Arxiu d'etiquetes: NAO ALBERT

– Teatre MAMMÓN (🐌🐌🐌 + 🐚) Cicle Tots els diners (1/3) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 11/04/2015

Aquesta vegada ens animem a veure quines sorpreses i esbojarraments ens tenen preparats en Nao Albert i en Marcel Borràs, en aquesta nova proposta… i és que estic gairebé segur que encara no ens hem perdut cap d’elles, quan treballen com a autors teatrals. A l’Espai Lliure veiem la primera obra del cicle “tots els diners” que ens vol parlar d’on són els límits d’allò que estem disposats a fer per diners…. de l’avarícia i les seves conseqüències.

Tres obres de diferents autors sota el mateix pretext dels “calerons”. MAMMÓN és la primera d’elles i s’inicia molt seriosament, tocant un tema que als voltaires ens posa els pèls de punta; el tema és el de la guerra de Síria, i a nosaltres ens afecta moltíssim perquè la vàrem recórrer de punta a punta durant l’estiu del 2007, pocs anys abans que s’inicies aquesta barbàrie…. i els que sou viatgers, sabeu que fem una mica nostre els llocs on has viscut una part de la teva vida, per petita que sigui…. i acabem estimant aquells llocs que has trepitjat.

mammon_felipe.mena_A la representació, ens expliquen amb imatges el viatge arqueològic a Irak, tocant a la frontera Síria, que va fer Marcel Borràs, quan ja havia esclatat tot; és aquí quant s‘assabenta de la història d’un personatge mitològic fenici, MAMMÓN, que va viure per aquelles terres prop de l’antiga Khalpe (l’actual Alep) i que per culpa seva i sense voler, va mostrar als seus habitants, el valor material de l’or que aquells desconeixen fins aleshores. Les conseqüències van ser tràgiques perquè al cap de poc temps, l’avarícia, les baralles i les rancúnies entre ells van acabar destruint-los; de fet MAMMÓN es va penedir molt al principi i els va avisar de què tot tenia un límit. Curiosament aquest personatge segons des de la cultura que es parla d’ell, se’l considera dolent o bo… pels cristians és ni més ni menys que el dimoni de l’avarícia i pels fenicis el Déu de la bonança.

L’acció passa de la pantalla a l’espai escènic ja amb tots els actors presents i aquests situats a la ciutat de Las Vegas, on s’han traslladat per tal d’intentar multiplicar amb el joc, uns calerons que han aconseguit de subvencions públiques per tal de representar com cal, MAMMÓN als escenaris de casa nostra.

Continua llegint

– Teatre – CONSEJOS DE UN DISCÍPULO DE JOYCE A UN FANÁTICO DE MORRISON (****) – TANTArantana Teatre – 21/03/2014

A vegades un tema que en principi no t’atrau gens, com el de la violència per la violència, t’acaba atrapant per la seva història i pel sol fet d’intentar comprendre a l’esser humà en totes les seves facetes, incloent-hi les més fosques i terribles. Es el cas d’aquesta producció que ara mateix s’està representant al Tantarantana Teatre, “Consejos de un discipulo de Morrison a un fanático de Joyce“.

Consejos - tantarantana

Enguany és desè aniversari de la mort de l’escriptor xilè Roberto Bolaño, i el director de teatre Fèlix Pons ha volgut adaptar per l’escena aquesta obra escrita a quatre mans, les del mateix Roberto Bolaño i les del barceloní Antoni Garcia Porta, que en realitat és el primer que la va començar. De fet va ser la primera obra literària dels dos escriptors i va ser escrita a intervals que van des de l’any 1.979 fins al 1.984, any en la que va ser publicada i va obtenir el premi “Ámbito Literario de Narrativa 1984”.

CONSEJOS narra les desventures d’Ángel Ros (català, 29 anys) i d’Ana Ríos Ricardi (sud-americana, 22 anys) durant un sanguinari estiu en la Barcelona de principis dels anys 80. Àngel, el narrador, és un escriptor fracassat, cineasta aficionat i baixista ocasional en una orquestra tropical, que coneix a Ana en un dels seus concerts. S’enamoren.A partir de llavors, la sud-americana arrossegarà a l’Àngel a una veloç i irrefrenable carrera delictiva, sanguinolenta, que es desenvoluparà a Barcelona i que acabarà amb la fugida de l’Àngel a París.
Com uns moderns Bonny&Clyde passats d’amfetamines, els dos protagonistes emprenen la seva escalada d’amor i crim. Una espiral violenta que comença amb l’assassinat de la vella per a la que treballa l’Ana i segueix durant tot l’estiu amb robatoris a botigues, empreses, pisos i assalts a bancs, amb les seves respectives morts.
Mentrestant s’oculten en pisos francs per evitar a la policia, Àngel Ros, el narrador de la història, admirador i expert en l’obra literària de James Joyce expressa i reflexiona sobre la seva obra literària inconclusa Cant de Dédalus anunciant fi. Els fragments d’aquest text, protagonista del qual, Dédalus, està inspirat en la vida de l’Àngel, s’intercalen, utilitzant tècniques narratives pròpies del cinema, amb episodis de violència, diàlegs entre els protagonistes, trucades telefòniques a la mare de l’Ana i als amics de tots dos, i els flashback d’escenes de la vida de parella, previs a l’espiral criminal d’aquell estiu. També s’ intercalen les cartes que l’Àngel escriu a la seva mare des de la seva recent clandestinitat i que crema una vegada escrites.

 

Continua llegint