Arxiu d'etiquetes: Metropolitan opera house

– Òpera al cinema – TURANDOT de Puccini (🐌🐌+ 🐚) – en directe des del MET – Cinemes Yelmo Icaria – 30/01/2016

El dissabte de la setmana passada tornem a veure una òpera; la segona en menys de 24 hores i amb un resultat molt millor, malgrat que tampoc per tirar coets. Aquesta vegada es tracta de TURANDOT de Giacomo Puccini, òpera que ja hem vist forces vegades, malgrat que la que em porta millors records va ser la que es va programar al Gran Teatre del Liceu per la temporada 1999/2000, amb una magnífica posada en escena de la nostra Núria Espert.

Aquesta producció que hem pogut veure als cinemes ha estat retransmesa en directe des del Metropolitan Òpera House de New York als cinemes de tot el món. A Barcelona té l’exclusiva els cinemes Icaria Yelmo i cap allà ens hem arribat.

Cartell Turandot MET

Dues dècades després de Madama Butterfly, Puccini tornava a l’Extrem Orient, en aquesta ocasió, a la Xina, per desenvolupar la que va ser la seva obra pòstuma, Turandot. Aquesta òpera però, va quedar inacabada a la mort de Puccini, i va ser completada per Franco Alfano; va ser estrenada a la Scala de Milà l’any 1926, dos anys després de la mort del compositor… i malgrat aquesta circumstància, va gaudir d’una gran acceptació des de llavors, amb fragments que han sobrepassat la línia del públic melòman, per arribar al gran públic: “Nessun dorma“, “In questa reggia” o “Signore, ascolta”.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – CAVALLERIA RUSTICANA ( 🐌🐌 🐌 + 🐚) de Mascagni – PAGLIACCI (🐌🐌🐌🐌🐌) de Leoncavallo – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 25/04/2015

Deixa un comentari

Acudim a l’última de les retransmissions en directe des del Metropolitan de Nova York, a la que estem abonats aquesta temporada als cinemes Icaria Yelmo. Avui toca programa doble; dues òperes que s’acostumen a programar juntes i que ens agraden especialment; l’última vegada que les vàrem poder veure va ser a l’abril del 2011 al Gran Teatre del Liceu i també com sempre, vaig escriure una crònica que podeu llegir en aquest enllaç.

CAVALLERIA RUSTICANA (Cavallerositat camperola) és una òpera verista en un acte de Pietro Mascagni amb llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti iGuido Menasci basat en un conte de Giovanni Verga. S’estrenà el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma.

Ambientada a la Sicília de finals del segle XIX, té com a protagonistes Turiddu, un noi que torna del servei militar i Santuzza, una jove amb qui té un idil·li, el qual és abrandat per part d’ella i de despit per part d’ell, perquè ell ha vist que s’han trencat els seus plans de casament amb Lola, la promesa de tota la vida, que ara s’ha casat amb un altre home.

La nova versió del MET, signada per Sir David McVicar, va ser realment tètrica i no tan sols per la seva foscor (cosa que ja és habitual d’aquest teatre), sinó perquè tot l’escenari era de color negre, escenografia i fins i tot el vestuari; la solució de fer girar constantment bona part de l’espai escènic no deixava de tenir el seu interès, incloent-hi el moviment del cor que el vaig trobar molt encertat. En aquesta òpera el cor té una gran importància i en aquesta ocasió es va lluir, recolzat per una excel·lent orquestració que el MET, com sempre, ens té ben acostumats, aquesta vegada dirigida pel mestre Fabio Luisi.

Pel que fa als solistes, em va agradar moltíssim la soprano holandesa Eva-Maria Westbroek, per la seva veu però també per una molt creïble interpretació en el paper de Santuzza; en canvi el tenor argenti Marcelo Álvarez, únicament em va convèncer per la seva extraordinària veu, ja que la seva interpretació en aquesta òpera va deixar molt a desitjar….. un pèssim actor; curiosament Marcelo Álvarez que també és protagonista a la segona òpera, interpretant el paper de Canio, i aquí va estar molt convincent.

