Arxiu de la categoria: Restauració

Celebrem el 7è aniversari de VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 24.10.2017

Volem celebrar i compartir amb vosaltres el goig que ens fa, que avui 24.10.2017, ja fa 7 anys que vàrem començar aquesta aventura d’escriure aquest Blog.

El nom inicial de “Voltar i Voltar” el vàrem escollir per tal que el nom fos fidel reflex de la nostra inquietud de “no parar quiets”, d’anar gaudint al màxim la Cultura del nostre entorn i molt especialment tot el que fa referència a les Arts Escèniques, ja que aquest és un tema que ens apassiona tant a l’Imma com a mi, i que compartim amb la mateixa intensitat.

Ja fa temps que el Blog es dedica gairebé en exclusivitat a tot allò que tingui a veure amb les Arts Escèniques i va passar a anomenar-se:

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

D’ençà que vàrem començar aquesta temporada 2017/2018, l’1 de setembre del 2017, ja hem pogut veure i valorar 81 propostes escèniques, a les que hem de sumar l’assistència a 23 rodes de premsa, que també hem explicat en aquest Blog.

Estem molt satisfets de la quantitat d’informació que hem anat recopilant en aquests 7 anys de vida i del reconeixement que a hores d’ara comencem a tenir en aquest sector cultural.

També fa uns anys publiquem les nostres cròniques de “Teatre” en altres fòrums de les xarxes socials:

En aquests 7 anys hem escrit al Blog 2.118 apunts i hem rebut de forma directa més de 506.000 visites, a les que s’ha d’afegir un bon grapat de milers de lectures a través de Facebook, Twitter o del portal TeatreBarcelona.

Continuarem donant suport a la CULTURA des d’aquest petit espai, mentre tinguem salut i ganes. Esperem que aquestes ganes ens durin una bona pila d’anys.

Gràcies a tots els nostres seguidors “Voltaires”

– Gastronomia – Restaurant XERTA (🐌🐌🐌🐌) Hotel Ohla Eixample – 26.04.2017 (G02)

Restaurant XERTA

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Encara estem de celebracions per la recent prejubilació de l’Imma; aquest dinar al restaurant XERTA de Barcelona amb el menú “homenatge”, ha estat un dels regals que li han fet els seus companys de feina i no hem esperat gaire en gaudir d’ell….. no sigui cas….

Al capdavant de l’equip de cuina del restaurant XERTA, està el xef Francesc López, que elabora una cuina basada en el producte de mercat, amb tocs d’innovació sense perdre l’essència de la cuina tradicional.

En Francesc va néixer a l’Aldea l’any 1983, i va ser criat entre fogons; amb tan sols 16 anys, se’n va a Barcelona i inicia els seus estudis com a cuiner a la prestigiosa Escola de Cuina Hofmann on després de tres anys decideix seguir amb la seva trajectòria estudiant a la ciutat de París.

Allà, hi anava a realitzar un stage de tres mesos i s’hi queda tres anys amb Alain Ducasse al Plaza Athénée.  De tornada a Catalunya, i juntament amb el seu germà Joaquim obren el 2006 l’Hotel Villa Retiro i dins de l’hotel, el Restaurant donat a conèixer com El Torreó de l’Indià i ara anomenat Restaurant Villa Retiro.

En poc temps ha obtingut dues estrelles Michelin, la primera l’any 2009 pel Restaurant Villa Retiro situat a la població de Xerta (Tarragona) i la segona l’any 2016 per aquest restaurant XERTA de Barcelona.

El Menú “homenatge” està basat principalment en la cuina del Delta de L’Ebre, on va néixer el seu xef; una cuina que se sustenta principalment en els productes del mar i de l’horta.

