– Teatre – LA RARA ANATOMIA DELS CENTAURES – (*) – Teatre Lliure de Gràcia – 15/11/2012

Per MIQUEL GASCÓN …

Ahir varem assistir a l’estrena a Barcelona i el Teatre Lliure de Gràcia, d’una proposta de teatre que be ve de ses illes, i que nosaltres varem escollir una mica a cegues entre les moltes propostes que ofereix aquesta temporada el Lliure.

Es tracta de LA RARA ANATOMÍA DELS CENTAURES, un recull de contes, sense cap lligam i per tant amb una serie “d’arguments” de poca durada d’una mitjana de 10 minuts cada un d’ells.

Cinc actors són en un espai de trànsit on basteixen sis contes de l’escriptor mallorquí Miquel Àngel Riera escrits el 1979. Un espai que vol simular que en principi sembla una platja desprès d’un naufragi i que a mida que passa el temps, els objectes i els mobles a poc a poc es van ordenant i es posen al seu lloc, convertint l’espai en una llar.

Els darrers pensaments d’un afusellat a la Guerra Civil, la recerca tràgica d’un centaure en un bosc de castanyers per part de dues parelles, una història d’amor trista i profunda d’un ésser molt especial, la culminació de totes les esperances d’un homenet ridícul en un futur que s’endevina pròxim, el relat d’una caça accidentada i l’emotiva reconstrucció d’una llar desapareguda.

D’entrada haig de confessar que aquest tipus de teatre de petits esquetxos no m’acaba d’agradar… i amb aquesta proposta s’ha tornat a confirmar. Sé que darrera d’aquesta proposta existeix molta feina i força il·lusió i per tant no vull desmerèixer en absolut aquest treball, però també haig de dir per ser sincer, que no m’ha arribat a atrapar quasi en cap moment, excepte en un dels contes, on una dona es desfà del seu marit i ho explica amb una comicitat notable.

Aspectes que si em van agradar, l’escenografia i la interpretació dels 5 actors. Però sobretot la musicalitat del català de ses illes i que em va agradar molt i això que no no acabo d’entendre com a mínim el 10% dels mots.

L’espectacle en el seu conjunt, no em va agradar i per això li he adjudicat tan sols una estrella, cosa que com sabeu, no acostumo a fer. En cap moment dic que sigui un espectacle dolent… el que dic és que a mi no em va interessar. Segurament que el propi text llegit en un sofà tranquil·lament, m’hauria interessat mes i li donaria un altre valor… però representat en un escenari, la veritat és que no resulta.

intèrprets

Sergi Baos / Maria Bauçà / Aina Calpe / Antònia ‘Nies’ Jaume / Carles Molinet

escenografia Jordi Banal / il·luminació Toni Gómez / vestuari Antònia Fuster /audiovisuals Nofre Moyà / vídeo Joan Serrano / música original Miquel Àngel Aguiló / coreografia Mabel Ribas

ajudant de direcció Santi Celaya / assessor de moviment Norman Taylor / assessorament lingüístic Carme Planells / tècnic audiovisual i de so Juanro Campos / tècnic de llums Pep Toni Bassa / producció executiva Jordi Banal

coproducció Iguana Teatre, Teatre Principal de Palma, CAER – Centre d’Arts Escèniques de Reus, CAET – Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona

______________________________________________________________

– Teatre Lliure de Gràcia – Preu 28 € – (preu pagat abonament 15 € )

_______________________________________________________________