________________________

PAGLIACCI és una òpera en dos actes de Ruggero Leoncavallo, amb llibret del mateix autor. La seva estrena va ser al Teatro dal Verme de Milà al 1892, i en el Gran Teatre del Liceu al 1895.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – ELS MESTRES CANTAIRES DE NUREMBERG (***) de Wagner (4/9) – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 13/12/2014

Deixa un comentari

Per nosaltres va ser tot un repte el fet de veure per primera vegada la representació sencera de l’Òpera ELS MESTRES CANTAIRES DE NUREMBERG, i no pas perquè sigui una òpera de Richard Wagner; potser si fa un temps ens hauria tirat enrere aquest compositor, però ara a mesura que anem entrant cada cop més en el món de l’òpera, el sabem valorem i fins i tot ens agrada força. El repte, al que faig menció a l’inici, no és més que el haver aguantat com uns “Jabatos” les SIS HORES (inclosos 2 descansos de mitja hora), que va durar la retransmissió en directe el passat divendres, des del Metropolitan Opera House de NY.

2014/12/img_0271.jpg

….. i el repte ho vam aconseguir i fins i tot vam gaudir força de la mateixa, encara que al final del primer acte de 105 minuts, estava una mica desanimat i fins i tot vaig preguntar als meus amics que estaven a la Sala, si en els dos actes restants passaria alguna cosa, el que fos, per donar-li una mica d’acció a l’argument. Entrar a la Sala a les 6 de la tarda i sortir força satisfet, passades les 12 de la nit, ha estat per nosaltres un “orgullo y satisfacción”, haver-ho resistit, però sobretot per haver gaudit intensament una òpera, de la qual a l’inici teníem seriosos dubtes.

Els mestres cantaires de Nuremberg (en alemany Die Meistersinger von Nürnberg) és una de les òperes més populars del repertori de Wagner, i també una de les més llargues; va ser estrenada al Teatre Nacional de Munic, el 21 de juny de 1868, i al Liceu l’any 1904. És l’única òpera de maduresa del compositor que està basada en una història absolutament original, escrita pel mateix Wagner.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – MACBETH (****) de Verdi (1/9) – en directe des del MET de NY – Cinemes Yelmo Icaria – 11/10/2014

2 respostes

El passat dissabte, vàrem assistir a la primera de les representacions de la nova temporada, retransmeses en directe als cinemes de mig mon, des del Metropolitan Opera House de New York. Ja fa uns anys que ens vàrem viciar i ens agrada continuar assistint als cinemes Icaria Yelmo, on ens retrobem amb una bona colla d’amics amb la mateixa afició, i comentar la jugada.

Per començar aquesta nova temporada, MACBETH de Giuseppe Verdi; aquesta òpera està basada en el text de Shakespeare, i amb els arranjaments del llibret de Francesco Maria Piave; va ser estrenada al Teatro della Pergola de Florència, l’any 1847.

Reconec la dificultat de la posada en escena d’aquesta òpera, atesos els nombrosos canvis d’escena i les complexes ambientacions que van des d’interiors a escenes al bosc, però em va decebre i molt, la solució emprada pel prestigiós Adrian Noble i encara mes la tètrica il·luminació de Jean Kalman, que potser vista en directe al Teatre podria resultar més o menys acceptable, però no vàlida per ser retransmesa en directe a mig mon.

Una altra cosa va ser la qualitat de l’orquestra, que a hores d’ara està fora de qualsevol dubte, que va aconseguir sota la direcció del director italià Fabio Luisi, una versió d’aquesta òpera realment extraordinària; el més important d’aquesta vetllada, va ser sense cap mena de dubte, les grans veus que en aquesta ocasió vàrem poder escoltar i gaudir, començant per la gran soprano russo-austríaca ANNA NETREBKO, que en bona part és la “culpable” de la meva excel·lent valoració de 4 estrelles. Tan sols per tal d’escoltar i veure la interpretació d’aquesta soprano, va merèixer el desplaçament fins als Icaria.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – LA BOHÈME (*** 1/2) de Giacomo Puccini – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 05/04/2014

2 respostes

Dissabte passat tornem a viatjar virtualment a Nova York i tan sols amb una caminada d’una horeta de Vallcarca a Verdaguer i un cop de Metro, ja estem davant dels cinemes Icaria Yelmo, per tal de veure en directe un altre producció del Metropolitan Opera House. Aquesta vegada una de les mes conegudes òperes de Giacomo Puccini, LA BOHÈME.

Kristine Opolais

Per començar anuncien abans de aixecar-se el teló que la soprano prevista per fer el paper protagonista de Mimi, Anita Hartig, no podrà actuar. Per substituir-la, 6 o 7 hores abans se li va comunicar a la soprano Kristine Opolais, que li queia el “marró” de substituir la Mimí prevista. Feia almenys 5 anys que no interpretava aquest paper, i no recordava ni tan sols tota la lletra del que tenia que cantar; però es va arriscar, i desprès de cantar la nit anterior la Cio-Cio-San de Madame Butterfly, va fer l’enorme esforç d’assajar a “la carrera” per poder fer la substitució amb dignitat. Ho va aconseguir de totes, totes…. per treure’s el barret !!!

