Arxiu de la categoria: Gastronomia

– Gastronomia – Restaurant TICKETS (🐌🐌🐌🐌🐌) 2018.03.06

La nostra valoració del Restaurant TICKETS

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ara fa gairebé un any que l’Imma es va prejubilar i l’1 d’abril del 2017, el primer dia del seu alliberament laboral, després de 45 anys de dedicació, ho vàrem celebrar anant a dinar al llavors acabat d’inaugurar, restaurant ENIGMA, un dels restaurants del grup “El barri” que capitaneja personalment Albert Adrià, juntament amb els germans Iglesias. Llavors ho vàrem explicar en aquest POST, que en poques setmanes va arribar a coneixement del mateix Albert Adrià, que ens va escriure per felicitar-nos per la qualitat de la ressenya.

Li vam comentar que havíem intentat moltes vegades reservar a TICKETS un restaurant mític del seu grup i que ens havia estat totalment impossible i l’Albert ens va oferir fer la reserva el dia que ens vingués de gust. Per tancar el cercle, vàrem escollir el 6 de març d’enguany, primer dia de la jubilació “oficial” de l’Imma, per celebrar-ho com es mereix …. dimarts passat va arribar el gran dia.

This slideshow requires JavaScript.

Vam escollir seure a la barra del xef, davant de la cuina, una barra baixa que ens va permetre poder veure bona part de l’elaboració dels plats. El cambrer que ens va atendre ens va preguntar si teníem alguna al·lèrgia a algun aliment i si preferíem descartar algun aliment que no ens vinguis de gust…. i com li vam contestar que no, va començar el festival gastronòmic, fins que nosaltres diguéssim “prou”.

Per beure, primer vàrem demanar uns refrescos, per després passar al vi … i com no sabíem exactament que menjaríem vàrem escollir un blanc verdejo de Castella – Lleó, “Barco de Corneta“.

LES OLIVE-S del Tickets

Continua llegint

– Resum / valoració de la temporada Arts Escèniques 2016 – 2017 a “Voltar i Voltar”

Resum / valoració de la temporada 2016 – 2017 a VOLTAR i VOLTAR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Un cop ha acabat la que considerem una excel·lentíssima temporada teatral 2016 – 2017, i abans d’encetar aquest setembre 2017 la nova temporada, ens toca com de costum fer la nostra valoració global dels espectacles que hem vist i que hem intentat valorar en les nostres cròniques al llarg d’aquests últims 12 mesos.

Els que seguiu aquest Blog, teniu molt clar que parlem bàsicament d’Arts Escèniques, Teatre, Dansa, Circ, Òpera, etc….. Doncs bé, al llarg d’aquesta temporada hem escrit un nombre força important de cròniques dels espectacles que hem pogut veure: exactament 335

A aquestes hem de sumar les cròniques relacionades amb les Arts Escèniques, com són les rodes de premsa en les que hem estat presents i que també hem intentat resumir en diferents apunts d’aquest Blog: han estat 115

Per altra banda hem escrit la nostra opinió d’un total de 20 concerts als que hem pogut assistir aquesta temporada.

Per la qual cosa, relacionades amb les Arts Escèniques i la música, han estat un total de … 335 + 115 + 20 = 470 cròniques a les quals hem d’afegir 41 ressenyes de Literatura, ja que l’Imma ha continuat publicant les seves opinions d’alguns llibres que ha pogut llegir els últims mesos.

Malauradament tenim el pressentiment que la temporada 2017-2018 no serà ni de bon tros tan rica com aquesta que ara mateix tanquem, perquè tristament veiem per tot arreu anunciades un nombre excessiu de reposicions, tant en teatres públics com en privats, que de ben segur empobriran molt l’oferta teatral de casa nostre.

Suposem que tothom vol aprofitar econòmicament els èxits d’aquesta passada temporada i no vol arriscar-se en promoure noves propostes escèniques. Creiem que és una verdadera llàstima no aprofitar la embranzida que podria provocar la rebaixa de l’IVA que tant i tant demanava la professió teatral.

Destaquem ara doncs les 49 propostes que han aconseguit la nostra màxima valoració de 5 cargols “voltaires” i d’una manera molt especial el primer espectacle de la llista que de manera excepcional vàrem marcar amb 6 cargols, per la seva enorme qualitat que sobrepassa segurament tot el que hem vist fins ara …

…. si cliqueu a sobre del nom de cada producció, podreu veure la crònica corresponent.