Continua llegint

– El que hem fet, vist i escrit al blog, durant la temporada 2013/14

Demà per nosaltres començarà la nova temporada, perquè assistirem a la nostra primera representació teatral, despres de vacances. Es per això que creiem ha arribat el moment de fer balanç de la temporada passada, del període que va des de agost /setembre del 2013, fins al Juliol 2014.   Hem revisat tot el que hem escrit al Blog durant aquets 11 mesos, i com ja sabeu els que ens seguiu, únicament escrivim el que fem, viatgem o veiem dins del mon de la CULTURA al nostra abast, sigui TEATRE, ÒPERA, DANSA, CONCERTS, etc…

 Els números que han sortit esgarrifen , fins i tot a nosaltres mateixos…. jo diria que un mica ens espanten. No arribem a entendre la necessitat i capacitat de “devorar” la CULTURA que “cau” al nostre entorn….. però els números son els que son…. i aquí els teniu:

VIATGES – 24 cròniques

  En realitat es el que mes ens agrada i el que ens motiva mes de tot a la vida, però com encara treballem, les vacances son finites i amb aquest temps, fem el que podem.  L’any passat varen viatjar a Estats units i vàrem visitar les ciutats del Oest i 15 parcs Nacionals; malauradament per manca de temps no hem pogut fer encara la crònica sencera del viatge (algun dia la farem), però així i tot, hem escrit 15 cròniques d’aquell viatge. També hem escrit 9 cròniques mes, de viatges mes curts per Castella, Aragó i Catalunya.

Viatger sense gaire temps1-imp

Viatger sense gaire temps – aéroport de Toronto

ARTS ESCÈNIQUES – Teatre – Dansa – Òpera – Circ – en total 159 cròniques, repartides de la següent manera

TEATRE – 113 cròniques

 Sense cap mena de dubte som uns grans aficionats al Teatre, perquè veure i escriure l’opinió sobre 113 obres de Teatre, crec que poques persones poden afirmar…. incloent segurament a molts professionals que la seva única tasca és precisament aquesta. Això en cap cas vol dir que les nostres opinions són millors o pitjors que la d’altra gent; les nostres cròniques no són professionals e inclús poden estar mal escrites, però el que no se’ns pot negar, és que tenim almenys criteri per comparar i valorar. De les obres que hem pogut veure la temporada passada, voldríem destacar les 48, que des de la nostra opinió han obtingut una valoració 4 o 5 estrelles al Blog:

Continua llegint

– Tornem a EL PORT DE LA SELVA – CAP DE CREUS (****) – del 21 al 24/06/2014

Tornem al mateix racó de la Costa Brava que vàrem visitar a mitjans d’Abril i és que la zona del Cap de Creus ens agrada moltíssim, especialment la tranquil·litat d’un dels pobles més macos i millor conservats de l costa catalana…. EL PORT DE LA SELVA. Tornem a escollir el mateix hotel, “Cap de Creus”, però aquesta vegada tenim reservada una de les millors habitacions amb una terraçeta amb unes vistes sobre el mar que són impagables.

Port de la Selva a1-imp

La intenció d’aquest llarg cap de setmana és descansar el temps més gran possible e intentar no bellugar-nos massa dels voltants.

Arribem dissabte 21 al matí i ens passem el matí a la platja i passejant pel Port de la Selva, un dinaret a base de peix a “Ca la Paquita” (***) i una migdiada que feia temps que no en fèiem…. mmmm

A la tarda ens apropem a La Vall de Santa Creu, un minúscul poblet al peu del Monestir de Sant Pere de Rodes, que encara no coneixíem; fem un volt per les quatre cases i no ens trobem en tot el poble,  mes que 4 o 5 persones….. quina tranquil·litat es respira !!!.

Després tornem un altre cop a La Selva de Mar i el pategem força per uns carrers deserts i molt,molt tranquils; és un poble que ens agrada molt i prenem nota de l’adreça de la “Fonda Felip” per potser tornar algun cap de setmana, ja passades les vacances.

Tornem al Port de la Selva i passegem de nou pel costat del mar, tot esperant l’hora de sopar que farem a la terrassa de la nostra habitació, tot gaudint d’una posta de sol i unes vistes espectaculars.

