Casa de la Seda de Barcelona
Fa unes setmanes l’Imma em va regalar per sorpresa, el poder assistir a aquesta iniciativa que a Barcelona cada cop te mes sortida…. i és combinar amb una mateixa sortida la Cultura amb la gastronomia. De fet es tracta de la mateixa empresa organitzadora (Sternalia), de la que ja us vaig deixar un apunt fa uns mesos, d’un sopar al Palau Requesens.
El sopar va ser en el saló principal de la Casa de la Seda de Barcelona, un edifici a la Via Laietana a tocar del Palau de la Musica.
La casa del Gremi dels Velers, o casa de la Seda,f ou construïda entre 1758 i 1763 com a seu del gremi de teixidors de veles, que existia a Barcelona des del 1553, però que va experimentar una gran expansió degut al creixement de la demanda de veles (de seda) per l’augment del trànsit marítim a partir de finals del segle XVII. Va ser projectat per Joan Garrido i conserva els esgrafiats originals del segle XVIII a les façanes sud-oest (que dóna a la Via Laietana) i sud-est. L’altra façana, que dóna a la placeta de Sant Francesc, havia estat fins a l’obertura de la Via Laietana una paret mitgera, i coincidint amb la remodelació de l’edifici que dirigí el 1930 l’arquitecte Jeroni Martorell l’estucador Ferran Serra hi va fer uns altres esgrafiats imitant els antics. A la cantonada hi ha una imatge de la Immaculada Concepció obra de Joan Enrich.
L’edifici és la seu del Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona.
La valoració de nou ha estat positiva, encara que torno a insistir com l’anterior vegada, que la part “cultural” queda una mica curta… i en lloc de tan sols una hora de ruta, sota el meu punt de vista deuria ampliar-se a dues com a mínim. En aquest aspecte varem tenir molta sort aquesta vegada, ja que la guia prevista no va poder estar, i el substitut va ser ni mes ni menys que Miguel Iaffa, el responsable de mantenir la Sinagoga Major de Barcelona. Els organitzadors ens van convocar a les 19:45 i la ruta cultural de fet va començar mes tard de les 20:00. Se li van donar les ordres expreses a en Miquel Iaffa de què havíem d’estar de tornada pel sopar a les 21:15, però ell va fer la ruta tranquil·lament i va explicar amb tota mena de detalls el que volia i el que li varem preguntar…. tornàvem sense presses 25 minuts desprès de l’hora marcada.
Resulta com a mínim que gent que viu a Barcelona se sorprengui quant recorre alguns carrers del call jueu e inclús de la Pça Sant Felip Neri….
El mes important de la Ruta va ser visitar el lloc de les 4 Sinagogues de les que queda quelcom actualment i sobretot l’interior de la Sinagoga major de Barcelona. Es tracta d’una de les Sinagogues mes antigues d’Europa i molts jueus d’USA venen a Barcelona a visitar-la e inclús a celebrar la seva boda en aquesta Sinagoga. Els barcelonins en canvi desconeixen la seva existència i la història dels jueus a la nostra ciutat.
La Sinagoga Major de Barcelona, al número set del carrer actual de Sant Domènec del Call, és la més antiga de les sinagogues barcelonines.
Construïda al segle VI, fou reconstruïda al segle XIV. La sala principal mesura 40 per 20 peus, i en un racó es pot apreciar encara les restes de la muralla romana tardana. Un document de 1267 mostra que el rei Jaume va autoritzar la restauració i elevació de l’alçada de la sinagoga medieval romà. Al segle XIV hi havia almenys cinc sinagogues al call barceloní. Benjamí de Tudela, al seu pas per la ciutat al segle XI, explica que hi havia una comunitat santa d’homes savis i prudents i grans prínceps (kahal Kadosh veu-anashim v-nebunim veu-nasi’im gadolim). Era l’única que tenia bancs en propietat de particulars que, com a tals, feien ús. És possible que, com en les esglésies cristianes, molta gent exercissin el seu patrocini sobre el local a canvi de poder obtenir certs drets sobre l’edifici com un lloc preeminent.
L’edifici tenia tres portes. La façana principal, orientada cap al sud-est i mirant cap a Jerusalem, al costat de la presència de dues finestres en aquest mateix mur, van confirmar que es tractava de la Sinagoga Major de l’antic barri jueu. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert els basaments de “opus africanus” el que permet datar al segle III dC.
L’edifici va passar a domini reial després dels pogroms que van assolar el call el 1391 en el que van morir tres-centes persones i se sap que, després de l’expulsió del Decret de l’Alhambra, va ser utilitzada durant el segle XV com tintoreria, com es pot comprovar per unes bases de tintorer que hi ha al fons d’una de les dues sales de la Sinagoga. Durant anys, la planta subterrània de l’edifici havia servit com a dipòsit de materials elèctrics.
La ubicació de la Sinagoga Major de Barcelona fou calculada tant per l’historiador medievalista l’historiador Jaume Riera i Sants com per qui finalment va ser el mentor de l’associació, Miguel Iaffa. El primer basant-se en documents de l’any 1400 (el recorregut d’un recaptador d’impostos) i el segon basant-se en les indicacions del Talmud sobre la construcció de sinagogues i comparant-les amb les edificacions actuals. A finals de 1995, a punt de ser reconvertida en bar, l’Associació Call de Barcelona el va adquirir i va recuperar l’espai sinagogal on es combina l’ús cultural amb el culte com Sinagoga Shlomo Ben Adret.
Ja de tornada a la Casa de la Seda, varem entrar a les seves dependències i al Salo principal on varem sopar un menú SEFARAD; La carta estava en castellà i en angles (el català no apareixia en cap moment); trobo normal que les explicacions del guia i de la seva dona a la conferencia al final del sopar… fossin en castellà ja que ells son argentins…. el que ja no em sembla lògic és que ni el paper ni tan sols fos en el nostre idioma. Punt negatiu, considerant que s’esta explicant la vida dels jueus a Catalunya.
Pa de Matzah
Primer plat –
– Mutabal de alberginies
– Borscht de remolatxa
– Hummus de cigrons amb lluç
Segón plat –
– Cholent de carn (tradicional de Shabat)
– Rosh Hashanah Tzimmes d’any nou
– Keftas de Xai
Postre
– Brownie de pasqua juea
– Pastis especiat
– Strudel jueu de poma
El sopar no em va satisfer massa, ja que de nit no estic acostumat a menjar tanta carn…. els primers i les postres força satisfactòries.
Una vetllada agradable però descompensat el preu força car per un sopar preparat per avançat en un altre lloc i re-calentat in situ. El lloc preciós i la visita força interessant.
________________________________________________
– Casa de la Seda – Preu 82,50 € – ( preu pagat 57,75 € – TresC )
________________________________________________
Cargol Jueu