5 cargols 

___________________

….. i 100 propostes que han obtingut la valoració de 4 cargols

 4 cargols 

  • 2016.09.08 a 10 – FIRA TÀRREGA 2016
    • Intarsi – (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – Col.legi Sant Josep
    • Terra Condere – (🐌🐌🐌🐌) – recorregut pel camp
    • Fulgor – (🐌🐌🐌🐌) –  Cal Trepat
    • The Colour of Time – (🐌🐌🐌🐌) –  Carrer Sant Pelegrí a Pça. Major

UNA GRAN CARGOLADA !!!

 

– Gastronomia – Restaurant XERTA (🐌🐌🐌🐌) Hotel Ohla Eixample – 26.04.2017 (G02)

Restaurant XERTA

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Encara estem de celebracions per la recent prejubilació de l’Imma; aquest dinar al restaurant XERTA de Barcelona amb el menú “homenatge”, ha estat un dels regals que li han fet els seus companys de feina i no hem esperat gaire en gaudir d’ell….. no sigui cas….

Al capdavant de l’equip de cuina del restaurant XERTA, està el xef Francesc López, que elabora una cuina basada en el producte de mercat, amb tocs d’innovació sense perdre l’essència de la cuina tradicional.

En Francesc va néixer a l’Aldea l’any 1983, i va ser criat entre fogons; amb tan sols 16 anys, se’n va a Barcelona i inicia els seus estudis com a cuiner a la prestigiosa Escola de Cuina Hofmann on després de tres anys decideix seguir amb la seva trajectòria estudiant a la ciutat de París.

Allà, hi anava a realitzar un stage de tres mesos i s’hi queda tres anys amb Alain Ducasse al Plaza Athénée.  De tornada a Catalunya, i juntament amb el seu germà Joaquim obren el 2006 l’Hotel Villa Retiro i dins de l’hotel, el Restaurant donat a conèixer com El Torreó de l’Indià i ara anomenat Restaurant Villa Retiro.

En poc temps ha obtingut dues estrelles Michelin, la primera l’any 2009 pel Restaurant Villa Retiro situat a la població de Xerta (Tarragona) i la segona l’any 2016 per aquest restaurant XERTA de Barcelona.

El Menú “homenatge” està basat principalment en la cuina del Delta de L’Ebre, on va néixer el seu xef; una cuina que se sustenta principalment en els productes del mar i de l’horta.

Continua llegint

– Gastronomia – Restaurant ENIGMA (🐌🐌🐌🐌🐌) – 01.04.2017 – (G01)

Tornem a celebrar un esdeveniment important per nosaltres, en un Restaurant d’aquells que paga la pena anar-hi almenys una vegada a la vida. L’Imma s’ha prejubilat després de 45 anys de dedicació i jo volia que el seu primer dia “lliure” de qualsevol responsabilitat laboral, els recordes durant la resta de la seva vida. És per això que havia reservat dos Menús degustació al Restaurant ENIGMA, fins i tot molts mesos abans de la seva inauguració, que es va produir el passat gener; l’experiència no ens ha deixat indiferents, perquè senzillament ha estat BRUTAL !!!

Dissabte passat ens apropem al carrer Sepúlveda, 38, amb el codi i la clau de pas que ens han enviat via correu electrònic en confirmar la reserva i pagat prèviament una paga i senyal; aquests codis ens serviran per poder accedir al Restaurant.

En arribar a la porta dubtem que sigui el lloc, perquè cap distintiu visible fa sospitar que dins d’aquell edifici està un dels restaurants més selectes de la ciutat de Barcelona; encara sort que ens fixem que al costat de la porta hi ha una botonera amb tecles numèriques, cliquem els identificadors …. s’obre la porta automàticament, mentre que a la pantalla apareix “Benvinguts” i el nostre nom.

This slideshow requires JavaScript.

Entrem en una mena de passadís en corba, que ens apropa a la recepció al restaurant; tota la seva decoració ens fa recordar a una mena de cova de gel, un laberint de passadissos que condueixen a espais diferents, on gaudirem d’un menú degustació, on tastarem unes 50 preparacions diferents….. una bogeria que ens portarà a estar endrapant unes quatre hores seguides. L’espai ha estat dissenyat per l’equip de RCR arquitectes d’Olot, que fa poques setmanes ha obtingut el reconegut premi internacional d’arquitectura Pritzker 2017.

