Arxiu d'etiquetes: Johannes Brahms

– Concert de l’OBC ( M10) – Kazushi Ono dirigeix MOZART i BRAHMS – (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 19:02.2017

Kazushi Ono dirigeix MOZART i BRAHMS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest passat diumenge el concert de l’OBC va començar d’una manera molt especial, donant cabuda a persones que d’una o un altra manera tenen una discapacitat psicològica, perquè puguin participar en la interpretació d’una peça simfònica al costat d’una gran orquestra i on cada persona se senti útil de fer-ho el millor que sap, després d’un temps d’assajos amb professionals de la música de diverses orquestres de l’estat espanyol.

Aquest projecte es diu MOSAICO de Sonidos

Cada una d’aquesta persones discapacitades va apareixer a l’escenari de l’Auditori de la mà d’un músic per ajudar-lo a interpretar en el moment just, els sons que cada un hauria de produir amb diferents instruments. Van poder interpretar la primera peça de la jornada, que curiosament estava composta per Emilio Aragón, que almenys nosaltres desconeixíem totalment aquesta faceta del còmic i presentador que s’ha fet famós gràcies a la televisió.

El programa va ser el següent:

1 – EMILIO ARAGÓN (Barcelona 1976) – La flor más grande del mundo. 1a audició.(🐌🐌🐌) Conte de José Saramago

La música d’Aragón sembla inspirar-se per moments en fonts ravelianes com Ma mère l’oye (obra impregnada també de l’esperit del conte màgic), i embolcalla la faula de Saramago en un delicat àmbit sonor de poètica fantasia evocativa. És aquesta música la que els participants en el projecte Mosaico de sonidos, van interpretar i que ens van arribar a emocionar per la seva entrega.

kazushi-ono-dirigeix-mozart-i-brahms-lauditori-19-02-2017-voltar-i-voltar-2

Continua llegint

– Concert de l’OBC (M05) – El violí de BAIBA SKRIDE i Vida d’Heroi de STRAUSS (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 27.11.2016

El violí de BAIBA SKRIDE i Vida d’Heroi de STRAUSS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest passat diumenge al matí, vàrem assistir a un altre concert de l’OBC a l’Auditori, que erròniament pensàvem seria un mes del nostre abonament, que segurament passaria a la nostra llista sense pena ni glòria…. i quan vàrem sortir teníem la sensació que gairebé flotàvem, encara no érem conscients que potser havíem escoltat un dels millors concerts d’aquests darrers anys.

concert-de-lobc-el-violi-de-baiba-skride-lauditori-voltar-i-voltar-5

1 – JOHANNES BRAHMS Hamburg 1833 – Viena 1897

Concert per a violí i orquestra en Re major, op.77 (1878)

Baiba Skride, és actualment una de les violinistes més reconegudes del món; nascuda a Riga, en el si d’una família interessada en la música, el 1995, va marxar per estudiar al Conservatori de la ciutat alemanya de Rostock, i va guanyar el premi Reina Elisabeth de Brussel·les (2001). Pel seu carisma i la seva sensibilitat ha treballat amb les orquestres més prestigioses: filharmòniques de Berlín i Londres, Simfònica de Boston i Orquestra de París, etc.

concert-de-lobc-el-violi-de-baiba-skride-lauditori-voltar-i-voltar-1

Reté als seus dits els concerts més significatius del repertori violinístic, encara que afirma que una gran part de la feina la fa sense l’instrument. Aquesta habilitat respon al seu incansable desig d’aprendre i explorar nous territoris, tocar músiques diferents i, fins i tot, canviar d’instrument a la recerca de possibilitats desconegudes. Així, presenta el seu Stradivarius ex-Baron Feilitzsch del 1734, amb menys cos i contundència que el seu anterior company (un Stradivarius Wilhelmj del 1726), però que li permet aconseguir uns matisos tímbrics abans impensables.

Continua llegint

– Concert OBC (17) – KAZUSHI ONO ROMÀNTIC: LA QUARTA DE BRAHMS (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – L’Auditori – 21/02/2016

Diumenge passat vàrem poder assistir (per fi), a un nou concert dirigit per Kazushi Ono, que malgrat que és el director titular de l’OBC, no apareixia per Barcelona des del passat mes d’octubre. L’espera però, va pagar la pena, perquè com veieu per la valoració cargolaire de la capçalera, va resultar un concert magnífic.