Continua llegint

– Escapada al DELTA DEL EBRE (*****) – Poble Nou del Delta / Sant Carles de la Ràpita – del 1 al 4 maig 2014

VOLTAR i VOLTAR, pel DELTA DEL EBRE

Dijous, 1 de maig 2014

Com el dia abans vàrem tenir representació operística al Liceu, no ens va quedar mes remei que matinar per tal de que el pont no s’escorcés massa; sortim de casa carregats amb un munt de “persi…”, segurament moltes mes que quant viatgem durant tot un mes seguit… i es que com vas amb el cotxe…. Pensem que trobarem molta circulació de sortida, ja que al nostre carrer tot son cotxes carregant trastos, però la sorpresa és que la circulació és molt fluida i a quarts d’onze fem la nostra entrada per terres del Ebre tot travessant el pont antic d’Amposta.

Fem una petita parada a Sant Carles de la Ràpita,  al port per començar la tanda de fotos del cap de setmana. Un munt de vaixells ancorats al port esperant que algú els tregui a fer un tomb…. a “voltar i voltar” per mar obert.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Arribem a l’hotel “Marjal allotjaments” (****), situat a Poble Nou del Delta, on passarem les tres següents nits … i es que aquesta vegada no ens hem estat de res i hem reservat “la suite” que disposa d’una gran terrassa i dos espais diferenciats amb vistes al Montsià i als camps d’arròs del Delta …i un enorme jacuzzi, al bany.  L’hotel es veritablement una meravella i te tant sols 7 habitacions amb espais comuns decorats amb exquisidesa, digne d’admirar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les vistes des de la sala de lectura impacten…. i es que sembla que està situat al ben mig dels arrossars….. es poden veure un munt d’aus de tota mena i les postes de sol son bellíssimes.  A tot això el tracte del propietari, fa que es sentis millor inclús que a casa. La nostra valoració es de 4 estrelles sobre 5.  Molt i molt recomanable !!!

Ens dirigim a la Caseta de Fusta que ja trobem tancada (avui dia 1 de maig tanquen a la una) i demanem informació per fer excursions pel parc. Decidim dinar al restaurant L’Estany (***) que està ple, però ens fan un forat al bar i dinem força bé uns xipironets i gambetes i un arròs de rap i escamarlans.   mmmmm

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Fira de la VINYALA (cargol de vinya) d’ODENA (***) – 22/09/2013

Ja fa temps, forces mesos, es va posar en contacte amb mi un tal Santiago, a traves del Blog….. m’explicava en el seu email que l’havia sobtat el fet de què jo signava cada crònica de “Voltar i Voltar” amb un CARGOL diferent; em va explicar que ell era també un col·leccionista de CARGOLS i que l’agradaria que un dia ens poguéssim conèixer, i compartir aquesta afició comuna.

Va passar el temps…. poder massa temps, jo ja quasi ni m’en recordava… i quant estàvem viatjant aquest estiu per Estats Units em va tornar a escriure un email, explicant que eren una colla d’amics que a vegades sortien plegats i compartien l’afició de col·leccionistes de CARGOLS com nosaltres i em proposava dues dates per coneixen’s.  Vaig veure que la segona data encara no la teníem compromesa i vaig acceptar.

firadelavinyala-2013

La trobada havia de ser a ODENA, precisament la data que en el poble es celebrava la tercera Fira de la VINYALA (cargols de vinya)… i el diumenge passat, a les 9 del mati ens varem dirigir cap allà sense saber ni la cara que tenien les persones del grup de “Cargolaires”. L’única pista que teníem és que tots ells portaven un barret ple de cargols.

Una mica mes tard de les 10 del mati ja estàvem passejant pels carrers del poble, que estaven de gom a gom; els carrerons de la plaça major estaven plens de paradetes de tot tipus, però las que a nosaltres ens interessava eren las que es podien menjar cargols de diferents maneres… i també les que venien cargols per la nostra col·lecció. Varem tenir sort ja que vam comprar 7 de diferents (ja aniran sortint) en les properes cròniques.

