantils, Amics de la Unió de Granollers.

Continua llegint

– Òpera – LA BOHEME (🐌🐌🐌🐌) de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – 01/07/2016

Malgrat que LA BOHEME es tracta d’una òpera que m’agrada moltíssim i que he vist desenes de vegades, aquest cop vàrem anar al Liceu sense gaires ganes. No entenem el perquè les temporades s’allargassen en el temps, aquests darrers anys i ocupen de ple el mes de Juliol, quan totes les temporades musicals ja s’han tancat a Barcelona. Aquest any en el nostre abonament 2 òperes les tenim al juliol, una és aquesta i l’altre, LA FLAUTA MÀGICA el 28 de juliol, cosa que trobem totalment incomprensible.

Si la qüestió és oferir òpera durant l’estiu per captar públic de fora de Barcelona, ho trobo perfecte, però aquestes funcions haurien de ser “fora d’abonament”. La direcció del Gran Teatre del Liceu s’hauria de replantejar aquest tema que és per mi i per molts abonats, totalment erroni.

A més a més, envaeix les dates del FESTIVAL GREC de Barcelona i això per nosaltres és un grandíssim inconvenient, perquè perdem dies per poder assistir a algunes representacions internacionals que únicament arriben a la ciutat en aquestes dates i per uns dies molt concrets.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per rematar-ho, quan arribem ens assabentem que existeix un canvi important de repartiment i que ni més ni menys la protagonista principal que assumeix el rol de Mimí, no el pot fer la soprano prevista que era Tatiana Monogarova, en teoria per malaltia i que serà substituïda per Dinara Alieva. Per sort després veurem que el resultat d’aquesta substitució és totalment satisfactori, però acostumen a sovintejar massa aquests canvis sobtats dels protagonistes, cosa que tampoc creiem és normal.

Continua llegint

– Òpera al cinema – MADAME BUTTERFLY de Puccini – en directe des del MET – Cinemes Yelmo Icaria (🐌🐌🐌🐌🐌) – 02/04/2016

La setmana passada vàrem tornar als cinemes Yelmo Icaria per veure la retransmissió en directe de l’òpera MADAME BUTTERFLY de Giacomo Puccini, un dels títols més populars d’aquest gènere.

Puccini va escriure cinc versions d’aquesta òpera. La versió original, en dos actes, va ser estrenada l’any 1904 a la Scala de Milà i llavors va obtenir molt mala acceptació per part del públic i la crítica; Puccini va retirar l’òpera i la va reescriure notablement, dividint el segon acte en dos i fent altres canvis. Puccini va fer la seva revisió final de l’òpera en una cinquena versió, estrenada el 1907, la que actualment s’interpreta més sovint en el món.

MADAME BUTTERFLY - Met 3

Madama Butterfly es va estrenar a Espanya al Teatre del Bosc de Barcelona a l’agost de 1907. Al Gran Teatre del Liceu s’ha representat 152 vegades.

Continua llegint

– Òpera al cinema – TURANDOT de Puccini (🐌🐌+ 🐚) – en directe des del MET – Cinemes Yelmo Icaria – 30/01/2016

El dissabte de la setmana passada tornem a veure una òpera; la segona en menys de 24 hores i amb un resultat molt millor, malgrat que tampoc per tirar coets. Aquesta vegada es tracta de TURANDOT de Giacomo Puccini, òpera que ja hem vist forces vegades, malgrat que la que em porta millors records va ser la que es va programar al Gran Teatre del Liceu per la temporada 1999/2000, amb una magnífica posada en escena de la nostra Núria Espert.

Aquesta producció que hem pogut veure als cinemes ha estat retransmesa en directe des del Metropolitan Òpera House de New York als cinemes de tot el món. A Barcelona té l’exclusiva els cinemes Icaria Yelmo i cap allà ens hem arribat.

Cartell Turandot MET

Dues dècades després de Madama Butterfly, Puccini tornava a l’Extrem Orient, en aquesta ocasió, a la Xina, per desenvolupar la que va ser la seva obra pòstuma, Turandot. Aquesta òpera però, va quedar inacabada a la mort de Puccini, i va ser completada per Franco Alfano; va ser estrenada a la Scala de Milà l’any 1926, dos anys després de la mort del compositor… i malgrat aquesta circumstància, va gaudir d’una gran acceptació des de llavors, amb fragments que han sobrepassat la línia del públic melòman, per arribar al gran públic: “Nessun dorma“, “In questa reggia” o “Signore, ascolta”.

Continua llegint

– Òpera al cinema – LA BOHÈME (🐌🐌🐌🐌) de Puccini – en directe des de la Royal Opera House de Londres – Cinemes Bosque – 2015/06/10

La Boheme cartellQue més podem dir ja de LA BOHÈME ?… una de les òperes que ens han fet vibrar mes al llarg de la nostra vida i de la que ja hem publicat diverses cròniques en aquests quatre anys de vida del Blog… al 2010 la de la pel.licula als cinemes de la versió de Rolando Villazón, Anna Netrebko, … la del 2012 al Gran Teatre del Liceu (la millor fins ara) protagonitzada per Fiorenza Cedolins i Ramón Vargas … i la de l’any 2014 al Metropolitan de New York amb Kristine Opolais i Vittorio Grigolo. Sense cap mena de dubte LA BOHÈME ès l’òpera de Giacomo Puccini, que ens agrada més, ja que malgrat que l’hem pogut veure en moltes versions, mai ens ha decebut, perquè des del primer compàs a l’últim, la considerem l’òpera perfecta.

