– Teatre – CONSEJOS DE UN DISCÍPULO DE JOYCE A UN FANÁTICO DE MORRISON (****) – TANTArantana Teatre – 21/03/2014

A vegades un tema que en principi no t’atrau gens, com el de la violència per la violència, t’acaba atrapant per la seva història i pel sol fet d’intentar comprendre a l’esser humà en totes les seves facetes, incloent-hi les més fosques i terribles. Es el cas d’aquesta producció que ara mateix s’està representant al Tantarantana Teatre, “Consejos de un discipulo de Morrison a un fanático de Joyce“.

Enguany és desè aniversari de la mort de l’escriptor xilè Roberto Bolaño, i el director de teatre Fèlix Pons ha volgut adaptar per l’escena aquesta obra escrita a quatre mans, les del mateix Roberto Bolaño i les del barceloní Antoni Garcia Porta, que en realitat és el primer que la va començar. De fet va ser la primera obra literària dels dos escriptors i va ser escrita a intervals que van des de l’any 1.979 fins al 1.984, any en la que va ser publicada i va obtenir el premi “Ámbito Literario de Narrativa 1984”.

CONSEJOS narra les desventures d’Ángel Ros (català, 29 anys) i d’Ana Ríos Ricardi (sud-americana, 22 anys) durant un sanguinari estiu en la Barcelona de principis dels anys 80. Àngel, el narrador, és un escriptor fracassat, cineasta aficionat i baixista ocasional en una orquestra tropical, que coneix a Ana en un dels seus concerts. S’enamoren.A partir de llavors, la sud-americana arrossegarà a l’Àngel a una veloç i irrefrenable carrera delictiva, sanguinolenta, que es desenvoluparà a Barcelona i que acabarà amb la fugida de l’Àngel a París.

Com uns moderns Bonny&Clyde passats d’amfetamines, els dos protagonistes emprenen la seva escalada d’amor i crim. Una espiral violenta que comença amb l’assassinat de la vella per a la que treballa l’Ana i segueix durant tot l’estiu amb robatoris a botigues, empreses, pisos i assalts a bancs, amb les seves respectives morts.

Mentrestant s’oculten en pisos francs per evitar a la policia, Àngel Ros, el narrador de la història, admirador i expert en l’obra literària de James Joyce expressa i reflexiona sobre la seva obra literària inconclusa Cant de Dédalus anunciant fi. Els fragments d’aquest text, protagonista del qual, Dédalus, està inspirat en la vida de l’Àngel, s’intercalen, utilitzant tècniques narratives pròpies del cinema, amb episodis de violència, diàlegs entre els protagonistes, trucades telefòniques a la mare de l’Ana i als amics de tots dos, i els flashback d’escenes de la vida de parella, previs a l’espiral criminal d’aquell estiu. També s’ intercalen les cartes que l’Àngel escriu a la seva mare des de la seva recent clandestinitat i que crema una vegada escrites.

 

Els dos escriptors són de la meva generació i de fet jo sóc un parell d’anys amb mes “experiència” que ells. El tema que toca no és que sigui molt proper a mi, sobretot en el tema de posar-se fins al cul d’amfetamines i encara molt menys en el de assassinar quasi com a plaer; però si que el que traspua darrere de tot això per l’època que em sona molt familiar, perquè vaig estudiar 5 anys a la meva joventut en un ambient força bohemi, a l’escola d’arts aplicades i curiosament ja d’adults varem viure més de 20 anys a l’edifici “blau” de la plaça Lesseps… plaça on passa tota l’acció de la novel·la. Però també les notícies de l’atracament del banc Central de Plaça Catalunya i la lluita postfranquista que tant l’Imma com jo vàrem viure en pròpia carn i d’una manera força activa en la anomenada transició “democràtica”.

A banda de l’argument principal que és sense cap mena de dubte, la violència, també es pot veure una mescla de gèneres com la novel·la policíaca, el diari d’un escriptor, les cartes, el guió cinematogràfic, la cultura pop-rock (Jim Morrison), l’alta cultura (James Joyce) en una posada en escena transgressora que utilitza a més del text, la música de l’època i les projeccions cinematogràfiques.

El dos actors, NAO ALBERT i CLAUDIA BENITO, lluiten amb totes les seves armes i aconsegueixen fer-nos creïble aquest argument tant complexe, tant feridor i desagradable a la vista dels espectadors a dia d’avui. El triangle AMOR-PODER-VIOLÈNCIA sempre estan sobre l’escena però també saben extreure pinzellades d’humor, barrejades amb una barreja de sexe, drogues, creació, al·lucinacions, fantasia i violència que els converteix en una mena de Bonnie i Clyde casolans.

L’escenografia senzilla, com a centre de tot plegat un llit desfet i per tot arreu objectes deixats sense cap ordre… el llit com a pedra angular de la seva relació, allà s’estimen, es traeixen, discuteixen, desconfien, es droguen, s’emborratxen, riuen, ballen, follen i sobretot creen el seu propi guió de la seva road movie.

La màxima nota de 5 estrelles pel seu director i adaptador FÈLIX PONS i felicitacions merescudes pel nostre estimat NAO ALBERT al que hem anat seguint des de l’inici de la seva carrera que va començar quant tenia tan sols 12 anys; cada cop està més madur en les seves interpretacions i per fi ha deixat una mica de banda els seus excessos interpretatius d’adolescent.

Una gran sorpresa amb la també magnifica interpretació de CLAUDIA BENITO, que creiem mai encara havíem vist a l’escenari.

Totalment recomanable pels molt teatraires, i ja no pas pel seu argument, sinó per la manera de plasmar-ho a l’escenari i per les extraordinàries interpretacions. Una ùnica pega…. no entenc pas perquè no s’ha traduït al català tot i ser una producció catalana… una ocasió desaprofitada per fer costat a la nostra llengua.

Una producció de Fèlix Pons i Arsenic Arts Studio

Direcció i Dramaturgia: Fèlix Pons

Autoria: Roberto Bolaño Ávalos i Antoni García Porta

Intèrprets: Nao Albet i Claudia Benito

_____________________________________________________________

– Teatre TANTArantana – Preu de 11 a 12,75 € a traves de la seva web –  ( Invitació)

_____________________________________________________________________________