Una de les curiositats d’aquest restaurant, és que no t’asseus d’entrada en una taula, sinó que vas passant per una sèrie d’ambients diferenciats, en el que t’atenen diferents professionals especialitzats en cada un d’aquests espais: RYOKAN, LA CAVA, LA BARRA, LA PLANXA, fins que arribes a l’espai principal el DINNER on aquí si, ens asseiem gairebé fins al final del dinar, malgrat que per acabar passem a l’últim espai, el 41º, una cocteleria mítica de la ciutat, que clonat en aquest espai. Es tracta d’un restaurant de més de 700 metres quadrats, en el que treballa una plantilla de 30 professionals de la gastronomia que atenen en cada dinar únicament a un màxim de 20 comensals.

ENIGMA, és l’últim restaurant inaugurat que forma part del grup que capitaneja Albert Adrià, de la que ja forma part una llista de coneguts restaurants com Tickets, Pakta, Bodega 1900, Niño Viejo i Hoja Santa.

ENIGMA té com a principal característica que no coneixes per avançat els plats que s’inclouen en aquest menú degustació, primer perquè enlloc estan publicitats i són un “Enigma” els que finalment podràs tastar en la teva visita i segon, perquè constantment van innovant i variant plats del Menú.

Un altre característica, és que et donen l’opció de menjar primer el plat sense conèixer prèviament el que menjaràs i en acabar cada plat, et pregunten si has reconegut els ingredients; és llavors quan t’expliquen el plat que acabes de degustar. Nosaltres vam decidir fer la prova i ens ho vam passar pipa, intentant resoldre l’enigma de cada preparació que tastàvem; evidentment vàrem fallar alguns d’ells i curiosament els més senzills.

Continua llegint

– TEMPS DE FLORS 2016 – GIRONA – 07/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest dissabte passat vàrem tornar a passejar pels carrers de Girona per tal de gaudir d’una nova edició de TEMPS DE FLORS; l’any passat no vàrem poder assistir perquè feia tan sols unes setmanes havia patit un absurd accident en sortir de la feina i llavors encara anava en cadira de rodes.

This slideshow requires JavaScript.

Els pronòstics del temps no eren gaire bons, ja que quan vàrem sortir de Barcelona plovia i durant tot el camí per l’autopista el limpia no va parar de treure aigua del parabrisa; curiosament a la sortida de Girona es va parar i en tot el dia no ens va caure una sola gota de pluja.

This slideshow requires JavaScript.

This slideshow requires JavaScript.

Continua llegint

– Gastronomia – PAKTA (🐌🐌🐌🐌🐌) – 05/03/2016

Feia molt de temps que no parlàvem de Gastronomia al nostre Blog; segurament la darrera vegada va ser al setembre passat quan l’Imma em va convidar a sopar a l’ABAC. Ara li torno la pilota i per tal de celebrar el seu aniversari, he reservat en secret taula al restaurant PAKTA … i he hagut de fer-ho tres mesos abans per aconseguir-ho.

D’ençà que Ferràn Adrià va decidir tancar EL BULLI, nosaltres no havíem pogut encara accedir a cap dels restaurants que ha obert a Barcelona, amb la col·laboració del seu germà Albert Adrià i dels germans Iglesias (propietaris de LAS RIAS DE GALICIA i ESPAI KRU; a Barcelona ciutat, prop de la Plaça Espanya i gairebé tots a tocar, ara mateix tenen oberts 5 restaurants que ofereixen molt diferents experiències gastronòmiques: PAKTA – TICKETS – BODEGA 1900 – HOJA SANTA – NIÑO VIEJO (els dos últims de cuina mexicana)…. i tenen previst que aquest mateix any 2016 obrir un sisè restaurant.

Ens feia una mica de por que la barreja de dinar peruà i japonès, no ens acabes d’agradar massa, sobretot pel picant i també en bona part perquè no suportem el Coriandre que acostumen a posar a tot Sud-amèrica… i que per nosaltres distorsiona completament el gust dels aliments; per aquest motiu vaig escriure uns dies abans al restaurant per intentar que en el nostre menú degustació, intentessin evitar-lo… cosa que van complir fil per randa.