Aquest passat dimecres tornem a veure una versió d’aquesta òpera, en directe a través dels cinemes i retransmesa des del Royal Opera House de Londres.

L’orquestra de la Royal Opera House, aquesta vegada va estar molt ben dirigida pel israelià Dan Ettinger, que en l’actualitat és director musical de l’Òpera de Mannheim, Director Musical i Director Principal de l’Orquestra Simfònica d’Israel i director titular de l’Orquestra Filharmònica de Tòquio.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Òpera – IL PRIGIONIERO (*) de Luigi Dallapiccola / SUOR ANGELICA (***) de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – 25/06/2014

Ultima sessió operística de la temporada, la que estava prevista inicialment; a posteriori es va afegir Porgy & Bess, considerada també òpera i que esperem veure el mateix dia de l’estrena, el pròxim 11 de Juliol, a la que farem un forat entremig un munt de propostes del Grec2014. De fet aquestes dues òperes IL PRIGIONERO (*) i SUOR ANGELICA (***) les hem avançat en el temps per tal de deixar espai al Juliol a causa del GREC.

Suor Angelica _Liceu 1-imp

Dues òperes ben diferents amb una mateixa i espectacular escenografia giratòria de Paco Azorin, que volia donar la mateixa visió de privació de la llibertat, i ho aconseguia amb escreix en ambdues representacions. A mi em va agradar molt i la situaria entre les millors de la temporada Liceista. Les posades en escena per part de Lluís Pasqual em van semblar extraordinàries, especialment la de Suor Angèlica, amb un toc de color, mes lluminositat però la mateixa sensació d’angoixa que la de la presó, amb tres monges que vigilaven des de simulats púlpits a les seves “presoneres” amb nom de Déu.

Era la primera vegada que es representava a Barcelona IL PRIGIONERO amb llibret i música de Luigi Dallapiccola; valoro molt que se’ns doni l’oportunitat de conèixer òperes que mai havíem vist, però ailàs, en aquest cas no vaig poder connectar quasi en cap moment de l’òpera en l’aspecte musical. La música dodecafònica no m’agrada pas, però he vist alguna òpera amb aquest tipus de música que m’han arribat a interessar. No es el cas.

L’acció està situada en una presó de la “Santa” Inquisició a Saragossa en la segona meitat del segle XVI; Una mare espera al seu fill que ha estat empresonat per la Inquisició. Té el pressentiment de què el seu final resta proper, ja que en somnis ha vist com el rei Felip II, responsable de la fúria inquisitorial, es convertia en la mort.

Il Prigionero - Liceu - foto de A Bofill

Un altre aspecte són les veus que em van semblar més que correctes, especialment la del presoner, Evgeny Nikitin amb una potència que arribava amb claredat al cinquè pis on en aquesta ocasió estàvem recol·locats. També especial menció de Robert Brubaker, que interpretava el doble paper de carceller i el del gran inquisidor.

Ja la segona part un canvi potser massa brutal amb la música de Giacomo Puccini. Aquesta SUOR ANGELICA, a pesar del seu argument que en l’actualitat sembla especialment ridícul…. i és que tancar-se (o ser tancada) en un convent per quedar-se embarassada sense el “sagrat” compromís matrimonial, deixar que el seu fill sigui arrancat de les seves mans, per després al cap de 7 anys recordar-se de sobte i fins i tot suicidar-se per retrobar l’amor del seu fill en el més enllà….. és del tot infumable, avui en dia.

Suor Angelica - Liceu - foto de A Bofill .jpg

Però la meravellosa música de Puccini ho compensa tot i també la extraordinària veu de la soprano que la interpretava, Maria Agresta, que debutava al Liceu i que va aconseguir aixecar de la cadira a la majoria de public, amb un “brava” unànim. La resta de cantants a un bon nivell així com la breu aparició del cor del Gran Teatre del Liceu.

Sour Angelica - Liceu - foto de A Bofill

La direcció musical de Edmon Colomer també va estar a una molt bona alçada i l’orquestra va sonar esplèndida.

Suor Angelica _Liceu 2-impSuor Angelica _Liceu 3-imp

Direcció musical: Edmon Colomer / Direcció d’escena: Lluís Pasqual / Escenografia: Paco Azorín / Vestuari: Isidre Prunés / Il.luminació: Pascal Mérat 
IL PRIGIONERO – El presoner: Evgeny Nikitin / La mare: Jeanne-Michèle Charbonnet / El carceller: Robert Brubaker / El gran inquisidor: Robert Brubaker / Sacerdots : Albert Casals i Toni Marso
SUOR ANGELICA – Sor Angelica: Maria Agresta / La Princesa, sa tia:  Dolora Zajick /  L’abadessa: Gemma Comma-Alabert / La zeladora:  Marina Rodríguez-Cusí / La mestra de les novícies:  Itxaro Mentxaca / Sor Genovieffa:  Auxiliadora Toledano – Sor Osmina: Angèlica Prats / Sor Dolcina:  Olatz Gorrotxategi / La germana infermera: Anna Tobella / Germanes Almoinerers:  Sandra Ferrández e Inés Moraleda / La novícia: Raquel Lucena / Converses:  Mariel Fontes i Eun Kiung Park
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Producció original: Opéra National de París / Nova Producció: Gran Teatre del Liceu / Teatro Real (Madrid)

________________________________________________________________________________
– Gran Teatre del Liceu – Preu de 141,75 € a 8,50 € – ( abonament i suplement per canvi de data i zona 44 € )
________________________________________________________________________________

 Cargol i monja