L’altre dia ja us vaig deixar escrita una crònica de l’assaig d’aquest concert i de la roda de premsa posterior, en el que Kazushi Ono, ens va avançar alguna de les línies que vol seguir per la temporada vinent. (Si cliqueu en aquest enllaç, podreu accedir a la mencionada crònica).

El programa d’aquest concert va ser el següent:

1 – XAVIER MONTSALVATGE (Girona 1912 – Barcelona 2002)

Manfred. Suite  (🐌🐌🐌+ 🐚)

Manfred és, sens dubte, un dels poemes més personals de George Gordon Byron. Possible confessió encoberta de l’amor incestuós que l’autor sentia per la seva germanastra Augusta, l’obra va inspirar Schumann i Txaikovski, i també, molts anys més tard, el català Xavier Montsalvatge. Atret des de molt jove pel món de la dansa, Montsalvatge va fer de Manfred un ballet , que es va estrenar l’any 1945 al Teatre Coliseum. La seva música ens permet descobrir una partitura de caràcter molt simfònic, amb influències rítmiques de Stravinsky, sobre la qual sembla planar també l’ombra de Strauss.

Concert de l'OBC amb Kazushi Ono - 21 febrer 2016 - - 1

Continua llegint

– Concert OBC – El romanticisme simfònic de RAKHMÀNINOV – (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 01/02/2015

Aquest darrer diumenge vàrem assistir a un concert realment extraordinari a L’Auditori de Barcelona, de l’OBC dirigida pel que serà el seu director titular a partir de la temporada vinent 2015/2016; es tracta del japonès KAZUSHI ONO (Tòquio, 1960). Actualment és el director titular de l’òpera de Lió, així com també director llorejat de l’Orquestra Filharmònica de Tòquio.IMG_0382

No té ni molt menys el mateix carisma que l’enyorat director japonès Eiji Oue, que va ser molt estimat pel públic, quan va ser director de l’OBC en el període 2006-2010, però com ja dic, encara que no el recorda pas per la manera tan diferent de dirigir, sembla que tan sols amb un parell de concerts, s’ha posat al públic barceloní a la butxaca, dirigint sense partitura i amb una sensibilitat que ha agradat moltíssim. Creiem que a partir de la temporada vinent, viurem moments importants en la ja llarga història de l’OBC.

El programa va ser el següent:

BENET CASABLANCAS (Sabadell 1956)

Sogni ed epifanie. Un bagliori tra notti (🐌🐌)

Aquest concert va ser una estrena absoluta, ja que es tractava d’una obra d’encàrrec a aquest compositor, que actualment i durant dues temporades és resident de L’Auditori. Personalment em costa entrar en músiques contemporànies i més quan no les he escoltat mai; no em va desagradar pas, però sincerament crec que programar aquest concert, per molt curt que sigui (12 minuts) dins d’un programa tan llarg de temps (3 hores), va ser una equivocació.

JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897)

Concert per a violí i orquestra en Re major, op.77 (🐌🐌🐌🐌)

IMG_0383

Aquest sí que va ser un dels plats forts de la vetllada, ja que va estar interpretat per la solista de violí HILARY HAHN, que des de ben petita ha estat considerada com una de les violinistes més reconegudes del món; va saber fer el pas de nena prodigi a solista de prestigi amb una gran seriositat, i ha bastit una sòlida carrera que comprèn tot el repertori violinístic imaginable.

Continua llegint

– Concert PALAU100 (3/11) – LEONIDAS KAVAKOS i YUJA WANG (***) – Palau de la Música Catalana – 20/10/2014

Aquest passat dilluns vàrem acudir a escoltar el nostre tercer concert de la temporada PALAU100 i com en aquesta ocasió era un concert de cambra, teníem entrades molt més properes als músics; és una opció que vàrem prendre en adquirir el nostre abonament, pagant un suplement per aquells concerts que creiem que des de la fila 14 del segon pis, no arriba el so amb la suficient potencia.

IMG_8743.JPG

Es tractava d’un concert de tan sols un violí i un piano, interpretats per LEONIDAS KAVAKOS (violí) i YUJA WANG (piano); un programa basat en tres sonates de Brahms… i encara que no és pas el tipus de concert que mes ens atrau, la categoria dels solistes era suficient per acudir aquella nit, tot i que, els nostres ànims no estan a hores d’ara per escoltar músiques massa malenconioses.

