Per MIQUEL GASCÓN …
El dia següent d’anar al “les magnòlies”, varem repetir l’experiència i aquest dia si que era el meu aniversari de debò, encara que varem tenir que treballar fins a les 15 hores.
Per la nit l’Imma havia organitzat un altre endrapada , aquesta vegada amb els nostres fills, Saül i Ruth.
El restaurant elegit, també amb una estrella Michelin, havia estat aquesta vegada, “HISOP” situat al passatge Marimón, 9 de Barcelona.
El nom dels plats eren presentats a una velocitat increïble, que moltes vegades no sabies ni que havia dit la cambrera. Un altre cop es va disparar a dir el plat sense que nosaltres haguéssim acabat ni tan sols la frase que teníem encara a la boca….. i al veure que li vaig demanar que repetís, va fer un gest tot dient …es igual !!!
El pa el tenies que demanar, casi suplicar, un cop rere l’altre, per posar un exemple. El xef Oriol Ivern Bondia, únicament tenia ulls per una taula on semblava que tenia uns coneguts als que li va oferir un menú diferent al de la carta. A la resta de clients ni els va mirar.
Però el que em va molestar mes de tot es la insistència gairebé desagradable en servir el vi d’una manera tan descaradament exagerada i ridícula, per tal de que aviat demanéssim una segona ampolla.
En quant a la qualitat del Menú degustació força acceptable tant en la elecció dels plats com en la qualitat del producte. L’important per un sopar es que no ens va arribar a embafar i tot estava bo.
– Calamarsó amb yuzu i ginebra
– Sardines amb poma, sidra i mostassa d’herbes
– Entrepà de tonyina
– Gambes amb ametllons i tòfona d’estiu ( el millor plat pel meu gust)
– Peix de llota a la brasa amb flor de carbassó i citronella (un altre errada, ja que varem haver de reclamar la flor de carbassó per dos dels quatre plats )
– Espatlla de xai amb romani
– Marbre de formatges
– Síndia amb estragó
– Préssec amb gingebre i cafè.
Resumint : bona cuina però la qualitat del servei deixa molt que desitjar. Tindrien que revisar aquest aspecte si volen conservar la estrella que ara te.