Feia força estona que voltàvem, i no havíem vist a cap persona amb barret plens de cargols… i de sobte vaig veure tres que xerraven junts…. em vaig dirigir a ells i ens varen presentar com els “nous” de la colla, però entre ells no estava en Santiago, i em van informar que esteva de camí.

Nosaltres no varem desaprofitar el temps i vam comprar tiquets per menjar cargols; en total entre l’Imma i jo vam menjar 6 racions de VINYALES cuinats de diferents maneres, a quina millor…. potser per nosaltres les VINYALES del Restaurant Tarragona eren les que ens van agradar mes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Viatge – Voltar per la comarca de SOBRARBE – Pirineu d’OSCA – 1 (****) – San Martin de Solana – Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut – 21 a 24 juny 2013

Per MIQUEL GASCÓN

Hem estat uns dies sense publicar cap crònica i és que hem fet un recés abans de començar la gran marató que per nosaltres cada any es repeteix en aquestes dates, quant es celebra a Barcelona el Festival GREC, i a mes a mes també volem assistir a altres actes culturals que es celebren a banda del GREC.

De fet avui 27 de juny, dia en el que estic començant a escriure aquesta crònica, es el dia en el que comencem el sprint  per anar a espectacles a diari o quasi be.

Per tal de relaxar-nos una mica per el que ha representat la mort de la meva sogre i el trasbals que ha significat per les seves filles, buidar el pis del eixample on vivia fa mes de 50 anys, ….. varem decidir fer una sortida aprofitant el cap de setmana de Sant Joan, on disposàvem de  quasi 4 dies per gaudir d’una part del Pirineu d’Osca, on no anàvem fa una bona pila d’anys.  De pas aprofitem per fer una mica de carretera i provar el nostre nou vehicle…. en total gairebé 1.000 kms. Sortim de Barcelona el divendres 21 de juny, desprès de treballar al mati, precisament el dia que comença climatològicament l’estiu; com veureu a les fotos els dies van ser esplèndids, molt solejats, la qual cosa ens va permetre anar amb mànigues de camisa fins ben arribada la nit.

Una mica de congestió a la sortida de Barcelona però casi imperceptible …. En quatre hores i mitja ens plantem a lloc… ens ho prenem amb calma. Passem per l’Ainsa que s’intueix ple de gom a gom. De pujada els pantans plens a vesar degut a les riuades de començaments de setmana. Ens plou força durant un trajecte del camí.

Pirineu d'Osca - 21-06-2103  215-imp

Pirineu d'Osca - 21-06-2103  237-impPirineu d'Osca - 21-06-2103  235-imp

Vaig voler que fos un cap de setmana una mica especial, i vaig “recercar i recercar” per internet, per tal de trobar algun hotel que ens  satisfés plenament , i os asseguro que l’hem trobat.

Pirineu d'Osca - 21-06-2103  240-imp

L’hotel es diu CASA SAN MARTIN i està situat en el municipi de San Martin de Solana, però al mig de la natura, sense cap casa a la vista, en una extensa pradera al cim d’una colina entre mig de muntanyes i amb una vista de la vall realment increïble. Per arribar es te que fer una mica mes de 5 kms per una pista de muntanya sense asfaltar que surt de la carretera de Boltaña a Fiscal.

No es un lloc per tothom, ja que esta pensat per estar una mica aïllat del mon que vivim dia a dia, no te cobertura d’internet i per suposat en tot l’hotel no es pot veure cap aparell de Televisió.  Uns jardins molt ben cuidats pels propietaris, amb un gust exquisit… i les vaques  al mig de la pista i per les prades del voltant, et reben com estranyades preguntant-se que cony fas per aquells indrets.  Un cop aparcat el cotxe i camines per els jardins en direcció a la casa, t’adones que estàs a punt de descobrir un lloc màgic del que no t’agradaria sortir en molt de temps.

Continua llegint