IMG_8748.JPG

Johannes Brahms (Hamburg, 1833 – Viena, 1897)

Sonata per a violí i piano núm 1, en Sol major, op.78

Sonata per a violí i piano núm. 2, en La major, op.100

Sonata per a violí i piano núm. 3 en Re menor, op. 108

IMG_8770.JPG

Continua llegint

– Concert – L’OBC i Debussy (***) – (7/12) – L’Auditori – 10/02/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Ja hem arribat al concert num. 7 del nostre abonament de temporada amb l’OBC i cada cop estem mes contents d’assistir-hi alguns diumenges al mati. Creiem que es tracta d’una hora (les 11 del matí) en què estàs mes receptiu per captar la musica en tota la seva plenitud… gairebé és el primer que fas el diumenge i estàs descansat i atent.

L'Auditori-imp

OBC abonament 7

El programa d’avui és realment extraordinari i el dirigeix MICHEL TABACHNIK, que no dirigia l’OBC des de 1984…

Michel Tabachnik

MICHEL TABACHNIK

Teòricament el “plat fort” del concert, era “la Mer” de Claude Debussy, però al no ser tan popular com la tercera de Brahms, a mi em va costar una mica mes entrar, ja que es mes difícil d’escoltar-la, encara que  posseeix una musicabilitat plena de contrastos realment molt originals.

OBC i Debussy 123-imp

Continua llegint

– Concert – L’OBC i el retorn de FOSTER (***) – (6/12) – L’Auditori – 27/01/2013

per MIQUEL GASCÓN

La grip està fent estralls a casa dels Voltaires; l’Imma sembla que ja es va recuperant encara que no del tot, però ara començo jo amb una grip intestinal que m’ho està fent passar malament.  Així i tot ens apropem a l’Auditori sense saber si aguantarem tot el concert i per primer cop fem us del pàrking de pagament que està entre el TNC i l’Auditori… per si les mosques.

l'OBC i Foster 1-imp

Foster i l'OBC

Aquest concert no ens ho podem perdre, ja que es tracta del retorn del mestre Lawrence FOSTER, ara ja amb 71 anys, que va dirigir l’OBC des de 1996 al 2002 en una de les èpoques daurades de l’orquestra i que va deixar el càrrec per desavinences amb la direcció de l’Auditori i que des de l’any 2005 no havia tornat a Barcelona.  Ara el mestre titular de l’OBC Pablo Gonzàlez, ha tingut la deferencia de convidar-lo de nou, i això l’honora des del meu punt de vista perquè hauria de ser una norma que de tant en tant tornessin els anteriors directors a retrobar-se amb la seva orquestra.

A la primera part del concert es va interpretar:

l'OBC i Foster 5-imp

1 – XAVIER MONTSALVATGE (Girona 1912 – Barcelona 2002)

Desintegració morfològica de la Xacona de Bach (***)

Continua llegint

– Concert – CONCERT INAUGURAL de l’OBC (****) – L’Auditori – 07/10/2012

Assistim al primer de concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya; ens retrobem amb un munt d’amics que teníem ganes de veure i tan sols per això paga la pena continuar estar abonats als concerts matinals dels diumenges.

Abans de començar a interpretar surt a l’escenari el director Pablo González i en un perfecte català ens fa un petit parlament de benvinguda a la nova temporada. Ell és asturià i realment amb el poc temps que porta a Catalunya, ens sorprèn amb la seva perfecta dicció…. chapeau !!!

En primer lloc tenim la interpretació d’un concert de BRAHMS i esperem molt, ja que serà interpretat per un dels pianistes considerats “millors del mon”. Es tracta de:

Concert per a piano i orquestra núm 2 en Si bemoll major, op.83 – Johannes BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897).

L’orquestra sona de meravella i el solista realment és bo, però ens esperàvem que sé jo… i a pesar de tractar-se d’un compositor que ens entusiasma com BRAHMS, el concert arriba a fer-se una mica llarg i en alguns moments avorrit. Crec que al solista Arcadi Volodos li passa alguna cosa… li falta quelcom… potser entusiasme… aquell Clic necessari per fer del concert un moment màgic.

És potser una sensació equivocada, perquè quant als 50 minuts acaba la seva interpretació és molt aplaudit tant per el public com per l’orquestra i es veu obligat a fer un petit bis.

Ja a la segona part tenim una petita peça d’un compositor català, ja establert a Londres des de fa molts anys; es tracta de BLAI SOLER….

