per MIQUEL GASCÓN …
Novament i dins de la mateixa setmana un altre concert de la temporada PALAU100; no entenem aquesta acumulació sense cap sentit, en el cap del programador del Palau de la Musica, ja que encaixar dins del abonament 2 dels 13 concerts de la temporada dins de la mateixa setmana, desmotiva fins i tot al mes fidels. La meva valoració segurament avui no és justa, però les condicions en el que varem poder escoltar el concert no és la mes adient…. segur que al acabar de llegir l’apunt ho entendreu.
Sembla a mes a mes fet expressament que totes les peces musicals dels dos concerts estiguin dedicades al mateix compositor… Ludwig van Beethoven.
Ahir era un concert per un solista de piano….. un gran pianista, en ANDRÀS SCHIFF interpretant exclusivament Sonates de Beethoven, ni mes ni menys que 7 Sonates i 3 bisos en un concert esplèndid però de ben segur maaaaaaaaassa llarg, ja que va arribar a durar quasi 3 hores.
Schiff va néixer a Budapest en una família jueva i va començar a prendre lliçons de piano a l’edat de cinc anys; va emigrar d’Hongria el 1979 i desprès es va convertir en ciutadà austríac el 1987 establint cases a Londres i Salzburg. Es va convertir en ciutadà britànic el 2001 i actualment viu a Londres i Florència.
Ha obtingut inumerables premis al llarg de la seva vida, incluint un Grammy a la millor interpretació solista instrumental. Schiff és un dels intèrprets més reconeguts de Bach, Mozart, Schubert i Schumann i dins dels molts enregistraments que ha fet está la integral dels concerts per a piano de Beethoven amb la Staatskapelle Dresden i també va donar una sèrie de conferències-recitals sobre la totalitat de les Sonates de Beethoven a Londres.
Schiff ha fet declaracions públiques sobre la política a Àustria i Hongria i s’ha convertit en un crític obert del govern hongarès de Viktor Orbán, a qui ha acusat públicament de racisme, l’antisemitisme i el neofeixisme, declarant el gener del 2012 que ell mai més posarà un peu al seu país d’origen.
El concert :
Ludwig van Beetoven (Bonn 1770 – Viena 1827)
1 – Sonata núm. 19, en Sol menor, op. 49 núm. 1
2 – Sonata núm. 20, en Sol major, op. 49 núm. 2
3 – Sonata núm. 11, en Si bemoll major, op. 22
4 – Sonata núm. 12, en La bemoll major, op. 26
El afinador de pianos
5 – Sonata núm. 13, en Mi bemoll mor, op. 27 núm. 1
6 – Sonata núm. 14, en Do diesi menor , op. 27 núm. 2
7 – Sonata núm. 15, en Re major, op. 28, “Pastorale”
El concert esplèndid però per el meu gust excessivament llarg… al finalitzar la primera part vaig comentar que era massa monòton; per la segona part es va deixar les millors sonates o almenys les mes populars i el meu interes va guanyar moltíssim…. a pesar d’això va acabar el concert i el segon pis s’havia convertit en un desert ja que el 80% havia desertat…. els tres bisos sencers els varem gaudir quatre gats.
A banda del que ha representat el concert, volia comentar un fet que em sembla GREU i que cada cop passa mes sovint en el Palau de la Musica, i que no se pas com es pot resoldre. El cas es que el Palau s’està convertint en un espai turístic per excel·lència i ara mateix i això anirà a mes de ben segur, s’està convertint en la BOQUERIA MUSICAL de Barcelona, dit amb tots els respectes perquè la BOQUERIA per mi és un dels llocs mes estimats de la meva ciutat… Barcelona.
Els preus mes econòmics ahir eren de 14 euros amb visió reduïda i 21 amb visió complerta … i no es que sigui un “regal”… ni molt menys, però es clar si ho comparem amb el preu que paguen els turistes per una visita guiada al edifici quant no hi han concerts (17 euros), ben pensat jo faria el mateix.
A banda del incident d’un desmai d’una persona gran a les butaques del cor i de les corredisses evidents que va provocar de treballadors del Palau, de metges, cadira de rodes, etc … que va durar potser mes de 15 minuts en ple concert (no hauria estat millor parar el concert uns minuts, en un cas aixi ?…. a banda d’això repeteixo, el concert d’ahir de debò que el que es va viure al segon pis era d’escàndol (varem contar no menys de 10 trucades telefòniques)…. i potser caldria que amb una part del que es guanya amb els diners de les visites turístiques guiades, es poses al segon pis un parell de vigilants que prohibissin amablement i d’alguna manera aixecar-se en mig d’un moviment musical i que deixessin fer-ho tan sols a les pauses.
Els que estimem la musica i que per aquesta causa estem abonats a Palau100, no tenim perquè suportar aquest desgavell… i no em val que em diguin que puc anar a platea o al primer pis, perquè la nostra economia no ens ho permet… preus de 100 € a 200 € per concert no estan a l’abast de la gent treballadora.
Si això no s’arregla aviat, amb tot el dolor del mon, haurem de deixar el nostre abonament, que hores d’ara tant ens omple culturalment parlant.
________________________________________________________________
– Palau de La Musica Catalana – Preus de 60 € a 14 €
( preu pagat 15,75 € – abonament 25% descompte)
________________________________________________________________