PAKTA, en quítxua, la llengua original dels indígenes peruans, vol dir “junts, unió”, és per això que han volgut ajuntar dos cuiners per aquesta proposta, la Kioko Ii per la part japonesa i en Jorge Muñoz per la peruana, per a donar a conèixer aquesta interessantíssima unió de cuines…. i evidentment també intervé el català Albert Adrià, per acabar d’arrodonir aquesta barreja de cultures gastronòmiques.

 Què és la cuina Nikkei?

PAKTA Pisco Sour - 1

Pisco Sour

El terme Nikkei s’utilitza per a designar els emigrants d’origen japonès i la seva descendència. Perú va ser el primer país sud-americà en establir relacions diplomàtiques amb l’Imperi del Japó l’any 1873, i també el primer a rebre treballadors japonesos. A mitjans dels anys 80, el nom s’utilitzà com a referència a tota aquella cuina japonesa que es realitza fora del Japó utilitzant en la seva elaboració productes autòctons, la majoria, però, ha acabat per acollir el terme i definir-lo com a una barreja de la cuina japonesa i la peruana, en la qual es combinen els sabors i les tècniques d’ambdues cultures.

Vàrem començar per un còctel, el Pisco Sour, al que ens vàrem aficionar i molt en el nostre viatge a Argentina i Xile… encara que allà és una mica diferent.

PAKTA - 3

Continua llegint

– Gastronomia – Restaurant ABAC (🐌🐌🐌🐌🐌 ) – 29/09/2015

Feia molt de temps que no parlàvem al nostre Blog de Gastronomia, malgrat que en aquests últims mesos hem pogut tastar uns quants restaurants que segurament s’ho mereixien. Com ja sabeu molts de vosaltres, acostumem a celebrar les dates assenyalades anant a sopar a algun restaurant reconegut i aquesta vegada per celebrar l’arcàngel Sant MIQUEL i per sorpresa (sense saber on em portava) molt i molt a prop de casa, tan sols a uns 300 metres…. l’Imma em va portar al restaurant ABAC.

Restaurant ABAC - Voltar i Voltar - 32-imp

Malgrat que el teníem molt a la bora de casa i feia anys que en teníem ganes de tornar, una mala experiència que vàrem tenir en aquest restaurant quan aquest estava situat al Born, ens frenava per tornar a intentar-ho. La veritat és que l’actual ABAC no té res a veure amb aquell que vàrem conèixer ja fa uns anys, començant per la seva situació, ja que des del maig del 2008 es va traslladar a la Plaça Kennedy /Avinguda Tibidabo i ara es tracta d’un hotel /restaurant, amb la cuina portada per un altre equip capitanejada pel conegut xef Jordi Cruz.

Continua llegint

– Gastronomia – GAROINADA – La Xicra (🐌🐌🐌🐌) – Palafrugell // CARGOLADA – Can Soteras (🐌🐌🐌) – Barcelona – 07 i 08/02/2015

Cap de setmana de relax teatraire i per tant aprofitem per gaudir una mica de la gastronomia que ens ofereix el nostre entorn. Dissabte amb uns amics fem camí cap a Palafrugell i fem gairebé el mateix itinerari que l’any passat (veure crònica), ja que també ens apropem de nou a la platja d’en Castell en el municipi de Palamós on fa anys anàmen força sovint.

El temps no ens acompanya gaire, ja que fa molt fred i està força núvol, però així i tot fem el camí de Cala Estreta fins a Calella de Palafrugell i ens perdem pels camins de terra durant una bona estona, fins que sortim per fi de l’entrellat i podem arribar als Jardins de Cap Roig, que no visitàvem feia molts anys.

This slideshow requires JavaScript.

Realment són magnífics, però com el temps no acompanya fem un tomb més ràpid del que voldríem perquè comença a caure algunes gotes de pluja. Quan finalment arribem a Palafrugell cau de valent i hem d’utilitzar els paraigües per apropar nos al restaurant LA XICRA (🐌🐌🐌🐌), el mateix que l’any passat.

