– Teatre Musical – GERMANS DE SANG (****1/2) – Teatre del Raval – 31/01/2014

Ja coneixeu la nostra dèria pels Musicals, i aquest “Germans de Sang” es un dels clàssics del que guardem un immillorable record.  La primera vegada que el varem veure, va ser l’any 1994 al Teatre Condal de Barcelona. Els seus intèrprets varen ser llavors,  Àngels Gonyalons, Gemma Brió, Joan Cosas, Roger Pera i Sergi Zamora.

Al novembre del 2010 varem veure la versió original BLOOD BROTHERS, al West End londinenc i concretament al  Phoenix Theatre…. i ens va tornar a emocionar.

Ara ha tornat a Barcelona al teatre del Raval, en petit format, sense gaires galindaines; l’intenció era que dos dels intèrprets que van protagonitzar-lo a l’any 1994, Roger Pera i Sergi Zamora,  fossin els protagonistes en aquesta nova producció, i així va ser des de el dia de l’estrena fins fa pocs dies.

Malauradament, Roger Pera, desprès de no acudir a una de les representacions sense avisar i amb el Teatre ple, es va tindre que suspendre la funció. Al dia següent continuava desaparegut i els responsables de la producció van tenir que emetre un comunicat que deia el següent: “La companyia Germans de Sang i el Teatre del Raval lamenten comunicar que l’actor Roger Pera deixarà d’interpretar el paper de Micky Johnstone al musical Germans de sang, degut a una malaltia depressiva que l’impedeix, de moment, desenvolupar la seva tasca d’actor”.

Amb aquesta mala sensació de boca, el passat dissabte ens dirigim al Teatre del Raval, una mica desil·lusionats per aquest fet; però el resultat va ser molt millor del que esperàvem. Al entrar a la sala ens regalen a cada un de nosaltres un paquet de kleenex i ens desitgen que “gaudim” de la representació. Bon inici amb conya marinera inclosa…

La senyora Johnstone està plena de deutes i no pot mantenir als seus set fills després que el seu marit l’hagi abandonat i alhora s’assabenta que torna a estar embarassada , i aquest cop de bessons . La senyora Lyons, la dona per la que treballa, està desesperada per tenir fills i li proposa que li doni un dels dos nens que ha de tenir. Així ho fan i arriben a l’acord de no dir-ho mai a ningú.

Mrs Johnstone continua treballant per a la senyora Lyons , però aquesta sent que la senyora Johnstone està prestant massa atenció al nen al qual ha renunciat, de manera que la fa fora de casa a canvi d’un bon feix de diners.

Set anys més tard , Mickey , el bessó que la senyora Johnstone es va quedar , coneix a Edward , l’altre bessó ,sense saber realment qui és, i després de saber que comparteixen el mateix aniversari , els dos nens fan un pacte per esdevenir germans de sang . Quan la Sra. Lyons se  n’assabenta  marxa de la ciutat. Però el destí fa que també la Sra. Johnston se’n vagi.

Al llarg dels anys, els dos bessons s’aniran trobant i conservant una bona amistat…, fins que un dia esclata la tragèdia. La crisi, les drogues, les diferències socials i fins i tot la gelosia fara que tot tingui un final no desitjat

Aquesta producció està realitzada amb l’únic acompanyament musical d’un piano en directe….  i com a decorats tan sols 4 tanques metàl·liques que els propis actors mouen per indicar que canvien de lloc o que el temps ha transcorregut. I tan sols amb això, i quasi a capella, aconsegueixen un resultat excel·lent que et fa oblidar ben aviat la falta de mes recursos musicals i escènics.

L’actuació de tots es molt i molt bona, però cal destacar l’esforç de Benjamí Conesa, que ha entomat com si res el canvi de protagonista i sembla que ho hagi fet tota la vida. L’ultima vegada que varem veure l’espectacle a Londres em va agradar molt, però els cantants/actors d’aquesta producció superen en qualitat aquella versió.

La veu del narrador, Xavier Ribera-Vall, des de bon començament em va impactar moltíssim… una veu de baix impressionant.  Però el que mes em va agradar del espectacle és la actitud de tots els actors que encomanen el seu entusiasme durant les casi 3 hores que dura l’espectacle.

No us la perdeu…. es tracta d’un espectacle musical, amb una qualitat que difícilment es pot veure a Barcelona… i a mes a mes integrament en català; d’altres musicals que ens arriben a casa nostre de gira, normalment son en castellà, per estabilitzar-lo per tot l’estat.  Crec que paga la pena recolzar a aquesta companyia, per aquest fet i per la seva innegable qualitat.

M’ha faltat un no res, per valorar-la en les 5 estrelles que es la màxima puntuació de Voltar i Voltar.

Per cert…. els kleenex es fan servir per forces espectadores.

Director: Ricard Reguant – Director musical: Dani Campos