Continua llegint →

– Òpera al cinema – RIGOLETTO (*****) de Verdi – en directe des del Metropolitan Opera House de Nova York – Cinemes Icaria Yelmo 16/02/2013

2 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

Aquest dissabte passat varem tornar virtualment a Nova York, al potser mes important Teatre d’Òpera al mon en l’actualitat, és a dir al Metropolitan Òpera House, i des dels cinemes Icaria Yelmo de Barcelona assistir en directe a la matiné de RIGOLETTO potser l’òpera mes coneguda de Giuseppe Verdi. Has estat retransmesa en directe i en Alta Definició a 1.900 cinemes de 64 països.

RIGOLETTO, és una de les obres mestres del compositor italià Giuseppe Verdi; el llibret és de Francesco Maria Piave, basat en l’obra teatral Le roi s’amuse de Victor Hugo. L’argument ens explica la història del bufó de la cort del Ducat de Màntua (nord d’Itàlia), on la seva filla Gilda s’enamora perdudament del faldiller noble, en una relació rebutjada pel seu pare i que desencadena un tràgic final en una societat on tot val.

Va ser estrenada l’ 11 de març de 1851 en el teatre La Fenice de Venècia. És la segona òpera més representada al Liceu amb 359 representacions.

Com veieu per les 5 estrelles de la meva valoració em va agradar moltíssim, tant des del punt de vista Teatral com des del punt de vista musical i vocal. Sé que no existeix la perfecció absoluta i no pretenc buscar-la en lloc, però sota el meu punt de vista aquesta producció, s’aproxima molt a aquesta perfecció.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – AÏDA (****) de VERDI – en directe des del MET de New York – Cinemes Icaria Yelmo 15/12/2012

Deixa un comentari

per MIQUEL GASCÓN …

Tres setmanes seguides de Metropolitan, esgoten…. i és que tants “vols virtuals” a New York no els aguanta qualsevol persona. Aquesta vegada no anàvem massa engrescats, ja que AÏDA l’hem vista i escoltada massa vegades, sobretot en la versió de Mestres Cabanes al Liceu. Però volíem comparar amb una versió del MET, i no ens varem saber estar.

Aïda

Aquesta producció, torna a ser massa realista pel meu gust, massa clàssica… vol reflectir fil per randa l’època dels faraons egipcis i sembla que tingui una posada en escena tipus “Los 10 mandamientos” o “Ben Hur” un pel carregant pels temps actuals; es tracta d’una producció estrenada l’any 1988, deguda a Sonja Frissell. De totes maneres tinc que reconeixer que és espectacular i el cartró pedra molt mes realista que la versió liceista. No s’estan de recursos i participen centenars de persones que actuen a escena, e inclús apareixen cavalls en viu.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – UN BALLO IN MASCHERA (***) de VERDI – en directe des del MET de New York – Cinemes Icaria Yelmo 08/12/2012

2 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

En menys de 24 hores “san tornemi”… una altra òpera, aquesta vegada a Nova York; tornem als cinemes Icaria Yelmo de Barcelona, ja que té l’exclusiva de retransmetre en directe totes les òperes de la temporada del Metropolitan Opera House..

Un ballo in maschera 4

Es tracta d’una de les millors òperes de Giuseppe Verdi, UN BALLO IN MASCHERA.

Un ballo in maschera (Un ball de màscares) és una òpera en tres actes. El seu llibret està inspirat en els esdeveniments que van envoltar l’assassinat del rei Gustau III de Suècia en un ball de disfresses l’any 1792. L’estrena va tenir lloc al Teatro Apollo de Roma, el 17 de febrer de 1859.

Un ballo in maschera va ser una de les òperes més problemàtiques de Verdi i és que sovint va xocar amb la censura, però mai tant com amb els censors de Nàpols, on estava prevista l’estrena de l’òpera; els censors es va negar a permetre que un conte de regicidi es representes a Nàpols. El compositor va canviar la configuració d’Estocolm a Boston i el paper de tenor d’un rei suec a un governador colonial i la va estrenar a Roma. La nova producció Met restaura la configuració a Suècia.

Un Ballo in maschera 1

Aquesta retransmissió ha arribat aproximadament a un quart de milió d’amants de l’òpera de tot el món, a traves de les 1.900 sales de cinema en 64 països que la van retransmetre en directe.

Continua llegint →