– Teatre Musical – GERMANS DE SANG (****1/2) – Teatre del Raval – 31/01/2014

Ja coneixeu la nostra dèria pels Musicals, i aquest “Germans de Sang” es un dels clàssics del que guardem un immillorable record.  La primera vegada que el varem veure, va ser l’any 1994 al Teatre Condal de Barcelona. Els seus intèrprets varen ser llavors,  Àngels Gonyalons, Gemma Brió, Joan Cosas, Roger Pera i Sergi Zamora.

Al novembre del 2010 varem veure la versió original BLOOD BROTHERS, al West End londinenc i concretament al  Phoenix Theatre…. i ens va tornar a emocionar.

Germans de sang - programaAra ha tornat a Barcelona al teatre del Raval, en petit format, sense gaires galindaines; l’intenció era que dos dels intèrprets que van protagonitzar-lo a l’any 1994, Roger Pera i Sergi Zamora,  fossin els protagonistes en aquesta nova producció, i així va ser des de el dia de l’estrena fins fa pocs dies.

Malauradament, Roger Pera, desprès de no acudir a una de les representacions sense avisar i amb el Teatre ple, es va tindre que suspendre la funció. Al dia següent continuava desaparegut i els responsables de la producció van tenir que emetre un comunicat que deia el següent: “La companyia Germans de Sang i el Teatre del Raval lamenten comunicar que l’actor Roger Pera deixarà d’interpretar el paper de Micky Johnstone al musical Germans de sang, degut a una malaltia depressiva que l’impedeix, de moment, desenvolupar la seva tasca d’actor”.

Amb aquesta mala sensació de boca, el passat dissabte ens dirigim al Teatre del Raval, una mica desil·lusionats per aquest fet; però el resultat va ser molt millor del que esperàvem. Al entrar a la sala ens regalen a cada un de nosaltres un paquet de kleenex i ens desitgen que “gaudim” de la representació. Bon inici amb conya marinera inclosa…

La senyora Johnstone està plena de deutes i no pot mantenir als seus set fills després que el seu marit l’hagi abandonat i alhora s’assabenta que torna a estar embarassada , i aquest cop de bessons . La senyora Lyons, la dona per la que treballa, està desesperada per tenir fills i li proposa que li doni un dels dos nens que ha de tenir. Així ho fan i arriben a l’acord de no dir-ho mai a ningú.
Mrs Johnstone continua treballant per a la senyora Lyons , però aquesta sent que la senyora Johnstone està prestant massa atenció al nen al qual ha renunciat, de manera que la fa fora de casa a canvi d’un bon feix de diners.
Set anys més tard , Mickey , el bessó que la senyora Johnstone es va quedar , coneix a Edward , l’altre bessó ,sense saber realment qui és, i després de saber que comparteixen el mateix aniversari , els dos nens fan un pacte per esdevenir germans de sang . Quan la Sra. Lyons se  n’assabenta  marxa de la ciutat. Però el destí fa que també la Sra. Johnston se’n vagi.
Al llarg dels anys, els dos bessons s’aniran trobant i conservant una bona amistat…, fins que un dia esclata la tragèdia. La crisi, les drogues, les diferències socials i fins i tot la gelosia fara que tot tingui un final no desitjat

Germans de sang

Aquesta producció està realitzada amb l’únic acompanyament musical d’un piano en directe….  i com a decorats tan sols 4 tanques metàl·liques que els propis actors mouen per indicar que canvien de lloc o que el temps ha transcorregut. I tan sols amb això, i quasi a capella, aconsegueixen un resultat excel·lent que et fa oblidar ben aviat la falta de mes recursos musicals i escènics.

L’actuació de tots es molt i molt bona, però cal destacar l’esforç de Benjamí Conesa, que ha entomat com si res el canvi de protagonista i sembla que ho hagi fet tota la vida. L’ultima vegada que varem veure l’espectacle a Londres em va agradar molt, però els cantants/actors d’aquesta producció superen en qualitat aquella versió.

La veu del narrador, Xavier Ribera-Vall, des de bon començament em va impactar moltíssim… una veu de baix impressionant.  Però el que mes em va agradar del espectacle és la actitud de tots els actors que encomanen el seu entusiasme durant les casi 3 hores que dura l’espectacle.

