Per MIQUEL GASCÓN …
Ja hem arribat al concert num. 7 del nostre abonament de temporada amb l’OBC i cada cop estem mes contents d’assistir-hi alguns diumenges al mati. Creiem que es tracta d’una hora (les 11 del matí) en què estàs mes receptiu per captar la musica en tota la seva plenitud… gairebé és el primer que fas el diumenge i estàs descansat i atent.
El programa d’avui és realment extraordinari i el dirigeix MICHEL TABACHNIK, que no dirigia l’OBC des de 1984…
MICHEL TABACHNIK
Teòricament el “plat fort” del concert, era “la Mer” de Claude Debussy, però al no ser tan popular com la tercera de Brahms, a mi em va costar una mica mes entrar, ja que es mes difícil d’escoltar-la, encara que posseeix una musicabilitat plena de contrastos realment molt originals.
Per ordre és va interpretar…
1 – Johannes Brahms (Hamburg 1833 . Viena 1897)
Simfonía núm. 3 en Fa major, op. 90 (****)
El músic Hans Richter definia la Tercera de Brahms com la seva particular Heroica. Mentre que va passar vint anys per crear la Primera, va bastir aquesta en només quatre mesos, i és la peça que resumeix amb més concisió l’estètica de l’autor.
La Tercera de Brahms, és la més curta de les seves simfonies, i barreja magistralment la introspecció i l’heroisme modest típicament brahmsians. Una obra mestra.
Encara que no era el “plat fort” del concert, a mi particularment és la que em va agradar mes.
2 – Béla Bartók (Nagyszentmiklós – antiga Hongria 1881 – Nova York 1945)
Suite de danses (***)
Una obra coral tintada per un substrat de tonades procedents d’Hongria, Romania i l’Àfrica. Escrita el 1923 per celebrar el cinquantè aniversari de la reunificació de Buda i Pest en Budapest, és una peça de sis moviments que s’inspira en el folklore. Aquesta és una de les seves obres més accessibles: fidel a una de les seves obsessions vitals, Bartók pobla la partitura de melodies populars.
No l’havia escoltat mai i em va agradar força mes del que esperava.
3 – Claude Debussy (St. Germain en Laye 1862 – París 1918)
La mer (***)
Teòricament el “plat fort” del concert, però al no ser tan popular com la tercera de Brahms, potser va ser un error deixar-la per la segona part de la vetllada. És mes difícil d’escoltar-la, però és veritat que posseeix d’una musicabilidat plena de contrastos realment molt originals.
El nostre benvolgut “calamarçet”
Debussy va compondre “La mer“, recordant els estius d’infantesa a Canes, un entorn en què el paisatge marítim esdevé idealitzat. En “La mer” Debussy, ens hi descobreix el mar com a caràcter simbòlic. De l’alba al migdia al mar, per exemple, no és la mera descripció d’un paisatge marítim, no ens descriu realment el mar, sinó l’aparició d’un món que desperta a través de l’aigua i ho fa sense cap mena de grandiloqüència, a partir del punt de vista d’un guaita sobtat per la immensitat.
Debussy intenta traduir en so la coneguda estampa “La gran ona de Kanagawa” del gran artista japonès del segle XVIII Katshushika Hokusai. Però, més enllà de semblances, hi podem veure sobretot l’evocació simbòlica del mar com un espai de llibertat absoluta
Al final sembla que, mitjançant les amenaçadores progressions dels violoncels i els contrabaixos, Debussy intenti filar una tempesta en què mar i vent s’empaiten per cercar la supremacia del blau, per després reconciliar-se, com si Debussy volgués humanitzar els seus sotracs amorosos a través d’onades i vent (va compondre la peça després d’haver abandonat la seva segona muller i haver-se enamorat d’Emma Bardac).
L’orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya cada dia que passa la veiem mes madura i a l’alçada de les grans orquestres internacionals.
______________________________________________________________
– L’Auditori – Preu de 45 € a 20 € – (preu pagat abonament 24 € )
_______________________________________________________________