Evidentment venim expressament a Palafrugell per fer el menú de la GAROINADA i és que tot just la temporada ha començat fa 15 dies i tan sols dura fins a final de març…. un temps realment curt. L’any 1992 el Patronat Municipal de Turisme de Palafrugell va iniciar la primera campanya gastronòmica de Catalunya amb la Garoinada; es va aconseguir que el govern fes una normativa per vetar la recollida de la Garoina, durant gairebé 10 mesos a l’any, per tal de protegir els eriçons de mar, que tot just per aquella època es començava a apreciar a Catalunya.

Continua llegint

– Voltem i Voltem per ALACANT del 27 desembre 2014 a l’1 de gener del 2015 – Ciutat d’ALACANT i sopar cap d’any 2014/2015 al restaurant MONASTRELL ( 4 de 4)

Tant “voltar i voltar” per la província d’Alacant que gairebé no coneixem la ciutat d’ALACANT, després de dormir en ella cinc nits seguides; deixem per l’últim dia de la nostra estada, el fet de poder-la conèixer amb tranquil·litat i aquesta opció no és pas la més encertada, ja que quant anem a pujar al castell amb l’ascensor ens trobem un cartell que ens informa que avui dia 31 està tancat.

Després a la resta de les visites, veiem que tots els museus també consideren que és festiu i no obren….. mala sort !!! Però no ens desanimem i patejem tot el barri antic de nou, aquesta vegada amb llum de dia. Entrem a la concatedral de Sant Nicolau i passegem pel Passeig Marítim i algunes places amb arbres que semblen de compte de fades.

El que ens agrada més de tot però, són els barris a la falda del castell, tot pujant a l’ermita de Sant Roc, amb carrerons d’escales força empinats; fa molta calor i hem de passejar amb les jaquetes a la mà, però gaudim de vistes extraordinàries i de barris amb un caliu que ens agrada molt, més semblant a una petita població, que no pas a una ciutat tan gran com Alacant.

Continua llegint

– Voltem i Voltem per ALACANT del 27 desembre 2014 a l’1 de gener del 2015 – ORIOLA, ALMORADÍ i SANTA POLA ( 3 de 4)

També dediquem un parell de dies a conèixer el sud de la província d’Alacant, encara que un d’ells, el dediquem en exclusivitat a la trobada amb els nostres germans Mercè i Raimundo, que viuen a Caravaca de la Cruz; la trobada la vàrem organitzar a una de les poblacions més monumentals de la província Alacantina, ORIOLA (en castellà Orihuela).

Turisme d’Oriola, en aquest cas ens va fer una mala jugada, ja que en demanar una visita guiada per la població amb la intenció de conèixer a fons l’arquitectura dels seus edificis més característics (per dins i per fora), ens van aconsellar fer una visita guiada en un trenet que visita la part monumental d’un parell d’hores. Li vàrem fer cas i la vam pifiar, perquè ens van arribar a fer el recorregut per llocs fora de la ruta monumental, incloent-hi un centre comercial, ple de supermercats, als afores de la ciutat.

Encara sort que nosaltres prèviament havíem visitat la preciosa catedral (una de les més petites d’Europa), amb el seu també petitíssim claustre exterior…. i havíem passejat una mica pel centre, carrer major, visitant també l’església Sant Just i Pastor.

L’únic encert d’anar amb el trenet va ser que ens van portar al convent de Sant Francesc, als afores i allà vàrem gaudir d’un Betlem artesà i enorme, dels millors que hem conegut mai.

This slideshow requires JavaScript.

Però el millor de tot, va ser el dinar que vàrem fer a uns 15 quilòmetres d’Oriola, a la població de ALMORADÍ, en el restaurant EL CRUCE (*****); havíem reservat taula des de Barcelona feia més d’una setmana i vàrem estar entaulats més de 3 hores, menjant autentiques delícies culinàries.

IMG_5942-impLa especialitat d’aquest restaurant es “La pava borracha”, una mena d’escudella (puchero en tres vuelcos, sopa cubierta, relleno i cocido); nosaltres vàrem tastar la sopa i la pilota que estaba delicios…. però vàrem optar per tastar amb molta mes cura les escarxofes  cuinades en una infinitat de formes i maneres…. guisades, arrebosades, a la planxa amb fetge d’anec, guisades amb pop a la galega…. el pan phohibido (bonisssssiiiiimmmm) amb sobrasada i ou ferrat, pa amb llard de porc i anxoves, entrecot de bou, peix de la costa Alacantina …. BRUTAL !!!

Continua llegint