Germas de Sang 2

No us la perdeu…. es tracta d’un espectacle musical, amb una qualitat que difícilment es pot veure a Barcelona… i a mes a mes integrament en català; d’altres musicals que ens arriben a casa nostre de gira, normalment son en castellà, per estabilitzar-lo per tot l’estat.  Crec que paga la pena recolzar a aquesta companyia, per aquest fet i per la seva innegable qualitat.

M’ha faltat un no res, per valorar-la en les 5 estrelles que es la màxima puntuació de Voltar i Voltar.

Per cert…. els kleenex es fan servir per forces espectadores.

Director: Ricard Reguant – Director musical: Dani Campos
Mickey Johnstone: Benjamí Conesa  – Edward Lyons: Sergi Zamora – Sra. Johnstone: Virgínia Martínez – Narrador: Xavier Ribera-Vall  – Sammy Johnstone: Eduard Doncos – Linda: Lucía Torres  – Sra. Lyons: Isa Mateu  – Sr. Lyons: Albert Estengre – Miss Jones: Ariadna Suñé
Pianista: Dani Campos – Segon pianista: Marc Garcia
 Il.luminació: Pol Turrents – Tècnic il.luminació: Natàlia Ramos – Disseny de so: Ernest Peral – Cap tècnic: Dani Alonso – Coreografia: Marisa Gerardi – Vestuari: Aitziber Sanz – Escenografia: Cata Munar – Fotografia: Pol Turrents i SPS Art Studi – Disseny gràfic: Pol Turrents – Comunicació: Xtrategium – Web i Xarxes Socials: Ramon Hernàndez, Shortcut TV – Ajudant de producció: Jordina Blanch
Producció: Germans de Sang – Coproducció: Teatre del Raval

Germans de Sang-imp

_____________________________________________________________

– Teatre del Raval– Preu de 22  € –  (preu pagat: 12 € – TresC)
_____________________________________________________________________________
Cargols Germans de sang

Cargols Germans de sang

6 pensaments sobre “– Teatre Musical – GERMANS DE SANG (****1/2) – Teatre del Raval – 31/01/2014

    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Albert… totalment d’acord amb tu. El Musical, es entranyable, encara que la seva musica a vegades es força repetitiva per tal de que la seva melodia principal arreli entre el públic que la veu. Aquesta producció sota el meu punt de vista es molt digna, dins dels minsos pressupostos en la que s’ha fet.

      M'agrada

      Respon
  1. Neus

    Germans de Sang va ser el primer musical que varem veure (1994) ,en aquella ocasió amb un Roger Pera, Gemma Brió i Àngels Gonyalons molt joves,per tant tenia moltes ganes de tornar de tornar a veure aquest musical; a més a més sortint en Roger Pera.
    Malauradamen en Roger no l’ha pogut fer,però quina sorpresa més agradable el poder veure al seu substitud Benjamí Conesa que ha estat tot un descobriment !!!!!!!!!!!!!!!!
    I també haig de destacar la magnífica interpretació i veu de l’actriu i cantant del grup “La Porta dels Somnis”, Vigínia Martínez,que va ser brutal!!!!!!
    Un musical imprescindible i d’alt nivel.
    Possiblement en un teatre més gran hagués lluit molt més,però degut a la crisis que està patint el món de la cultura,hem d’agrair que teatres com el del Raval apostin per aquests projectes

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Segurament en un TNC aquest musical seria tot un espectacle, com continua sent-lo any rere any al West End de Londres. De totes maneres, en el Teatre Raval, precisament per la seva petitesa, te quelcom que el fa mes proper i tan sols amb la musica d’un piano i quasi sense mitjans, assoleix resultats semblants…. i sense parafarnàlies.

      Jo firmaria ara mateix per poder veure altres musicals desconeguts amb aquest petit format perquè l’important és la musica,, les cançons i unes interpretacions ben properes.