Continua llegint

– Ascensor CAPUT i Concert PALAU 100 (12/13) – GEWANDHAUS ORCHESTER LEIPZIG (***+) – Palau de la Musica

Ahir 23 de maig de 2012, ens tocava concert del cicle PALAU 100 i directament al sortir de la feina ens palplantem a les guixetes del Palau de la Musica, mes d’un hora abans de començar el concert. Anem a pagar i recollir les entrades per els 13 concerts de la temporada vinent, del nostre abonament renovat per la temporada 2012-13.

A mes de tindre que “empassar-nos” i callar el vergonyós augment d’un 44% sobre la temporada actual, SI o SI, tenim que pagar tots els concerts i a sobre per avançat, sense possibilitat de fraccionament de pagament (com si es pot fer al Liceu i al Auditori)…. i es que van de “creguts” al Palau i tens que abonar TOT de cop, d’uns concerts que es celebraran a mes d’un any vista, de Setembre 2012 a Juny de 2013. Caldria potser fer alguna cosa per intentar associar-nos a traves de la Xarxa, per tal de fer pressió per obtindre millors condicions. Els aficionats a la musica clàssica no en tenim la culpa del que es va embutxacar el innombrable Millet.

Desprès del “”atracament” de les guixetes, ens asseiem a les graderies al costat de la nova entrada del Palau, i es que fa una temperatura super agradable.

Quant falta mitja hora per el començament del concert, entrem al edifici i ens dirigim als ascensors per tal de pujar al 2on pis amb comoditat….. i ohhhhh….. patapam !!! abans d’arribar a dalt l’ascensor es bloqueja al ben mig de dues plantes.

Som dins del ascensor 4 dones i 3 homes ben apretadets… ( i dos huevos duros !!!). En David l’ascensorista, ens diu que ell mai s’havia quedat tancat dins d’un ascensor, però intenta treure-li importància i calmar-nos…no passa res !!!. Ja sabeu que ridículs, petits i estrets que son els dos ascensors del Palau… i les cues que es formen cada dia de concert.

…i va passant el temps i als 10 minuts un senyor ja gran es comença a posar nerviós i blanc com si estigues marejat i comença a demanar explicacions al pobre ascensorista que no en te cap culpa…. que es perdrà el concert… que s’ofega…. que obrin la porta….que la tanquin… que truquin als bombers…. que sembla mentida que en un lloc public no tinguin mitjans d’evacuar immediatament, etc

…. cada cop fa mes calor i jo com puc em trec la jaqueta… cada cop costa mes respirar però l’Imma i jo fem broma per que el senyor gran es tranquil·litzi…. però es inútil perquè cada minut que passa es va posant mes i mes nerviós i això pot ser un perill perquè ens pot encomanar amb la seva actitud. Sentim veus afora…. poden obrir la porta corredora del interior del ascensor, però malauradament ens trobem que davant nostre tenim una pared de totxana vulgar i sense rematar…. fem broma sobre el “modernisme” del Palau no esta en tots els espais del edifici.

Una dona que esta tancada amb nosaltres no se l’acut res mes que explicar que a la seva escala una vegada es va trencar el cable del ascensor i va caure a plom amb la gent dins i que el sistema de seguretat el va frenar ja en el ultim moment … i que els bombers van trigar mes d’un hora per evacuar a la gent de dins….. el acabose !!!! Beneïda dona i els ànims que fa arribar al home que ja esta a punt de esclatar.

Continua llegint

– Concert PALAU 100 (11/13) – BUDAPEST FESTIVAL ORCHESTRA (****+) – Palau de la Musica

Amb força retard em poso a escriure l’apunt força breu, per tal de deixar constància de un dels millors concerts d’aquesta temporada. El passat dissabte 12 de maig 2012 varem anar al Palau de la Música per assistir a un altre concert englobat en el nostre abonament del PALAU 100.

En aquesta ocasió varem tenir la enorme sort de escoltar per primer cop, una de les orquestres millor considerades d’Europa, la BUDAPEST FESTIVAL ORCHESTRA, dirigida per el seu director titular IVAN FISCHER, el mateix que va fundar l’orquestra i que amb el seu extraordinari treball, l’ha portat al cim de la musica internacional. L’orquestra va ser fundada el 1983 amb l’intenció de fer 3 o 4 grans concerts anuals, a la ciutat de Budapest, amb els millors musics hongaresos…. però avui en dia l’orquestra ja amb gran renom, fa constants gires internacionals actuen a les sales musicals més prestigioses del món.

Continua llegint