      M'agrada

      Respon
  2. Daniel

    Hola, acabo de tornar del Raval de veure els ‘Germans de sang’ i felicito els voltaires per la recomanació, perquè si no hagués estat per vosaltres no hi hauria anat. I m’ha agradat molt.
    No m’entusiasmen els musicals ni l’òpera, la veritat. Solen tenir arguments esquemàtics, diàlegs bàsics… perquè prioritzen la música, esclar; i si no tens gaire instrucció musical… -com jo-, doncs malament… I si encara és un espectable pretensiós i carregat d’escenografia… zzzzzzzzzzzzzz
    Però aquest ‘Germans de sang’ està molt bé. És honest, sentit, despullat, amb poca escenografia (quatre tanques de fil-de-ferro i dos bidons buits), només amb un piano. Canten molt bé, ballen una mica, no actuen malament i, sobretot, ho fan tot, amb moltes ganes, amb simpatia i a pocs metres. I això s’encomana.
    Millor la primera part, sobretot el fragment dels nens (i el monòleg de presentació del Micky) o el del flirteig dels joves. Millor en la comèdia que en el drama, també. Molt bé els actors principals, els germans i la mare, però la resta no desmereix i crec que musicalmente tenen tots prou qualitat. I sí, fas servir els cleenex al final, en el cor repetit.
    Moltes gràcies, voltaires.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Aquest “rebuig” als espectacles musicals per part de molts teatraires de pro, es mes normal del que et sembla. També passa el mateix entre molta gent enamorada de l’òpera, que tenen un sentiment de rebuig cap els musicals de nova creació o fins i tot amb la sarsuela (gènere molt similar a l’òpera).

      Per sort nostre, a nosaltres ens agraden les dues coses; la combinació de Teatre i de Musica, crec que poden arribar a crear l’espectacle “total”. Efectivament, els arguments de les òperes, vist des de la contemporaneïtat, es fins i tot ridícul., perquè son obres realitzades amb els gustos de l’època en la que varen ser escrites; una òpera en la que no acaben tots morts…. sembla que no sigui una òpera com “deu mana”…… i un musicals sense “garlandes” espectaculars, ballet i espectacle grandiloqüent…. sembla que no son bons musicals.

      Però tant l’òpera com la sarsuela i els Musicals han aportat al mon de les Arts escèniques moments irrepetibles i que no et canses de veure una i mil vegades, a diferencia d’una obra teatral o una pel•lícula, que un cop vista, rarament la tornes a visualitzar de nou. West Side Story pot ser un bon exemple de transformació d’un Romeo i Julieta de Shakespeare, en un molt bon musical.

      La instrucció musical, crec jo, s’agafa a mida que es van veient espectacles d’aquets tipus. Crec que passa quelcom similar amb el Teatre…. jo conec gent que mai ha trepitjat un teatre i diuen que no entenen….. però si per voluntat pròpia, trenques la barrera que tu mateix t’has posat davant dels teus ulls… i assisteixes un cop rere un altre, comença a agradar-te i pot arribar a ser una mena de malaltia, que pot provocar fins i tot dependència, com en el nostre cas.

      Avui sense anar mes lluny, anem a veure l’òpera TOSCA de Giacomo Puccini, al Liceu…..demà l’òpera WERTHER de Jules Massenet, al cinema en directe des de Nova York, i el diumenge un concert de MOZART al Auditori amb l’OBC…. i a la tarda a veure la representació de Teatre d’Ocells i Llops al TNC, tot i sabent que NO ens agradarà gens. Si, realment estem malalts… però ens agrada aquesta malaltia..

      Germans de Sang, te un argument que pot arribar a ser carrincló, però amb una musica repetitiva que de ben segur enganxa i que l’espectador se la fas seva a la poca estona. Aquesta versió del Teatre del Raval, esta despullada de tota mena de “garlandaines” per motius econòmics, però guarda la essència del original … però sobretot desprèn bona sintonia des de primer moment amb els actors, per l’il.lusió que posen tots ells a la seva feina.

      La veritat que es resultat aconseguit…. es magnífic.

      M’alegro molt de que hagis gaudit del espectacle i mes ara sabent que no ets massa seguidor d’aquets gènere.

      Una abraçada i gràcies de nou per dir la teva en aquest racó “Voltaire”.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.